Als diaris impresos els calia prendre una decisió molto impegnativa per la portada d’aquest dimarts: amb qui sortiria Volodímir Zelenski a la primera pàgina, amb Felip de Borbó o amb Pedro Sánchez. Era una bona aposta per qualsevol casa de jocs, que se l’han deixada escapar. Ha guanyat Felip a Pedro per quatre portades a tres. El Trio de la Benzina (El Mundo, ABC i La Razón) i El Periódico trien la imatge del rei. El País, La Vanguardia i l’Ara, la del president del govern espanyol. El Punt Avui no publica en portada res de la visita del president d’Ucraïna a Madrid. L’única gràcia de l’aposta era la dificultat d’encertar què decidiria La Vanguardia, el diari monàrquic català —encara que es juga aquest títol amb El Periódico, que des de fa tres o quatre anys no perd oportunitat de sumar punts en aquesta categoria. En el mateix període, el diari de la Diagonal s’ha fet imbatible com a mitjà governamental. Fa deu o quinze anys ningú hauria cregut possible aquest intercanvi de papers entre els dos diaris més venuts —en el sentit de més difosos— del país.
És segur que decantar-se per una imatge o altra ha estat un dels debats dels consells de redacció de tots els diaris que aquí es comenten fora, probablement, d’El Punt Avui. La preferència per una o altra explica unes quantes coses del caràcter i l’actitud de cada diari. Els que han triat la foto de Zelenski amb Felip VI no han volgut donar a Sánchez ni un mil·límetre quadrat d’espai enmig de la campanya electoral de les europees. També s’hauran dit que té lògica perquè són dos caps d’Estat, etcètera. Els altres tres diaris hauran pensat que compta més el president del govern espanyol perquè, al capdavall, és qui mana i qui pot fer aprovar la despesa de mil milions en armes que Espanya vol gastar en la guerra d’Ucraïna. El rei juga aquí un paper decoratiu perquè a Espanya el rei regna, però no governa —si més no, això és el que diuen els experts constitucionalistes— i s’ha de conformar a condemnar la “brutal agressió” de Rússia, com titula l’ABC. Si a Zelenski l’haguessin fet triar, segurament s’hauria estimat més els mil milions en armes que la mirada indulgent de Felip VI.
Una altra curiositat del dia: El País i El Mundo estan d’acord. Sembla mentida, però és així. Tots dos diuen que el Partido Popular i la fundació FAES, ara braç armat de José María Aznar, han sumat forces per arrabassar vots a Vox a les imminents eleccions al Parlament Europeu. El diari progre opta per un llenguatge futboler i diu que uns i altres “es llencen al xoc” contra Vox. El tabloide ultra en fa una descripció més pintoresca fent servir un vocabulari cinegètic, que segurament s’adiu millor a la seva concepció de la política en particular i de la vida en general: El PP “obre la veda contra Vox”. Afegeix que ho vol “absorbir-los sense ridiculitzar-los”, una postil·la entre cometes, com volent dir que és una dita d’algú encara que no l’atribueix a ningú, un clàssic d’aquest diari. Potser és una impressió falsa, però sembla un títol fabricat per fer emprenyar la gent de Vox —o potser els emprenyats són els caps de redacció del diari que han fet la portada.
