Explicava ahir la nostra Pilar Velasco que l’anomenat “cas Neurona”, que va arrencar al mateix temps que l’actual coalició del govern espanyol, ha servit per obrir una desena de causes contra Podemos, de les quals sis ja s'han arxivat. N’hi ha unes altres tantes obertes de les quals gairebé totes han acabat amb el rètol de “sense proves”. La portada d’El País d’aquest dijous explica que les causes se les havien inventat les clavegueres de l’Estat. Què hem de pensar d’altres causes polítiques mogudes contra Podemos o l’independentisme? Ja no saps quina cara posar. Per això té gràcia que, a la mateixa portada, per sota, aparegui un títol on es diu que Laura Borràs “reta al Constitucional” en comptar el vot “d’un diputat fugit”. Ho diu en referència a Lluís Puig, a qui la justícia belga ha considerat un home lliure al qual la justícia espanyola no té motiu per acusar. El diari, encegat pel nacionalisme banal, ni s’adona del contrasentit de posar un títol sota l’altre. Seria lògic pensar que, si a Podemos fa vuit anys que els persegueixen amb causes fabricades, el cas contra els independentistes no deu estar més ben fonamentat. Però no. A El País no li grinyola posar una cosa sobre l’altra.
Justament sobre Podemos va l’altre tema que sembla fabricat en algun despatx d’influències. Tant l’ABC com El Mundo expliquen alhora que la despesa militar ha augmentat en 1.100 milions o un 20% amb l’actual govern espanyol en què participa Podemos, com volent dir que no té cap sentit que els podemites amenacin de marxar ara perquè Pedro Sánchez hagi fet aprovar mil milions extra pel mateix concepte. Potser és així, però té gràcia la sincronia d’un i altre diari en el mateix afer. L’altre que rep a les portades és Boris Johnson, el primer ministre britànic, que apareix sol i abandonat, a les portes de dimitir, després que uns quants ministres i alts càrrecs l'hagin abandonat, entre altres, els dos pesos pesants del seu govern.
Les portades —totes— ignoren la sentència del Tribunal General de la Unió Europea, segons la qual les euroordres emeses el 2019 contra Carles Puigdemont i Toni Comín són il·legals, atès que es van cursar abans de demanar el corresponent suplicatori al Parlament Europeu. De les derrotes mai se’n parla. Aquí ja s’ha dit diversos cops que si la decisió final de la justícia europea acaba exculpant els eurodiputats independentistes, els lectors s’enduran un ensurt gran, perquè els diaris, fins ara, no els han explicat gairebé res.
