Té gràcia la, diguem-ne flegma, del titular principal de la portada de La Vanguardia, on diu que “els jutges confirmen el 14-F” com qui contempla un fet natural, rutinari i inexorable, una posta de sol o el canvi de les estacions. Amb una argumentació política de nyigui-nyogui, els jutges han esmenat la plana al Govern i convoquen eleccions pel 14-F agafats a la demanda d’un particular i d’un partit extraparlamentari que no es presenta a les eleccions per manca d’avals. Dir-ne “confirmar” de tot plegat potser és un pèl distant de la realitat. Tal vegada la volien ensucrar per fer-la més digestiva, encara que d’això se n’hi diu d’una altra manera.
La situació faria somriure Donald Trump en els seus esforços per capgirar les eleccions quan ja s’havien comptat els vots. Vés per on, allí tenen uns jutges i aquí en tenim uns altres. Però el diari, en dir-ne “confirmar”, xiula i mira al sostre de bracet de la Democràcia Togada, que va fent la seva. El Periódico no s’ha volgut comprometre ni trencar el cap: ni ho té en portada. Almenys s’ha estalviat l’angúnia de titular sense dir. El Punt Avui i l’Ara, únics diaris de Barcelona que donen relleu al cas, diuen que el TSJC “imposa” i “ordena” la data electoral, descripcions que s'acosten més als fets. No els hi han tremolat els verbs ni li hi han tret la cara davant la transcendència del tema.
La Vanguardia, presumeix del debat que va organitzar ahir entre els candidats a la presidència dels partits amb representació parlamentària més Vox i el PDeCAT. És un fet molt remarcable i es mereix tota la propaganda en portada que li vulguin donar. Vox hi era perquè les enquestes preveuen que obtingui representació. No és el cas, ni molt menys, del PDeCAT, peeeeeerò el partit cau simpàtic al diari, nostàlgic del panorama polític de fa una dècada i —això ja és pur safareig— perquè potser pensen que pot restar uns vots decisius als de Puigdemont. Un comentarista de referència del diari dels Godó ja ha emès veredicte sobre el debat: només van provar de parlar de polítiques (en el sentit de plans per fer coses) Illa, Aragonès, Albiach i Chacón. És una bona pista per llegir La Vanguardia els dies que venen.
‘El Mundo’, portaveu de Vox
Aquestes són les portades d’aquest dissabte, un dia menys a l’ABC, que parla avui del que ja deien ahir tots els col·legues madrilenys, indignats i estranyats pel tercer grau atorgat als presos polítics, que han participat en actes electorals. El tabloide monàrquic ha d’apujar la aposta i diu que els presos s’han “apoderat” de la campanya. L'efecte que fan fotos dels presos com la de l'ABC i la resta de diaris madrilenys, amb el tractament literari adient, és evocar en la majoria els seus lectors les imatges dels presos per terrorisme quan surten de la presó o tornen a casa seva. Si a les imatges es veiés als presos clarament en campanya, l'efecte seria un altre, esclar. És un parer que tal vegada serveix als diaris de Barcelona per fer un pensament.
El Mundo no salpebra el peu de foto del típic nacionalisme pinxet i carajillero. Potser perquè el gasta tot al titular principal, dedicat a avergonyir als diputats de Vox, als que el pas pel Congrés sembla que ha afeblit l’ardor guerrero i es van abstenir aquest dijous en favor del govern PSOE-Podemos. Avui, aquest diari, que fa dies que conrea la veta més dura de Vox, no s’avergonyeix erigir-se en portaveu de les bases del partit neofranquista, exasperades i colèriques —diu— pel que consideren poc menys que una traïció.
