“Té moltes explicacions a donar i haurà de donar-les probablement als tribunals”. La frase l’ha pronunciat la vicesecretària de Sanitat i Educació del Partit Popular, Ester Muñoz, durant la compareixença de Teresa Ribera al ple del Congrés dels Diputats per donar explicacions per la gestió de la DANA. “Es compromet a dimitir si és investigada judicialment per no arrossegar el descrèdit a la presidenta Ursula von der Leyen i a tot el col·legi de comissaris?”, ha preguntat la diputada del PP a la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que es convertirà d’aquí poc en vicepresidenta de Transició Justa, Neta i Competitiva de la Comissió Europea. I les insinuacions no són noves: fa dies que els populars, arran de la seva ofensiva contra Teresa Ribera per fer-la descarrilar a Brussel·les, fan sobrevolar la idea que acabarà als tribunals per la gestió del temporal. Ho mencionen i van reiterant el missatge. Ara bé, s’ho miren a una distància prudencial. La realitat és que Gènova no ha fet cap pas endavant als tribunals: el PP fa sobrevolar una futura possible imputació de Teresa Ribera, però ho fia tot a l’acció judicial d’altres actors. “No estem en aquesta fase”, assenyalen fonts pròximes a Alberto Núñez Feijóo. “No està a la nostra agenda”, afegeix un membre de la direcció del partit a preguntes d’ElNacional.cat. En definitiva, una externalització en tota regla.
🔎 La DANA al País Valencià arriba als tribunals: querelles i demandes contra Sánchez, Mazón i l’AEMET
Els populars es desentenen d’impulsar accions judicials i es remeten a les dues querelles i la demanda que estan registrades al Tribunal Suprem. Quines són? En primer lloc, Iustitia Europa va querellar-se contra Teresa Ribera per la seva “responsabilitat directa” com a “màxima autoritat” de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. En segon lloc, Manos Limpias va apuntar contra ella (i contra Pedro Sánchez, Fernando Grande-Marlaska, Margarita Robles i Ángel Víctor Torres) al·legant que el govern espanyol no va declarar l’estat d’alarma, cosa que “va impedir una coordinació efectiva i la mobilització de recursos necessaris per enfrontar l’emergència”, i no va implementar “mesures adequades” per mitigar els efectes de la DANA. Finalment, l’advocat valencià Curro Nicolau va presentar una demanda (a la jurisdicció contenciosa administrativa) contra Ribera (i contra el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i el secretari d’Estat de Medi Ambient) perquè tenia “competències en la gestió de la crisi hidrològica tant prèviament com posteriorment”. “Resulta palmària l’absoluta descoordinació amb els òrgans autonòmics de la Generalitat Valenciana”, afegia l’escrit. Així mateix, Vox també va anunciar una querella contra Teresa Ribera i altres ministres per haver-se “rentat les mans en una evasió competencial absolutament criminal”, però no ha confirmat que l’hagi presentat. Davant de tot aquest escenari, el PP s’escuda en el fet que, “sense” que ells hagin fet “res”, hi ha tres accions judicials sobre la taula.
Des de Gènova, insisteixen que les seves exigències responen al fet que Teresa Ribera sigui nomenada vicepresidenta de la Comissió Europea. “No demanem que dimiteixi si és vicepresidenta espanyola o que cap ministre dimiteixi si l’imputen”, relaten fonts pròximes a Feijóo. “Estem dient que no s’emporti el problema”, afegeixen. Aquest argument els serveix per justificar que el president valencià, Carlos Mazón, tampoc hauria de dimitir si els tribunals l’investiguen penalment per la gestió del temporal. Les mateixes veus reiteren que si Teresa Ribera “exporta una causa judicial en contra seva”, haurà “d’apartar-se” per “deixar de portar el nom d’Espanya a la Comissió Europa”. A més, recorden que si Teresa Ribera es converteix en comissària, les querelles que ara estan al Tribunal Suprem per la seva condició d’aforada s’investigaran en jutjats de primera instància.
“Traslladarà a la Comissió Europea els problemes judicials?”
“La veritat no corre tan de pressa com la mentida, acabarà als tribunals i s’hi estudiarà. Li desitjo molta sort defensant això als tribunals”, ha etzibat Ester Muñoz en un altre moment del seu discurs durant la compareixença de Teresa Ribera. “Traslladarà a la Comissió Europea els problemes judicials per la seva mala gestió a Espanya?”, li ha preguntat durant la sessió de control el diputat César Sánchez. La conclusió és que el PP dona per fets els “problemes judicials” de Ribera arran del temporal, però es limita a ser-ne un instigador allunyat per convertir-se en espectador.
Els primers a referir-se a les hipotètiques responsabilitats “judicials” de Teresa Ribera van ser la setmana passada Alberto Núñez Feijóo i Dolors Montserrat. “La Comissió Europea no pot ser l’amagatall dels problemes polítics i, potser, judicials de la candidata del govern espanyol”, va assegurar el president del PP, que també va fer referència a una “motxilla darrere de responsabilitat política i, en el seu cas, de responsabilitat judicial”. I va ser durant el hearing de Teresa Ribera al Parlament Europeu quan la líder del PP a Brussel·les li va preguntar si es comprometia a dimitir del càrrec de comissària “si es veu involucrada judicialment”.
“Ha de dimitir si és imputada”
En paral·lel a tot això, el Partit Popular Europeu s’ha decantat finalment per avalar la candidatura de Teresa Ribera contra el criteri d’Alberto Núñez Feijóo. Això sí, els populars europeus posen una exigència clara: “Ha de dimitir si és imputada per les seves responsabilitats derivades de l’exercici de les seves competències com a vicepresidenta del govern d’Espanya”, han argüit en un comunicat aquest matí. El PPE se suma a l’ofensiva dialèctica contra Teresa Ribera malgrat que encara no hi ha cap querella contra ella que s’hagi admès a tràmit, segons confirmen fonts del Tribunal Suprem a ElNacional.cat. El primer pas serà que la Fiscalia es posicioni sobre la seva admissió i, posteriorment, l’Alt Tribunal haurà de prendre una decisió.
Ara bé, l’equip de Teresa Ribera no ha trigat a contestar. Fonts del Ministeri per a la Transició Energètica i el Repte Demogràfic aclareixen que el Codi de Conducta de la Comissió Europea és “clar” i estipula que un comissari “només està obligat a dimitir quan és declarat culpable en una sentència ferma per un procés criminal”. “No hi ha res a inventar”, esgrimeixen. Argumenten que aquesta és la norma perquè si no fos així, “n’hi hauria prou que l’oposició de cada estat membre formulés una denúncia en un jutjat per tombar un candidat”, cosa que deixaria la Comissió “permanentment bloquejada a l’albur de cuites nacionals interessades”. Les mateixes veus assenyalen que “múltiples comissaris” han estat “imputats o investigats” al llarg de les legislatures i recorden que fins i tot Ursula von der Leyen “va ser investigada per un procés relatiu a les vacunes de la Covid”.