L'acte de suport a la vicepresidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, que havia de celebrar-se el pròxim dilluns 12 de desembre a Buenos Aires, s'ha ajornat al dilluns següent, 19 de desembre, perquè aquesta ha donat positiu en covid, segons un comunicat oficial de l'oficina de premsa de la vicepresidenta. Per aquest motiu, la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, finalment no assistirà a l'acte organitzat pel fòrum acadèmic Grupo de Puebla per denunciar que la condemna de sis anys de presó per corrupció contra Fernández és un cas de lawfare. Díaz viatjarà a l'Argentina aquest dilluns, però el dimarts ja tornarà cap a Espanya.
Des de l'oficina de Fernández han informat que malgrat que ha donat positiu en un test de covid-19 "es troba en bon estat de salut a El Calafate", una localitat del sud de l'Argentina on té una casa.
Acte de suport a Cristina Fernández de Kirchner després de la condemna per corrupció
Grupo de Puebla, un fòrum polític i acadèmic que aplega una seixantena de líders progressistes de Llatinoamèrica, inicialment havia organitzat un acte que sota el nom "Voluntat popular i democràcia: del partit militar al partit judicial, les amenaces a la democràcia" tenia com a objectiu debatre sobre la democràcia a través de diverses taules de debat. Yolanda Díaz era una de les convidades a encapçalar una taula de debat, i també hi estaven convidats els expresidents progressistes José Luis Rodríguez Zapatero, d'Espanya; Evo Morales, de Bolívia; Rafael Correa, de l'Equador; Pepe Mujica, d'Uruguai; i Ernesto Samper, de Colòmbia.
En conèixer-se la condemna per corrupció contra Cristina Fernández de Kirchner aquest dimarts, però, es va reformular la trobada per convertir-la en un acte de suport a la vicepresidenta, i denunciar que "ha estat víctima d'un judici polític orquestrat per la dreta amb operadors de la Justícia i mitjans de comunicació per treure-la del debat democràtic". Així, es va anunciar que tant ella com l'actual president argentí, Alberto Fernández, hi assistirien.
Fernández de Kirchner, que va governar el país entre el 2007 i el 2015, va ser condemnada aquest dimarts a 6 anys de presó i inhabilitació perpètua per exercir càrrecs públics per haver defraudat a l'administració pública amb la concessió irregular de 51 obres públiques durant els governs kirchneristes (2003-2015). Tanmateix, aquesta sentència no és ferma i la líder política la pot recórrer a dues instàncies més, fins a arribar a la Cort Suprema. D'altra banda, el càrrec de vicepresidenta que ostenta Fernández de Kirchner li atorga la condició d'aforada, amb la qual cosa la inhabilitació i la condemna de presó no es produiran de moment.
Fernández s'ha defensat de les acusacions i ha assegurat que la sentència "estava escrita" des de l'inici perquè és fruit d'una operació del que ha denominat un "aparell paraestatal" format per jutges i empresaris que busquen frustrar la seva carrera política i apartar-la del poder. L'expresidenta compta amb un gran suport popular entre una gran part de la societat argentina i, de fet, després de la cancel·lació de l'acte també s'ha posposat una concentració convocada pels sindicats que sota el nom "Prou de màfia judicial" volia traslladar el suport dels treballadors a la líder kirchnerista.