El Tribunal Suprem va condemnar al raper Valtònyc a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme i per injúries al rei Joan Carles. La justícia belga ha dit que no l’extradita, que cap motivació de la condemna de l’alt tribunal espanyol és delicte a Bèlgica, país que fins i tot va modificar una llei en desús sobre faltes a la monarquia arran d’aquest cas. És gran el contrast entre un país que vol millorar la qualitat de la seva democràcia, les seves lleis i institucions, i un altre on els tribunals més elevats aprofiten lleis políticament obsoletes i socialment caduques perquè els convenen per a castigar, reprimir i collar comportaments que molesten la seva sensibilitat política, ni que sigui a les costelles de drets i llibertats individuals reconegudes arreu del món democràtic. Seria un bon cas per a que els diaris aixequessin les banderes que diuen que defensen. Però no. Només El Punt Avui obre amb la notícia i l’Ara hi dedica un raconet a la portada.
La resta de diaris no li diuen al cas ni bèstia què hi fas aquí. Uns estan meravellats de la inversió de gairebé 5.000 milions que l’autocràcia qatariana ha promés a Espanya. El lema de Qatar és “On els somnis cobren vida”, especialment els del xeic Hammad al-Thani, que es manté en el poder des del cop d’estat que va encapçalar el 1972. A altres se’ls veu impressionats amb les vistes des del nou Mirador de Barcelona o l’excel·lent salut de l’aeroport del Prat aka Josep Tarradellas. També el rei emèrit guanya racons a les portades perquè li han prohibit dormir al palau de la Zarzuela quan visiti el seu fill ara d’aquí a pocs dies. El País, esclar, continua amb els àudios de l’excomissari Villarejo. En el capítol d’avui es revela que el policia corrupte i la seva colla van fabricar informes contra Jordi Pujol i Artur Mas i per tirar merda contra els partits nacionalistes catalans. De tot això no en publicarà gran cosa El Mundo, l’òrgan principal de difusió de tota aquella porqueria fabricada a les clavegueres de la policia patriòtica de Jorge Fernández Díaz, llavors ministre de l’Interior de Mariano Rajoy.
Com sempre, les portades són una foto fixa dels afers que fan bategar el cor de cada diari, de les seves hipocresies i febleses, de les seves virtuts i fortaleses. És una llàstima que un patriotisme tan viciat i malalt els impedeixi fer-se ressó de les males arts del Tribunal Suprem que la justícia belga va penjant a l’estenedor. Potser els diaris haurien de ser aquest estenedor, on els parracs que vesteix la justícia espanyola s’assequen a la vista de tots. La barra és tan gruixuda que fins i tot La Razón prova de dissimular l’exposició de les corrupcions del PP amb l’acusació al govern espanyol de fer servir material de fa deu anys (del PP corrupto del pasado, diu) per a empastifar al nou PP d’Alberto Núñez Feijóo. És una altra mostra d’aquesta manera de pensar tan avariada, que considera a la dreta l’única possible dipositària i gestora de l’Estat i es dedica a deslegitimar qualsevol altra opció i a embrutar la seva gestió.
Fa semblant El Mundo amb el govern espanyol respecte de les inversions de Qatar. El tabloide ultra fabrica una acusació adolescent: les bones relacions amb Qatar es produeixen mentre es manté la tensió amb Algèria, principal subministrador de gas. Podia haver dit “mentre el Madrid guanya la Lliga”, “mentre fa un sol que obre les pedres” o “mentre continua la guerra a Ucraïna”. Podrien dir que el preu d’Espanya per callar davant les víctimes de l’autocràcia de Qatar és de 5.000 milions d’euros en inversions. A canvi d’aquest grapat de diners —són molts diners, això segur— Espanya es menja amb patates els principis que ha invocat per enviar armes i municions (poques) a Ucraïna per a que es defensi de l’agressió russa. Ja ho va fer amb el Sàhara i durant la tardor del 2017. No ve d’aquí.
