Qüestionat, aïllat, contradit, desmentit i sense suports. Gairebé dues setmanes després que esclatés la DANA que ha causat més de 200 morts al País Valencià, Carlos Mazón continua a la corda fluixa. I cada dia que passa es fan més paleses les negligències de la Generalitat Valenciana en la gestió del temporal (que està investigant la justícia valenciana) i es fa més evident que les explicacions del president valencià no convencen ni a la població ni al seu propi partit. Cada nova informació l’acorrala una mica més i el deixa més a prop de la defenestració final. En els últims dies, en paral·lel als nous escàndols de la gestió del govern valencià, el PP s’ha anat distanciant de Carlos Mazón i ha evitat avalar la seva resposta al temporal. Poca presència mediàtica de dirigents populars i cap defensa de la seva gestió. A Gènova, s’assumeix que Mazón haurà de ser sacrificat perquè el relat del president valencià té massa fissures i el seu lideratge ha quedat altament en entredit. Mentrestant, la ciutadania alça la veu i protesta contra Mazón. Ahir, desenes de milers de persones es van manifestar a València per exigir-li la dimissió. El president valencià es queda sol.
La lectura que s’ha de fer de l’aïllament promogut pel PP va més enllà. Si els populars volen disparar contra la Moncloa, que el seu objectiu primordial, per la seva reacció davant la DANA (les crítiques es dirigeixen, especialment, cap a Pedro Sánchez, Margarita Robles i Teresa Ribera), han d’assumir que Mazón no podrà continuar. Només repartint les culpes (i esquitxant, per tant, el president valencià) podran exigir responsabilitats al govern espanyol amb tota la duresa. Però n’hi ha més. El principal interès de Gènova és retirar el focus del País Valencià per redirigir-lo als escàndols que “acorralen” la Moncloa i que confien que facin caure Pedro Sánchez: el cas Koldo (el Suprem investigarà l’exministre José Luis Ábalos), el cas de Begoña Gómez (ara amb una nova investigació en marxa) i el terratrèmol per les denúncies de violència masclista contra Íñigo Errejón. Perquè tot això torni a estar a l’ordre del dia, el PP necessita que els escàndols de Mazón deixin de ser protagonistes. Serà, doncs, qüestió de saber fer encaixar els tempos i aprofitar el moment polític oportú. Això sí, malgrat que els errors s’encadenen, sembla difícil imaginar una dimissió immediata, encara amb els greus efectes del temporal als carrers dels pobles valencians. Quan arribi el moment, hi hauria dos escenaris possibles: la investidura d’un nou candidat (que hauria de ser diputat i requeriria l’aval indefugible de Vox) o anar a eleccions.
El silenci més eixordador ha sigut el d’Alberto Núñez Feijóo. En els últims dotze dies, ha contestat dues preguntes dels periodistes. Cap explicació i cap mostra de suport directe a Mazón. El divendres, després de reunir telemàticament els barons del PP, es va limitar a reivindicar que la Generalitat Valenciana “s’està bolcant” en aquesta catàstrofe. Cap menció a Mazón. Els populars se centren a reconèixer l’esforç del govern valencià en la gestió de les greus conseqüències de la catàstrofe i a elogiar la “solidaritat” dels territoris governats per ells. En les dues rodes de premsa que ha ofert Gènova des que va esclatar la DANA, de Cuca Gamarra (secretària general del PP) i de Miguel Tellado (portaveu al Congrés), les preguntes relacionades amb la prevenció del temporal i amb la reacció el dia D s’esquiven disparant contra la Moncloa. Cap explicació: pilotes fora per evitar contestar sobre el moment clau amb respostes que s’ha demostrat que poden convertir-se en boomerang. Sigui com sigui, no hi ha cap autocrítica respecte a l’actuació de la Generalitat Valenciana el dimarts del temporal i no hi ha ni un mínim tancament de files amb Carlos Mazón.
El PP acusa Sánchez de “dimitir de les seves responsabilitats” per no treure el comandament a Mazón
Tant és així que la principal crítica que ha expressat el PP els últims dies cap al govern espanyol és que no hagi declarat l’emergència nacional. “Si això no és una emergència nacional, què ho és, aleshores?”, va preguntar-se Alberto Núñez Feijóo el dilluns en una declaració institucional sense preguntes. “Si es decideix, té el nostre suport”, va subratllar. I això, com és sabut, implicaria que Carlos Mazón perdés el comandament de la situació, que passaria a mans del Ministeri de l’Interior. Per tant, el PP desaprova que Sánchez mantingui el comandament a un dels seus barons en lloc de retirar-li el poder. Prou indicatiu de la valoració que es fa a Gènova del paper de Mazón. El divendres, Feijóo va tornar a disparar contra la Moncloa i la va acusar de “dimitir de les seves responsabilitats”.
Ara bé, no és una qüestió només del PP a escala espanyola. “Estem parlant d’una emergència nacional que requeriria la situació operativa del Ministeri de l’Interior per coordinar i dirigir recursos estatals a altres comunitats autònomes”, va afirmar fa uns dies el president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno Bonilla. “Estem en una emergència nacional”, va sostenir el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco. “Crec que les responsabilitats, qui les té de caràcter públic, les ha d’assumir sempre. Estic segur de tot el que calgui explicar, es farà. De moment, no jutjaré l’actitud de ningú”, va esgrimir el president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda. Carlos Mazón està també sol entre els seus companys de files.
Isabel Díaz Ayuso, amb contenció, espera el seu moment
Mentrestant, Isabel Díaz Ayuso s’ho mira amb certa distància. Sense parlar gaire i sense posicionar-se. Esperant també el seu moment i amb pretensions d’aprofitar aquesta crisi per debilitar el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo. La presidenta madrilenya, que ens té acostumats a declaracions altisonants i combatives, ha evitat confrontar sobre la DANA. “Estem destrossats, no tinc paraules”, va afirmar en ser preguntada per la gestió de Carlos Mazón. “No es pot imaginar ni el mal cos que tenim, ni com està sent de difícil per a nosaltres mantenir una certa normalitat i un cert somriure davant de les càmeres quan per dins estem destrossats. No puc dir-li més que serem allà per ajudar. No faré declaracions, no puc”, va verbalitzar el dimarts. I el divendres va fer una segona consideració: “Demano a l’activisme polític que no involucri Madrid en cap conflicte. Aquesta polèmica o les discrepàncies sobre allò que es fa o no, em sembla que no condueixen en aquest moment més que a la desesperança”.
Les cinc hores de desaparició de Carlos Mazón: un dinar amb una periodista i un buit abans de la reunió del CECOPI
Dit tot això, quines són les grans negligències de la gestió de Carles Mazón? La principal crítica que s’ha desfermat en les últimes hores ha sigut la seva desaparició el migdia del temporal: va arribar més de dues hores tard a la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrada després de tenir un “dinar de feina” amb la periodista Maribel Vilaplana per oferir-li la direcció d’À Punt. No apareixia a la seva agenda oficial i el seu gabinet va estar dies ocultant-ho, però s’ha acabat sabent. Va estar a un restaurant cèntric de València fins a les sis de la tarda, però es va incorporar a la reunió del CECOPI passades les set de la tarda. Enmig, hi ha més d’una hora sense saber on va estar.
Des del seu equip i des de Gènova, defensen que Mazón va estar informat en tot moment sobre la situació. Ara bé, quan va sumar-se a la reunió el van haver de posar al dia sobre tot el que s’havia estat discutint. Malgrat tot, a Madrid, el PP no li vol treure les castanyes del foc. “Li correspon a Mazón donar explicacions sobre l’agenda d’aquell dia”, va afirmar el dijous Miguel Tellado. Abans, a dos quarts de dues, el president valencià va reunir-se amb el president de la patronal, Salvador Navarro, i no va parlar en cap moment sobre la temporal i les seves possibles conseqüències.
Una alerta que es va posposar massa, que es va enviar a la tercera i que va sonar amb els carrers inundats
L’altra gran deficiència en la gestió de la Generalitat Valenciana és el retard en l’alerta de Protecció Civil. I en els últims dies s’han anat coneixent nous detalls que agreugen la irresponsabilitat. La realitat és que l’avís a la població es va enviar passades les vuit del vespre, quan els carrers estaven inundats i el barranc de Xiva s’havia desbordat. I ara s’ha sabut que el govern valencià hauria pogut fer el pas molt abans: entre les sis i dos quarts de set de la tarda, durant la reunió del CECOPI, el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miquel Polo, va posar sobre la taula la possibilitat d’enviar alertes massives a la població. Ara bé, la consellera de Justícia i Interior de la Generalitat Valenciana, Salomé Pradas, no ho va considerar necessari.
Posteriorment, a un quart de vuit del vespre, un dels tècnics va defensar que calia enviar un missatge “immediatament”. Així ho va verbalitzar, segons queda palès en un àudio difós per la Cadena SER, a la consellera de Justícia i Interior i a la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé. Però no va ser fins una hora després que l’advertència va arribar als mòbils dels valencians. I n’hi ha més. L’àudio filtrat contradeia unes declaracions de la mateixa consellera, que havia reconegut a À Punt que desconeixia l’existència del sistema d’alerta massiva. En declaracions a la televisió pública valenciana, va admetre que va ser a les vuit del vespre quan un tècnic la va informar que podia fer servir aquest mecanisme.
L’AEMET, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i l’UME han hagut de desmentir el relat del PP
En els últims dies, les excuses de Carlos Mazón i Alberto Núñez Feijóo han quedat altament desacreditades. El primer a obrir la veda va ser el líder del PP, que des de l’Eliana va responsabilitzar l’AEMET i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) de la reacció tardana de la Generalitat Valenciana. “Un president autonòmic gestiona en funció de la informació que rep, que depèn d’organismes amb competència exclusiva del govern espanyol”, va assegurar. Per la seva banda, el president valencià, més reservat de bon començament, va decidir passar a l’atac el dimarts per acusar la CHJ de “desactivar l’alerta hidrològica” per possible desbordament de cabals en “tres ocasions”.
🔎 La tragèdia de la DANA al País Valencià deixa Feijóo en fora de joc i posa Mazón contra les cordes
Però les respostes dels dos organismes van ser taxatives. Poc va trigar l’AEMET a refutar les acusacions de Feijóo i deixar clar que el dimarts 29 d’octubre, “des de primera hora del matí es podia concretar un augment de la perillositat del fenomen meteorològic i les seves zones d’impacte, i es va donar a conèixer per part de l’AEMET amb immediates actualitzacions”. Tanmateix, malgrat les previsions, Carlos Mazón va pronosticar erròniament al migdia que la situació es calmaria a partir de les sis de la tarda. D’altra banda, la rèplica de la CHJ també va ser clara: “Entre les seves competències no hi ha la d’emetre les alertes públiques en matèria hidrològica. Són les autoritats competents en matèria de protecció civil les responsables d’avaluar les possibles afeccions d’aquest risc físic a la població i a l’entorn, d’emetre els avisos que correspongui i d’adoptar les mesures de protecció que considerin més adequades en cada cas”, va assenyalar en un comunicat.
Finalment, Javier Marcos, general en cap de la Unitat Militar d’Emergències, va haver de sortir al pas de les crítiques de Mazón per recordar que és la comunitat autònoma la que dirigeix l’emergència i que l’UME no pot actuar si no rep “llum verda” del govern autonòmic. Però hi ha més contradiccions sobre l’actuació dels militars. El matí del 29 d’octubre, la delegada del govern espanyol al País Valencià va oferir l’UME a la consellera de Justícia i Interior en tres ocasions. Posteriorment, en declaracions a À Punt, Salomé Pradas va negar que se li hagués plantejat el desplegament de l’UME, però aquell mateix matí Televisió Espanyola havia captat una conversa entre ella i els seus col·laboradors en la qual els reconeixia que l’UME s’havia “posat a disposició de poder-se desplaçar”.
Una nova investidura d’un diputat de les Corts Valencianes de la mà de Vox o eleccions
Fet tot aquest relat, què pot passar a partir d’ara? A escala orgànica, Alberto Núñez Feijóo no pot destituir el president valencià, que pot voler aferrar-se al càrrec i renunciar a fer un pas al costat. El líder del PP, amb la complicitat de Gènova i dels barons territorials, pot pressionar-lo, retirar-li la confiança i ensenyar-li la porta de sortida, però la decisió final serà de Mazón. I si decideix dimitir, obrirà un escenari amb dos camins i tots dos suposaran un desgast pel PP.
Una possibilitat seria erigir un candidat a la presidència (que hauria de ser diputat a les Corts Valencianes) per intentar una nova investidura que requeriria tant sí com no el suport de Vox. El partit d’extrema dreta va trencar el passat mes de juliol totes les aliances autonòmiques amb el PP a causa de la distribució de menors estrangers no acompanyats i ara s’hauria de reconciliar amb els populars. La via alternativa, que podria arribar per voluntat pròpia o per la impossibilitat de fer fructificar una investidura, seria celebrar unes noves eleccions, amb el risc de canvi de govern després del desgast evident que ha patit el PP els últims dies. Els populars surten perdent de totes totes.
Bonus track: Carlos Mazón, a l’avantguarda dels pactes amb Vox
El distanciament entre Alberto Núñez Feijóo i Carlos Mazón no és nou. Convé no oblidar que, després de les eleccions autonòmiques del maig del 2023 i un cop Pedro Sánchez havia convocat les eleccions del 23-J, l’actual president valencià va ser el primer líder territorial del PP que va pactar amb Vox malgrat les reticències de Gènova. Dues setmanes després de l’aliança entre el PP i Vox al País Valencià, van arribar els pactes a les Balears i a Extremadura. Els acords a l’Aragó i a Múrcia no van ser fins passades les eleccions generals. En concret, Carlos Mazón va donar a l’extrema dreta una vicepresidència i dues conselleries i va ser investit president deu dies abans del 23-J. Tres mesos més tard, Feijóo va reconèixer el “desgast” que havia patit el PP a les eleccions a causa dels acords amb Vox.