Cada dia s’embolica més la troca. Aquest divendres, els diaris del Trio de la Benzina competeixen aviam qui la diu més grossa en la fabricació d’un relat que pinti pitjor a la majoria parlamentària que ha tirat endavant les reformes del Codi Penal (sedició, malversació, etcètera) i del mecanisme d’elecció dels magistrats del Tribunal Constitucional. El més suau és l’ABC, que acusa al govern espanyol d’atropellar (arrollar) la divisió de poders. Imagina’t com hi van els altres. El Mundo equipara al PSOE amb els independentistes catalans, igual que abans equiparava a ETA tot allò que no li agradava. Els socialistes són com els indepes, ve a dir el tabloide ultra. El relat que sembla més extrem de tots se l’inventa La Razón, que fa un judici d’intencions del govern espanyol i sosté que vol fabricar un TC que avali “la consulta”, paraula en codi per al·ludir a “referèndum d’independència”, expressió massa llarga per titular i poc fiable, perquè pocs espanyols creuen capaç al PSOE de promoure una iniciativa així.
Els diaris, diguem-ne més governamentals, tampoc gaudeixen el moment com altres vegades, que unes portades ploren i les altres se’n riuen de les que ploren, en aquesta competició de schadenfreude (alegria pel mal d’altri) que juga contínuament la premsa espanyola, inclosa la que s’edita a Barcelona. Fa l’efecte que les portades oficialistes, els seus títols i textes, no acaben d’explicar la situació —una guerra oberta entre poders de l’Estat— perquè es moren de vergonya. Haurien de dir que un Tribunal Constitucional amb el president, Pedro González Trevijano, i tres magistrats més, tots amb el mandat caducat, volen prohibir una votació parlamentària a instàncies del Partido Popular, que els ha patrocinats i promoguts des de sempre. Per fer-te-la curta, un tastet per presentar la mena de gent que protagonitza la jugada. A Trevijano se li coneixen fins a 77 col·laboracions amb la FAES, el think tank del PP, entre 2003 i 2012. Té a sobre dues recusacions del Parlament i de la Generalitat. Ha votat contra l’exhumació i trasllat de les restes de Franco del Valle de los Caídos. Era el rector de la universitat Juan Carlos I quan es van concedir els màsters dubtosos a Cristina Cifuentes, la dimitida presidenta de la regió de Madrid. Va signar un article a l’ABC contra la reforma de l’Estatut del 2006 titulat “L’elixir nazionalista”, amb Z. Etcètera. Fa molta vergonya, efectivament. Encara El País s’hi esforça una mica i titula l’editorial “Al límit del sabotatge”. Sabotatge.
En què s’entretenen aquest divendres els dissortats diaris que voldrien presentar una democràcia cridaire però assenyada i la realitat no els ho permet? Doncs, entre altres arguments, en insistir que no tenen res a veure les prohibicions i amenaces del Tribunal Constitucional —aquest mateix— al Congrés dels Diputats amb les que fa al Parlament de Catalunya des de la consulta del 9-N del 2014 a instàncies tant del PP com del PSOE i de Ciutadans. És a dir, com explica la nostra Mayte Piulachs, amb el fet que “el bloc conservador del TC, amb el mandat caducat, aplica ara al Congrés la medicina que va aprovar per a Catalunya”. El Punt Avui agafa aquesta idea per titular la seva portada: “Tasten la seva medicina”. Els fa vergonya reconèixer o, si més no, entretenir la idea, que el procés, la trituradora d’institucions, partits i polítics, ha arribat a Madrid. L’altra manera de distreure els lectors és fer literatura sobre la sessió de dijous al Congrés. A La Vanguardia en diuen “batussa política”, a El País, “plenari tempestuós”, El Periódico parla de “tensió al Congrés” i l’Ara de “forta bronca”, expressions cortesanes que fan curt per definir el tràngol pel que passa el sistema del 1978, que és alguna cosa més que un clàssic futbolístic que s’escalfa.
