La decisió del Tribunal Suprem d'avalar el nomenament de l'exministra de Justícia Dolores Delgado (PSOE) com a fiscal general de l'Estat pot resultar essencial perquè aquest òrgan rebutgi els recursos presentats pels partits de la dreta i ultradreta espanyola contra els indults parcials que el govern de Pedro Sánchez va concedir als presos polítics el passat mes de juny. En la seva decisió, els magistrats van recuperar diferents sentències dels últims anys, segons recull el diari El Independiente, en les quals s'aborda la manca de legitimació dels partits polítics per recórrer decisions governamentals. 

Animadversió de Delgado 

Així, aquest dimarts, la sala conteciosa administrativa va rebutjar la legitimació activa de Vox i PP per recórrer el nomenament de Delgado, fet que implica que no han arribat al fons de la qüestió. Tots dos partits consideraven que la fiscal no era la persona idònia per ocupar aquest càrrec per la seva vinculació amb l'Executiu, atès que va ser ministra de Justícia amb Sánchez. Aquest fet, creuen, posa en perill la independència del ministeri fiscal, el qual encapçala des del mes de febrer del 2020. 

El TS, però, després de recuperar les sentències anteriors va creure que, seguint aquesta doctrina, els partits no poden presentar-se com a perjudicats per la decisió de nomenar Delgado per mitjà de decret governamental. Aquesta decisió no es va prendre per unanimitat, sinó per cinc vots a favor i dos en contra, els de José Luis Requero i Jesús Fonseca-Herrero, que van interpretar que en aquest cas PP i Vox sí que han resultat perjudicats. Els magistrats van basar la seva argumentació en el fet que Delgado va fer en el seu moment manifestacions públiques contra tots dos partits mentre era diputada socialista i ministra de Justícia.

En aquestes, segons Requero i Fonseca, es pot comprovar la seva "animadversió" contra les formacions, fet que justificaria la parcialitat que denuncien PP i Vox. Per exemple, Delgado es va referir a aquests dos partits i Ciutadans com a "dreta trifàlica".

Mateixa doctrina 

Ara, segons ha decidit el Suprem, la qüestió determinant per acceptar la concurrència del requisit de legitimació en una determinada persona física o jurídica rau en l'existència d'"un interès legítim en la pretensió exercitada", fet que s'ha d'identificar en la interposició de cada recurs. 

Així, si ara aquest tribunal ha establert que els partits no estan legitimats per recórrer el nomenament de Delgado, fonts del Suprem, segons El Independiente, creuen que seria lògic que la mateixa doctrina impregni la decisió dels magistrats que han de decidir si accepten els tres recursos de la "dreta trifàlica" de Delgado (Vox, PP i Ciutadans) contra els indults als presos polítics. Per comprovar-ho, haurem d'esperar a la propera primavera, quan s'espera la resolució. 

Recursos contra els presos 

L'únic que pot suposar una excepció, ja que és difícil que els magistrats arribin a conclusions diferents partint d'una mateixa doctrina, és que es consideri Vox part perjudicada pels indults, ja que van exercir l'acusació popular al judici del procés que va acabar amb la sentència contra els presos.

Per la seva part, Ciutadans va presentar la seva al·legació en nom de diputats en lloc del partit. Edmundo Bal, advocat de l'Estat en la causa fins que va ser apartat pel govern de Sánchez, va assessorar el seu propi partit en aquesta decisió, presentant el recurs en nom d'Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i José María Espejo-Saavedra, justificant-ho en el fet que els tres militen a Cs per combatre l'independentisme. 

Precedent el 2012 

Per la seva part, els juristes que defensen que els recurrents no tenen legitimació activa invoquen una interlocutòria amb ponència de Carlos Lesmes, avui president del Consell General del Poder Judicial, que va declarar el juliol del 2012 la inadmissibilitat del recurs interposat per Joan Coscubiela i Laia Ortiz, diputats, contra la decisió del govern espanyol d'indultar mesos abans el conseller delegat i vicepresident del Banc Santander Alfredo Sáenz. 

Llavors, la sala va assegurar que "la seva legitimació no pot fonamentar-se en el simple fet del càrrec públic que tenen, ja que el seu camp d'actuació és la representació política, no el de la genèrica defensa de la legalitat davant els tribunals (...) Admetre el contrari produiria com a immediata conseqüència l'obertura de la legitimació per a recórrer a un innumerable nombre de persones i grups". 

 

A la imatge principal, els presos polítics surten de Lledoners després de ser indultats / Sergi Alcàzar