20 de març del 2024 a les 17.48 hores. Tret de sortida al xoc institucional entre el Senat i el Congrés dels Diputats. El PP intensifica la batalla contra l’amnistia i, tal com va anunciar ahir la seva portaveu a la Cambra Alta, Alicia García, vol “requerir formalment el Congrés perquè procedeixi a la retirada” de la llei d’amnistia. En un escrit de sis pàgines registrat al Senat aquest dimecres a la tarda, i a cop de còpia i enganxa, els populars fan gala de l’informe encarregat ad hoc als lletrats de la Cambra Alta per argumentar el plantejament d’un conflicte entre òrgans constitucionals. El motiu de fons és clar: segons els juristes del Senat, es tracta d’una “reforma constitucional encoberta”. El PP va més enllà i sosté que “els possibles motius d’inconstitucionalitat” de l’amnistia són “abundants i greus”.
📝 El PP impulsa un xoc institucional entre el Senat i el Congrés per l’amnistia
En tot moment, els populars abanderen els pronunciaments dels lletrats, que plantegen “dubtes sobre la constitucionalitat” de la llei “tant des del punt vista de la constitucionalitat material i formal com per la infracció de les regles essencials de formació de la voluntat de les Cambres”. Consideren que s’ha utilitzat de manera “fraudulenta” el procediment legislatiu, cosa que suposa un “vici de procediment” i la “vulneració de l’article 23 de la Constitució”, referent als drets de representació política. Els populars denuncien “els vicis d’inconstitucionalitat que no podrien depurar-se en aquesta fase ni en cap altra”.
L’argumentació en tot moment és que la Cambra Alta té una “obligació formal de tramitar una iniciativa que s’ha autoqualificat com a llei orgànica”, però que, en aquest cas, en realitat es tracta d’una “reforma constitucional” o d’una “llei inconstitucional”. Segons el dictamen, això suposa “una invasió del poder constituent radicat” al Senat. Quin és el motiu? El PP recorda que, “com és ben sabut”, el procediment de reforma constitucional és “substancialment diferent del procediment legislatiu” pel que fa als requisits de majories exigides per a la seva aprovació i, en especial, pel “pes del Senat en la formació de voluntat de les Corts Generals”. En les reformes de la Carta Magna, el paper del Senat “pràcticament s’iguala al del Congrés” i, a més, hi ha “la possibilitat o l’exigència, segons el cas, de la celebració d’un referèndum”. Pel PP, la intenció del PSOE registrant una proposició de llei era “rebaixar les majories necessàries per a la seva aprovació” i “esquivar que la possible oposició del Senat dins un procediment simètric entre les dues Cambres li impedís tirar-la endavant”.
El ple del Senat es pronunciarà sobre aquesta qüestió el 2 d’abril
El que fa avui el PP és el primer pes per engegar la maquinària d’un procediment inèdit entre el Senat i el Congrés. Un cop s'ha presentat l'escrit, la previsió de la Mesa, segons apuntaven ahir fonts de l'òrgan de govern de la Cambra Alta, és convocar una reunió extraordinària per Setmana Santa amb l’objectiu d’incloure el debat i votació del requeriment del PP al ple del 2 d’abril. Allà s’aprovarà gràcies a la majoria absoluta dels populars. A continuació, el Senat donarà trasllat al Congrés, que tindrà un mes per respondre: podrà fer cas omís de la reclamació i mantenir-se en silenci o retirar la proposició de llei. Un cop passat aquest període (en el qual la Cambra Baixa no esmenarà la seva actuació), s’obrirà la via perquè el Senat acudeixi al Tribunal Constitucional, que s’haurà de pronunciar específicament sobre les “atribucions constitucionals controvertides” i no sobre la constitucionalitat de l’amnistia.