El País torna a obrir la portada amb més àudios de l’excomissari José Manuel Villarejo. En els d’avui anomena “fills de puta” als catalans i als bascos (perdó, és el que diu Villarejo). Aquest fet, tan ordinari en tots els sentits, és greu perquè trastoca aquell acudit tan simpàtic del madrileny que va en l’AVE a Barcelona i s’angoixa perquè els catalans, que parlen una llengua complicada, el català, li poden dir “fill de puta” i ell no assabentar-se’n. En arribar a Sants, pregunta a un indígena: Oiga ¿cómo llaman aquí a los hijos de puta? Respon l’indígena: Oiga, nosotros aquí no llamamos a los hijos de puta, vienen todos de Madrid (és broma eh, que no s’enfadi ningú). Esclar que el cas de Villarejo és diferent, perquè li ho diu a Francisco Martínez, mà dreta de Jorge Fernández Díaz quan era ministre de l’Interior i promovia l’anomenada policia patriòtica del PP. Villarejo amenaça Martínez amb presentar davant d’un notari les proves que vinculen Interior amb l’Operació Catalunya contra l’independentisme. Martínez li diu que tranquil i li fa entendre que hi haurà molts diners. Tot plegat fa pensar. Potser sí que venen de Madrid.
Quin dilluns que ens espera. Si el dia té el mateix to que les portades dels diaris, estem ben arreglats. Fora la d’El Punt Avui, que fa servir la nostàlgia de Barcelona’92 per reclamar un model de ciutat que torni a fer vibrar als barcelonins i, per extensió, als catalans. Millor així que vendre’ns un país inexistent, com han fet i fan altres diaris i opinadors. Bé. La resta dels impresos et deixa amb la cara pintada de cendra, sobretot La Razón, que pronostica un gran ascens electoral del PP a Espanya (és broma eh, que no s’enfadi ningú), i l’ABC, on Inés Arrimadas amenaça amb refundar Ciutadans (és broma eh, que no s’enfadi ningú). Si te les mires una al costat de l’altra t’agafarà un cobriment de cor, perquè sembla que les hagin pensat i distribuït en un congrés de desgràcies.
El Mundo parla d’Ucraïna, en concret de la “guerra dels cereals”. L’exèrcit de Putin llença bombes incendiàries sobre la immensitat plantada de cereals d’Ucraïna. Han cremat 2.700 hectàrees, explica el diari. Desolació i tristesa. L’Ara conta que els inversors ja no aboquen diners al món de les startups amb tanta exuberància com abans. Els diners són covards. El resultat és una onada d’acomiadaments. El Periódico conta una història semblant però de la Sanitat pública. Tot d’històries de color negre. A La Vanguardia, el ministre d’Agricultura espanyol, un senyor que es diu Luis Planas, diu que el “pacte del blat” entre Rússia i Ucraïna no és garantia de res, peeeeeeeerò que no ens hem de preocupar perquè Espanya té assegurat el subministrament dels Estats Units. Aquest és el missatge que el ministre vol col·locar. Ens fa una mica de por amb una situació espantosa (morirem de gana!) i tot seguit ens calma amb una solució que ell mateix ha promogut i que inclou als EUA. Chill, baby. Últimament hi ha molta col·laboració espanyola amb els EUA. El gas natural liquat, els cereals, els vaixells de guerra a Rota… Tot això deu tenir un preu, que potser inclou l’abandonament del Sáhara Occidental a mans del Marroc. Fa del mal dir perquè és una especulació i, com saps bé, el periodisme abomina de les especulacions com els peixos sortir de l’aigua (és broma eh, que no s’enfadi ningú).