El Congrés dels Diputats ha aprovat per la via ràpida la reforma del Codi Penal, amb la modificació de delictes que afecten directament als principals encausats, d'ERC i de Junts, per haver organitzat el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, l’1-O de 2017. És previst que aquesta reforma entri al Senat el 22 de desembre, i, si s'aprova, la modificació del Codi Penal entrarà en vigor 20 dies després de publicar-se al BOE. Serà llavors quan la Fiscalia i els tribunals hauran d'interpretar aquests canvis legislatius. El Tribunal Suprem ho haurà de fer en el cas dels líders independentistes condemnats i indultats, mentre que els tribunals que han de jutjar la resta d’acusats d’organitzar l’1-O són: l’Audiència de Barcelona (en el cas dels processats del jutjat d'instrucció 13 i investigats en el 18) i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en el cas dels aforats. La Fiscalia ha de presentar aviat l'escrit d'acusació en els dos procediments, i s'espera que ja introdueixi els canvis sobre el delicte de la malversació.
Aquests són els principals canvis impulsats pel PSOE, Podem i ERC.
Delicte de sedició
Actualment, el delicte de sedició castiga a la persona que s’alça públicament i de forma tumultuària per impedir l’aplicació de les lleis. Les penes van de 5 als 15 anys de presó.
La proposta del PSOE i Podem és derogar aquest delicte. És a dir, desapareixerà del Codi Penal.
Delicte de desordres públics agreujats
El delicte de desordres públics és castigat amb penes de 6 mesos a tres anys de presó. Hi ha diferents situacions que agreugen la pena (com ara actuar dins una manifestació o portar una arma o instrument perillós), i eleven el càstig d’1 a 6 anys de presó.
El govern proposa un nou delicte agreujat que castigui de 3 a 5 anys de presó distintes conductes, com ara ocupar oficines o protestes violentes. En la transacció es vol rebaixar la pena mínima de 3 anys davant les crítiques de les entitats de drets humans.
Delicte de malversació de fons públics
El delicte de malversació de fons públics castiga al funcionari o càrrec públic que es quedin fons públics o els destini a tercers o faci una administració deslleial. Les penes van dels 2 als 6 anys de presó si els diners malversats superen els 50.000 euros, i de 2 a 10 anys d’inhabilitació. Hi ha un tipus agreujat que castiga amb presó de 4 a 8 anys de presó i de 10 a 20 anys d’inhabilitació si els diners malversats superen els 250.000 euros.
Finalment, s'ha acordat una esmena transaccional a la proposta feta per ERC, i s'introdueix l'article 432 bis, el qual afirma: " L'autoritat o funcionari públic, que, sense ànim d'apropiarse'l, destini a usos privats el patrimoni públic posat al seu càrrec per raó de les seves funcions o amb ocasió dels mateixos, incorrerà en la pena de 6 mesos a tres anys de presó i suspensió del càrrec públic d'1 a 4 anys. I s'afegeix que "si el culpable no reintegra els elements sostrets en un termini de 10 dies a la incoació del procediment", se li imposaran les penes que recull l'article 432, que van dels 2 als 6 anys de presó.
A més, el grup del PSOE ha proposat modificar l’article 433 del Codi Penal, que castiga amb la pena d’1 a 4 anys de presó i inhabilitació de 2 a 6 anys "l'autoritat o funcionari públic que doni al patrimoni públic que administra una aplicació pública diferent d'aquella a la que estigui destinada".
ERC ha defensat que les despeses de l'1-O no s'emmarquen en cap de les reformes del delicte de malversació, mentre que pels socialistes, afirmen que es pot recollir en l'article 433, és a dir rebaixar el possible càstig fins a un màxim de 4 anys de presó, quan abans de la reforma els encausats es podien haver d'enfrontar a fins a 8 anys de presó.
Com poden afectar aquests canvis legislatius als condemnats i encausats per l’organització de l’1-O?
Els condemnats pel Suprem i indultats pel govern espanyol
En el cas dels 9 condemnats a elevades penes de presó pel Tribunal Suprem i indultats parcialment pel govern espanyol, el juny de 2021, el tribunal presidit pel magistrat Manuel Marchena només podrà revisar la seva condemna a inhabilitació a càrrec públic, ja que és la que es manté en vigor. Hi ha qui especula que el Suprem els podria condemnar pel nou delicte de desordres públics agreujats, desapareguda la sedició, fet que s’haurà de veure.
Els tres exconsellers que van ser condemnats a 20 mesos d’inhabilitació a càrrec públic pel delicte de desobediència, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, ja van complir la condemna i per tant cap canvi els afectarà.
Els condemnats per sedició, en desaparèixer aquest delicte també se’ls hauria d’eliminar la pena d’inhabilitació, que era la mateixa que la de presó. Són Carme Forcadell (11 anys i 6 mesos de presó i inhabilitació), Josep Rull (10 anys i 6 mesos de presó i inhabilitació), Quim Forn (10 anys i 6 mesos de presó i inhabilitació), Jordi Sánchez i Jordi Cuixart (9 anys de presó i inhabilitació a cada un).
Els condemnats per sedició en concurs medial amb malversació de fons, caldrà veure si el Suprem els hi redueixi la inhablitació en haver-se rebaixat el càstig en el delicte de malversació. Són: Oriol Junqueras (13 anys de presó i inhabilitació), Jordi Turull (12 anys de presó i inhabilitació), Raül Romeva (12 anys de presó i inhabilitació), Dolors Bassa (12 anys de presó i inhabilitació). De Junqueras s’afirma que es podria tornar a presentar a les eleccions autonòmiques -si no s’avancen abans- ja que el nou delicte dins la malversació (art.433) redueix la inhabilitació màxima a 6 anys, i podria tenir-la complerta el 2024. No obstant això, hi ha qui espera que el president de la sala d'enjudiciament, Manuel Marchena, no faci una lectura de rebaixes, si no tot el contrari.
Els càrrecs a l’exili
El president Carles Puigdemont, i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí van ser processats pel delicte de rebel·lió, i quan el Suprem va condemnar per sedició els 9 líders a la presó, el jutge instructor Pablo Llarena va reactivar per aquest delicte una euroordre de detenció per a Puigdemont, que va suspendre per consultar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Si al final el TJUE permet al jutge Llarena tornar a activar una euroordre , caldrà veure si només ho fa pel delicte de malversació, i pel nou article, ja que el de sedició està derogat. Bèlgica haurà de dir la seva, però. Ponsatí no té el delicte de malversació, fet que podria tornar a Catalunya sense cap efecte penal. Si s’apliqués el nou article del delicte de malversació als polítics a l’exili, Puigdemont, Comín i l’exconseller Lluís Puig es podrien afrontar a un màxim de 4 anys de presó i 6 d’inhabilitació, que amb l’aplicació d’atenuants, com les dilacions indegudes, podrien esquivar l’entrada a presó. Caldrà veure la interpretació que fa el jutge instructor de la reforma legislativa.
Els 19 processats per malversació de fons en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona
La titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona va processar a prop d’una trentena d’alts càrrecs de la Generalitat i empresaris per haver organitzat l’1-O. El judici s’ha anat ajornant per darrers tràmits i perquè l’Audiència de Barcelona ha de decidir ara si s'han de jutjar conjuntament amb la desena d’investigats en el jutjat d’instrucció 18 de Barcelona sobre la despesa exterior per promocionar la independència de Catalunya. Dels investigats, n’hi ha uns 19 que són processats (tres són empresaris) pel delicte de malversació de 4,8 milions d’euros, que es podrien beneficiar de la rebaixa ara aprovada pel govern espanyol. La Fiscalia de Barcelona te a punt l’escrit d’acusació a l’espera que el tribunal li requereixi, i podria modificar-lo amb la nova reforma, segons va afirmar de forma genèrica el fiscal general de l’Estat a Barcelona, dimarts passat. Els processats per malversació són:
Antoni Molons, exsecretari de Difusió i Atenció Ciutadana de Presidència; Josep Ginesta, exsecretari general de Treball; Rosa Vidal, interventora de la Generalitat, ara jubilada; Joaquim Nin, exsecretari general de Presidència; Pablo Raventós, exdirector general d’Unipost; Albert Royo, exsecretari general de Diplocat; Xavier Puig, exresponsable de TIC del Departament d’Exteriors; Rosa Maria Rodríguez, directora general de T-Systems; Josep Ginesta, exsecretari general de Treball; Francesc Sutrias, exdirector general de Patrimoni i Vicepresientcia; Aleix Villatoro, exsecretar general d’Afers Exteriors; Amadeu Altafaj, exidrector de la delegació de la Generalitat a la UE; Jaume Clotet, exdirector general de comunicació del Govern; Joseu Sallent, exdirector d’estrategia del CTTI, David Franco, expresonsable de l’àrea TIC del Departament de Treball; David Palanques, tècnics TIC de Treball; Francesc Fàbregas, administrador d’El Vallenc; Teresa Prohías, directora de Serveis de la Presidència; Manuel Manonelles, i Ignasi Genovès, exdirector general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat.
A banda, a alguns acusats de malversació de fons també se’ls acusa de falsedat documental, que implica penes de 3 a 6 anys de presó. Marta Garsaball, exdirectora de Serveis del Departament d’Acció Exterior, és acusada només de falsedat documental. Altres també se’ls acusa del delicte de prevaricació, castigat amb penes d’1 a 4 anys d’inhabilitació a càrrec públic.
Els tres processats al TSJC
En la causa del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona tres investigats van ser derivats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en obtenir l’acta de diputats. Són Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. Tots dos seran jutjats pels delictes de desobediència, malversació i revelació de secrets, i per tant la reforma del Codi Penal els hauria de beneficiar si així ho interpreta la Fiscalia i els aplica el nou delicte amb una pena màxima de 4 anys de presó. El delicte de revelació de secrets, però, també implica penes de presó d’1 a 3 anys. Pel que fa a Natàlia Garriga en ser nomenada consellera de Cultura el seu cas també es va elevar al TSJC. Inicialment, Garriga era acusada de desobediència i malversació de fons en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona i la Fiscalia Superior de Catalunya en revisar els fets pels qual se l'acusa va fer decaure la malversació contra ella, i només serà jutjada per desobediència, que implica inhabilitació, en una vista juntament amb Jové i Salvadó.
Els investigats en el jutjat d’instrucció 18 de Barcelona
La titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona va admetre a tràmit, el maig de 2021, la querella que va presentar la Fiscalia contra excàrrecs del Govern per despesa a l’exterior en la promoció de la independència de Catalunya. En la causa d’Exteriors, l’exconseller d’Afers Exteriors Raül Romeva i l’exsecretari general del Diplocat Albert Royo són els principals investigats de la desena d'encausats per malversació de fons públics, prevaricació i falsedat documental. La Fiscalia els acusa d'haver aprovat una despesa que suma prop d’un milió d’euros per a la promoció de la independència de Catalunya entre els anys 2011 i 2017. Les partides van ser destriades en un qüestionat informe del Tribunal d Comptes, que també els persegueix per altres partides. Encara no estan processats i, per tant, no se sap si finalment seran acusat d'algun delicte i si es podran beneficar de la reforma del Codi Penal o si hi haurà imputacions que s’arxivaran. En aquesta causa també es va acusar l’exconseller Francesc Homs per haver autoritzat tres despeses, que sumen uns 58.000 euros, el 2012. La magistrada va arxivar-la i l’Audiència li va fer reobrir i s’investiga en una peça separada.