Avui que tampoc no hi ha gran cosa a les portades és oportú comentar el material que obre la d’El Mundo. No tant per la substància de la cosa sinó per la maniobra retòrica que amaga. Diu el diari que la majoria dels espanyols considera “perdut” l’estiu que ve a causa del retard en la vacunació. L’engany consisteix a fer l’efecte que es tracta d’un fet i no d’una simple opinió de barra de bar —ja m’explicaràs com en podem dir als pressentiments genèrics de la gent sobre afers dels que no en sabem un borrall.

Aquest material no descriu ni explica fets. Ni prova de canviar allò que creus o pressents, o de refinar i enriquir opinions. Prova de canviar la manera de mirar els fets i de sentir les opinions. El pessimisme, la ràbia, la por o la ira no són res que podem corregir explicant millor els fets. El titular d’El Mundo és molt més poderós com a agent d’influència —perquè tendim a prestar més atenció i a comentar els continguts negatius— que els de La Vanguardia i El Punt Avui remarcant que Catalunya ja ha posat la primera dosi a un milió de persones, una manera més simpàtica i benèvola de dir que Salut ja ha vacunat al 13% dels catalans (als EUA el 32%, al Regne Unit el 48%, per si et fa servei comparar). Aquest és el joc d’El Mundo: pessimisme, ràbia, por, ira.

Una llei franquista

El títol principal de La Razón és un recordatori més que a Madrid no només està en joc la presidència de la comunitat autònoma sinó el lideratge del PP. El diari del Grupo Planeta parla obertament d’un “efecto Ayuso” que propulsaria molt a prop de la majoria absoluta al Congrés al “centredreta”, que és com en diuen de la suma de PP i Vox, sense aclarir quin dels dos partits és el centre i quin la dreta. Potser és perquè a ells els és igual. L’enquesta —o el que sigui— certifica també la mort de Ciudadanos i atribueix dos terços dels seus votants al PP i un terç a Vox. Ayuso ofereix resultats, Casado no. És el subtext d'aquesta cobertura. Espera més material semblant els propers dies i setmanes.

Quina casualitat. Una de les coses que explicava ahir l’Ara en un informe intens i extens sobre el paper d’Espanya en la venda d’armes és que quan algú demana informació al govern espanyol en matèria d’armament, s’estavella contra l’omertà legal establerta per la llei de secrets oficials del 1968. Justament avui anuncia El País que el govern espanyol comença a preparar el relleu de la llei franquista per una de la democràcia. Coincidència o no, és un punt per l’Ara. És també d’aquest diari un reportatge que arriba al punt per aclarir el debat pseudopolític generat per l’exdiputat Joan Tardà a propòsit dels senyors i els masovers que es va estirar a la condició de nét de la minyona del vicepresident Aragonès. El reportatge explica justament això: qui feia de minyona a la Catalunya dels segles XIX i XX. Ben vist.