Com gairebé cada any, les portades de Nadal contenen aproximadament zero notícies i són una prova, un examen, un desafiament a la creativitat dels caps de redacció que s’hi queden per a fer-les. Els diaris que obren primera pàgina amb el que més sembla una notícia són El Periódico i l’Ara, amb dues notícies sobre Barcelona. Un diu que els hotelers de la ciutat es miren Montjuïc com l’oportunitat per alleujar el centre de turistes, és a dir, que ara volen ampliar la invasió turística a la muntanya. L’altre diari revela que hi ha 155 autobusos urbans que infringeixen la regulació de la Zona de Baixes Emissions, és a dir, que una empresa de l’Ajuntament desobeeix les seves mateixes regulacions. La veritat és que costa imaginar-se aquestes dues històries obrint portada en un dia, diguem-ne normal.
La resta de portades fan el que poden. La Vanguardia i El Punt Avui obren amb el discurs del President Pere Aragonès, específicament la part on proposa que la Generalitat i el govern espanyol aprovin l'any que ve les condicions per a un futur referèndum d’independència. Les frases on el Molt Honorable deixa anar aquesta idea són un xic alambinades i val a dir que els diaris hi han posat moltes ganes per a que sembli més del que en realitat es diu al discurs. A La Vanguardia li ha sortit un text una pèl retro, una mica independentisme camp, amb l’expressió “dret a decidir”, la mateixa que el President Artur Mas va posar oficialment en circulació allà per l’any 2007, ara fa exactament catorze anys i cinc setmanes.
El Punt Avui, en canvi, titula amb una emocionant frase presidencial i ho presenta amb un deix d’èpica, amb una imatge d’Aragonès mirant cap al futur. L’Ara també ho té en portada, però es coneix que l’acord de claredat o els desitjos del President no entusiasmen gaire al diari, perquè va en un quadret allà a sota. El Periódico sembla que ni s’ho creu, perquè també dona petitet el discurs i s’ho agafa per l’altre tema possible: que el PSC s’avingui a pactar els pressupostos ràpidament amb el Govern, etcètera, que és una cantarella amb la que ja tothom, inclòs aquell diari, han fet titulars des de fa gairebé dues setmanes. En general, doncs, la creativitat del diaris de Barcelona en un context de baixa intensitat informativa no és gaire remarcable.
A la premsa de Madrid li passa si fa o no fa. El País avança part dels continguts del tercer pla anticrisi del govern espanyol. Algunes de les mesures eren ja molt conegudes i altres només conegudes però, ves, són coses que toquen la butxaca de la ciutadania i al diari dels progres boomers li sembla que tindran prou tracció per estimular la venda de diaris. Deu pensar el mateix La Razón, que també obre amb el pla anticrisi però el fa servir per fabricar una nova crisi entre socis de govern. Un drama.
L’ABC tira de la seva veta més patriòtica i publica una mena de pòster de l’exèrcit de terra del Japó perquè el país del sol naixent es rearma per no deixar-se arrucar pels veïns (un eufemisme per no anomenar la Xina), amb els que no té gaire bon rotllo. Sí, no ets l’únic que pensa que volen enviar un missatge subliminal a Pedro Sánchez onda que cal reforçar les forces armades espanyoles, etcètera. Potser ho fan perquè pensen que és la notícia més important del dia i tot això del missatge amagat només són cabòries. El Mundo, en canvi, ha aprofitat que no tenia res per clavar-li un altre calbot al ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños. És una peça que no identifica, en portada, cap font, cosa ben habitual en feines creatives i cròniques de fantasia, de les que es poden escriure amb una mica de traça sense aixecar el cul de la cadira ni el mòbil de la taula.
