Obren portada l’ABC, La Razón i l’Ara amb un informe de les lletrades de la comissió de Justícia del Congrés dels Diputats on declaren els seus dubtes sobre la constitucionalitat de la proposta de llei d’amnistia, i afegeixen que podria contravenir el dret europeu. L’informe no és vinculant. Els altres diaris —inclòs El Mundo— no en parlen en portada fora de La Vanguardia i El País, que ho tenen petitet, petitet. L’especialista en tribunals i justícia del diari barceloní ha fet la feina i recorda que un informe anterior dels lletrats del Congrés (dels lletrats generals de la cambra, s’entén) va avalar la constitucionalitat de la proposta de llei i l’admissió a tràmit, atès que no es tracta d’un indult general, prohibit expressament per la Constitució. El nou informe, ves per on, referencia la mateixa prohibició constitucional per equiparar d’estranquis l’amnistia a l’indult —res a veure: ho sap qualsevol estudiant de Dret— i avisa que la Constitució no inclou aprovar amnisties entre les competències del Congrés. Considerar, com fan les juristes, que només es pot fer allò que la llei permet és una mentalitat jurídica peculiar més típica d’entorns autoritaris o totalitaris, però endavant les atxes, lletrades. Potser perquè tenen la cua de palla, diuen al dictamen que la inconstitucionalitat de la proposta de llei no és clara i notòria, però que elles en tenen dubtes. Quin patir, pobres. Sap greu.
La Vanguardia ho acaba de matar tot en explicar que les autores d’aquest informe “van ser secretàries generals de la Cambra amb presidents del Congrés del PP”. Segurament aquest detall no és més que una coincidència casual i atzarosa. És bo saber-ho, però. Per alguna raó diuen que el dimoni s’amaga en els detalls. Qui sap si les lletrades s’han tret el dictamen del barret, sabedores que qualsevol argument en paper timbrat pot ser reutilitzat més enllà de les fronteres espanyoles, a Luxemburg, posem per cas, per juristes amb una ideologia més ampla i més llarga que la justícia. No s’ha de donar cap batalla per perduda. D’aquí que el diari barceloní ho deixi tot en el títol més petit de la portada i amb una redacció inequívoca: “Informes contraris dels lletrats”, en el sentit de contradictoris entre si.
Aquestes precisions deixen en mal lloc la mida i la intensitat dels títols dels tres diaris esmentats a l’inici, singularment el de l’ABC, que falseja el dictamen en donar com a afirmacions certes el que només són “dubtes” de les lletrades d’una comissió de la cambra baixa. Però tot s’hi val si estan en joc los muros de la patria mía, si un tiempo fuertes, ya desmoronados. En aquest sentit, val la pena remarcar el malabarisme retòric d’El Mundo per no parlar de les informacions sobre els papers de l’Operació Catalunya que assenyalen els governs del Partido Popular. Diu el tabloide ultra que “el govern [espanyol] llança tota la seva maquinària contra el passat del PP mentre amaga els seus tractes amb Junts”. El passat del PP. Quin eufemisme meravellós i còmic.
