La majoria de portades d’avui obren amb l’embolic que suposa l’ajornament de la distribució de la vacuna Janssen, la monodosi, per sis casos de trombes als Estats Units. El Mundo aprofita l’avinentesa per barrejar al govern espanyol en el títol i tirar-li fang a sobre, encara que no sigui de cap manera responsable del retard. Alhora, fa el millor titular del dia, que és el que obre la portada: ahir va ser la vuitena vegada que Pedro Sánchez presenta els fons de reconstrucció, però no sap dir-ne res més: ni la quantitat, ni el termini… Res.
El títol és dur, però no diu cap mentida. Tant de bo en veiéssim més com aquest. El president del govern espanyol fa com aquells ministres i alcaldes barruts, que aprofiten les obres per inaugurar-les tres o quatre cops. Vuit “inauguracions” són moltes, si més no quan tothom sap que la Unió Europea encara ha d’aprovar el pla de reformes que condiciona l’entrega dels diners de la reconstrucció, resiliència i noséquantes coses més.
Pedro Sánchez té mala peça al teler, perquè les reformes inclouen fer coses molt impopulars, com ajustar les pensions, flexibilitzar més encara la legislació laboral i apujar impostos. Si no compleix aquestes condicions a gust de la Comissió Europea, compromet els diners. Si les compleix, encabronarà a molts votants, de manera que les eleccions a Madrid —on igualment ho té magre— seran una carnisseria per al seu candidat, Ángel Gabilondo. També surten perjudicats els plans d’avançar les eleccions generals a la tardor o l’hivern, en l’esperança de tenir molta gent vacunada i els fons europeus fent el seu efecte balsàmic. El trio de la benzina es dedica a sostenir aquest foc creuat des de les portades. El País no ajuda gaire a contrapesar-los amb el títol sobre els fons europeus. “Sanchez reparteix 70.000 milions…”. Reparteix milions? Sona a república bananera. A monarquia bananera, en aquest cas.
Els diaris de Barcelona venen menys alterats que els seus col·legues madrilenys, que no saben viure sense febre ni frenesí. Sobre les portades, però, es podria debatre si li donen poca presència a Marian Puig, l’empresari dels perfums mort ahir. La seva història és una aventura emprenedora fenomenal. Fa una mica estrany —això és molt opinable, esclar— que algú que pot ser presentat com un home d’empenta i mèrit passi per sota de la commemoració de la II República, que avui fa 90 anys es va proclamar, un aniversari rodó. En aquests moments durs, la vida de Puig serveix d’estímul, d’incentiu, més que el record d’aquell període desordenat, agitat i convuls. Diràs que no cal comparar una cosa i l'altra. Sí, però l’espai d’una portada de paper és un joc de suma zero: la superfície que dones a un tema la perd un altre o altres. Potser era el dia de triar Puig.
