Sílvia Orriols se sent més forta que mai. La batllessa de Ripoll i líder d’Aliança Catalana continua al càrrec després que Junts per Catalunya descartés afegir-se a una moció de censura i d'haver aconseguit l’aprovació automàtica dels pressupostos, ja que no ha prosperat l’acord de l'oposició per descavalcar-la. Orriols considera que ha guanyat un torcebraç polític, i en el primer ple municipal celebrat després del fallit intent de moció, la batllessa va assegurar que “ara s’obre un nou escenari. Aprofitem-lo per començar de nou”. Una declaració d’intencions que va acompanyar amb l’anunci d’Aliança Catalana que vol modificar una vintena de punts de l’ordenança de civisme per, entre altres qüestions, prohibir el vel islàmic a les escoles públiques i equipaments municipals. La proposta no es va portar finalment a aprovació perquè després d’un breu debat en el ple, alguns grups van mostrar el seu desacord i Orriols va optar per permetre una discussió més detallada sobre els termes de les modificacions proposades, per buscar un major consens i redefinir la proposta abans de la seva presentació formal. Però, poden arribar a prosperar les intencions de Sílvia Orriols?
“Aprovem, i els tribunals ja diran”
La mateixa alcaldessa sap que la seva proposta difícilment prosperarà en el temps, perquè reconeix que no es poden prohibir símbols religiosos, com ella mateixa va dir en el ple municipal d'aquest dimarts, però la iniciativa s’emmarca en la voluntat mai amagada que el seu partit busca prohibir el vel islàmic en tots els espais públics de Catalunya, incloent-hi centres educatius, edificis governamentals, hospitals i altres instal·lacions d’accés públic. Orriols, que s’ha declarat obertament islamòfoba, vol convèncer els grups municipals amb els seus arguments, i tirar pel dret, perquè afirma que els consistoris sí que tenen potestat per aprovar ordenances. “Tenim potestat per aprovar el que vulguem i, en tot cas, un cop aprovades, els tribunals ja diran si són de dret o no”. És a dir, Orriols pretén canviar l’ordenança, i després, ja vindrà justícia.
Dret a la llibertat religiosa: article 16 de la Constitució
Però els tribunals ja van deixar clar que els ajuntaments no poden aprovar el que vulguin. El Tribunal Suprem va establir el 2013, en un cas semblant a Lleida, que els consistoris no tenen competències per limitar un dret fonamental com la llibertat religiosa a través d’una ordenança municipal. Aquest dret només es podria alterar a través d’una llei. El Tribunal Suprem va declarar nul·la l’ordenança municipal aprovada per l’Ajuntament de Lleida l’octubre del 2010 que prohibia l’ús del vel integral (burca i nicab) en els espais públics municipals, per considerar que vulnerava l’article 16 de la Constitució, que garanteix el dret a la llibertat religiosa, i va determinar que els ajuntaments manquen de competències per limitar un dret fonamental com la llibertat religiosa, establint que només a través d’una llei orgànica es podria regular o prohibir l'ús del vel integral.
El Tribunal Suprem va rebutjar els arguments de l’Ajuntament de Lleida i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la pertorbació de la tranquil·litat ciutadana i la seguretat pública. Aquesta sentència, que també advertia del possible “efecte pervers” de la prohibició, que podria portar a l’enclaustrament de la dona en el seu entorn familiar més immediat, també va establir un precedent per a altres municipis que havien aprovat o consideraven aprovar ordenances similars.
Els arguments d’Orriols
Orriols va explicar que la proposta que vol presentar inclou “la prohibició d’entrar amb casc, passamuntanyes o vel islàmic a les instal·lacions o aules municipals per raons de seguretat i per evitar la discriminació de gènere”. La batllessa, doncs, pretén convèncer els grups municipals que s’ha de prohibir el vel argumentant que aquesta mesura és necessària per prevenir la desigualtat de les dones. Per això, la líder d’Aliança Catalana considera que el vel islàmic no és un símbol religiós, sinó una peça de roba “misògina i fonamentalista” que “vulnera els drets bàsics de les persones”, i segons Orriols, la prohibició és necessària per “assegurar que totes les persones puguin exercir els seus drets en un entorn lliure de qualsevol pressió cultural o religiosa que imposi desigualtat, especialment cap a les dones”. En aquesta prohibició quedarien exclosos “els casos oncològics o per raons mèdiques”, i Orriols insisteix que la mesura respon a la voluntat del consistori de “garantir la seguretat en els equipaments públics, i els drets de tots els ciutadans”.
Però més enllà que la mesura pugui arribar als tribunals, primer ha de ser presentada, votada i aprovada per majoria simple en el ple municipal, i Orriols governa en minoria (6 regidors dels 17 del ple). I trobarà l’oposició de formacions com ERC, amb la portaveu Chantal Pérez, que ha instat el secretari a fer un informe sobre "la legalitat" d'aquest article, ja que considera que "vulnera diversos preceptes, tant legals com internacionals, així com normes europees".
Prohibit jugar a pilota a places i carrers
Les altres modificacions de l’ordenança de civisme que vol impulsar Orriols inclou altres mesures molt dures i restrictives, com limitar les zones on les entitats i la ciutadania puguin penjar cartells, la limitació del llançament de petards, la prohibició de jugar a pilota en places i carrers del municipi, la prohibició de vendre begudes alcohòliques al nucli antic entre les vuit del vespre i les vuit del matí, o la restricció de l'ús dels rentadors. I tot això en un clima que, després de l'intent de moció de censura, ha deixat molt malmès "el tracte personal" entre Orriols i la resta de formacions, com va reconèixer la mateixa batllessa.