La notícia més cridanera d’aquest divendres és a la portada d’El Periódico. Santiago Pedraz Gómez, jutge de l’Audiència Nacional, investiga pagaments d’empreses de l’Ibex-35 (Telefònica, Gas Natural, Fundació Repsol…) a Convergència Democràtica que s’haurien fet a l’inici del procés independentista, segons han “detectat” la Guàrdia Civil i els Mossos. Aviam en què acaba tot plegat, perquè del que es diu a la portada no se’n dedueix molta cosa, fora de que els esmentats cossos de seguretat sospiten que aquestes transaccions no són gaire santes —potser sospiten per sobre de les seves possibilitats—.
L’altre afer que té gràcia és llegir plegades l’apertura d’El Mundo i un retall de portada de l’Ara. El tabloide ultra diu que diverses institucions qüestionen el recompte de l’atur que fa servir el govern espanyol. Són institucions lligades a empreses i negocis, és a dir, de part, però el diari les presenta com a “experts” perquè, esclar, els “experts” no tenen ni biaixos ni amos. L’efecte que fa és que la Moncloa ha fabricat les estadístiques. El retall de l’Ara diu fredament que els beneficis de les empreses creixen el triple que el cost dels salaris. La conclusió primària ja la pots deduir tu solet, oi?
El que descobreix aquesta nova dèria d’El Mundo —ja fa dos dies que dura— és com proven d’impugnar la font dels resultats més que apreciables de l’economia espanyola, que encara no va bé però tampoc tan malament com agradaria al diari. Si no pots fer servir els resultats econòmics contra el govern, perquè la realitat li és favorable, llavors el que has de fer és intentar demostrar que els numerets estan mal calculats i no serveixen. Ara s’han enganxat amb l’atur, demà ho poden fer amb la inflació, que és la menor dels països de la UE. La rebaixa de l’atur i el menor ritme de la inflació són xifres on els governs fan una mica el que poden, bàsicament no ser un destorb. Però són dades que desmenteixen la caracterització que aquell diari fa de l’actual govern: dividit, incompetent i antipatriòtic. Com la realitat no acaba d’abonar aquesta seva doctrina, refuten la realitat, com el aquell caparrut que diu: del que a mi no m’agrada que no en mengi ningú.
Tots els diaris fora d’El Punt Avui tenen en primera pàgina alguna imatge de la derrota de la selecció espanyola de futbol (El España, com en diu un amic) a peus del Japó, una potència mundial que també ho vol ser en futbol, sembla. Els títols de les portades parlen de patiment, angoixa, drama, ensurt, agonia… La Vanguardia encara fa de la necessitat virtut i diu allò de “perd però passa”, com volent buscar la vessant positiva a un equip que ha anat de més a menys a mesura que avança el torneig. Ja ho veus. D'allò seu, cadascú en pot fer el que vol.
