“Podria deixar insuficientment finançades altres comunitats autònomes” i “podria agreujar les desigualtats entre regions”. El Partit Popular torna a utilitzar el Senat en contra dels interessos de Catalunya. Aquesta vegada ha estat amb l’elaboració d’un informe contrari al finançament singular pactat entre el PSC i ERC a canvi de la investidura de Salvador Illa. Després de dotze compareixences d’experts, la cambra alta, amb majoria absoluta del PP, ha aprovat un informe de divuit pàgines que reprova l’acord i afirma que no té cabuda en el marc constitucional actual: “Qualsevol acord que prioritzi la bilateralitat sobre la multilateralitat, en particular si compromet el repartiment equitatiu de recursos, s'estima clarament inconstitucional”. El document argumenta que el nou pacte suposa “riscos potencials relacionats amb els principis de solidaritat, suficiència financera i equitat, que són principis bàsics que formen part de la Constitució i que, en canvi, es veuen seriosament afectats”. És un informe que s’ha debatut i aprovat a la Comissió General de les Comunitats Autònomes i que ha rebut llum verda per 34 vots a favor i 25 en contra.
Quins són els arguments? D’entrada, censura que el pacte “treu del sistema una important part dels recursos, que automàticament suposen una reducció dels recursos disponibles per a la resta”, cosa que podria “agreujar les desigualtats entre regions si no s’estableixen salvaguardes clares”. “La reducció de l’aportació de Catalunya al sistema d’anivellament interterritorial podria deixar insuficientment finançades a altres comunitats autònomes, estimant que això podria impactar negativament als territoris amb menys capacitat recaptatòria, exacerbant desigualtats”, esgrimeix. Lluny d’aquesta tesi catastrofista, l’independentisme ha alçat la veu: ha presentat dos vots particulars i ha defensat la necessitat que Catalunya tingui sobirania fiscal. “Catalunya no pot més”, ha proclamat Eduard Pujol, el portaveu de Junts al Senat. “Catalunya no pot esperar més”, ha reivindicat Sara Bailac, la líder d’ERC a la cambra alta.
“Pot incrementar el risc de competència fiscal deslleial”
Els populars reproven que es deixa enrere una “descentralització” per passar a una “fragmentació”, cosa que, a parer seu, generaria “incentius per al frau fiscal”, fomentaria “dinàmiques de competència fiscal deslleial o nociva”, augmentaria els “costos administratius”, afectaria la "equitat fiscal” i “debilitaria l’eficàcia en la recaptació”. “La creació d’un sistema tributari singular per a Catalunya pot incrementar el risc de competència fiscal deslleial”, afegeixen. Així mateix, desmenteix que l’acord entre el PSC i ERC sigui reproduïble al conjunt de l’Estat: “Si aquest sistema s’estén a totes les comunitats, els recursos disponibles per l’administració central no arribarien ni per pagar els interessos del deute de l’Estat”. El document sí que reconeix que el principi d’ordinalitat suposaria un “avenç cap a un sistema més just i transparenti” que “respecti les capacitats fiscals” de les comunitats autònomes, malgrat que adverteix que podria “debilitar la solidaritat i generar desigualtats si no s’aplica en un marc multilateral i ben regulat”.
“La viabilitat econòmica de l’acord està condicionada per la manca de detalls definitius en àrees clau i els potencials desequilibris que podria introduir al sistema fiscal general. Fins i tot en la situació menys lesiva per a l’Administració Central, hi hauria una millora del finançament que rebria Catalunya en detriment de la resta de comunitats autònomes”, argüeix el document. I sobre la bilateralitat, argumenta que les relacions bilaterals s’han de circumscriure a la “negociació de les possibles singularitats específiques de cada territori”, però “sempre supeditades que el disseny del conjunt s’efectuï mitjançant una negociació i acord multilateral”. A més, relata que “molts dels experts van manifestar la seva inconveniència de començar a construir un nou sistema negociant exclusivament entre dos partits d’una sola part del territori, sense tenir en compte les necessitats de la resta de partits ni de la resta de territoris”.
Junts denuncia un informe “fet d’esquena” a Catalunya per justificar “polítiques contràries” als interessos dels catalans
En el seu vot particular, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, Junts per Catalunya reprova que el PP hagi elaborat l’informe “d’esquena a la realitat de Catalunya amb l’únic interès d’elaborar un document que justifiqui polítiques contràries als interessos dels catalans”. En un document de dues pàgines, els juntaires denuncien que el dèficit fiscal fa que a Catalunya “estiguin en joc i perillin la prosperitat i el benestar més elementals” i assenyalen que “els problemes d’infraestructures i als sistemes públics de salut i d’ensenyament són tant greus com tangibles”. “Els ciutadans no podem viure d’acord amb la riquesa que generem”, lamenten, i retreuen als populars que agitin un discurs “trampós, fals i irreal” sobre Catalunya. “Negar el dret a la bilateralitat forma part de l’antipolítica i mostra un nul sentit d’estat per part dels que més ho haurien de respectar. La mirada centralista defineix tot l’informe i el converteix en arma de confrontació política i atac als interessos de Catalunya”, conclou el vot particular.
Durant el debat, el portaveu de Junts al Senat, Eduard Pujol, ha criticat un “informe de part” i una “pantomima de números amuntegats sobre el desconeixement i el populisme” que ha servit al PP com a “excusa per organitzar un aquelarre on es parla de Catalunya sense contenció ni pudor” i que “té els sants nassos de negar que avui Catalunya és un país infrafinançat”. “Parla de Catalunya per boca d’ase buscant vots impúdicament”, ha etzibat al PP. “Ja és hora de deixar de munyir la vaca: si la vaca no pot més, què faran? De què serveix continuar mantenint aquest sistema que ofega Catalunya i que a l’Espanya receptora només li ha servit per inflar un globus fals i un miratge insostenible?”, s’ha preguntat. Finalment, ha reclamat “canviar les regles del joc” després de cinc dècades per posar fi a la “solidaritat imposada” i ha recordat que Junts defensa la “sobirania fiscal plena” per “poder decidir” sobre els recursos propis. Sobre el pacte entre el PSC i ERC, ha sostingut “queda lluny de resoldre el problema de fons” i ha lamentat que suposi una “fórmula que endolceix el greuge històric que pateix Catalunya”.
ERC reclama complir l’acord “al peu de la lletra, puntualment i sense rebaixes”
Per la seva banda, la portaveu d’ERC al Senat, Sara Bailac, ha reivindicat que Catalunya necessita un model de finançament que “posi fi a l’espoli fiscal” i permeti “gestionar plenament tots els recursos que genera”. “La riquesa de Catalunya s’ha de quedar a Catalunya i s’ha de convertir en un estat del benestar més fort, en més prosperitat per tothom, en millors serveis públics i en menys pobresa i menys desigualtats”, ha subratllat. Així mateix, ha defensat que la sobirania fiscal “no és un privilegi, un acte egoista o una obsessió dels polítics”, sinó que és una “reclamació del catalanisme polític i la societat catalana en les últimes dècades” i una “necessitat pels serveis públics”. “S’han acabat els diners que van a Madrid i no tornen, l’acord ha de passar del paper a la realitat i que es compleixi al peu de la lletra, puntualment i sense rebaixes perquè qualsevol incompliment tindrà conseqüències”, ha conclòs.
Al seu vot particular, ERC denuncia que la “situació d’infrafinançament” de Catalunya “impedeix una dotació de serveis a la ciutadania a l’altura dels impostos que paguen” i ha suposat un “autèntic fre al creixement econòmic”. Els republicans insisteixen per escrit que l’acord amb el PSC “pretén impulsar un sistema de finançament que avanci cap a la plena sobirania fiscal”, preveu que la Generalitat “gaudirà de la clau de la caixa del finançament” i es traduiria en un ingrés potencial de 52.000 milions d’euros, “el doble dels 25.600 milions que la Generalitat ingressa actualment en avançaments per part de l’Estat”. Sobre la quota de solidaritat, destaca que l’aportació serà “transparent i explícita, a diferència del model actual, marcat per l’opacitat en els recursos que Catalunya aporta en clau de solidaritat”. Així mateix, posa en relleu que el model serà “extensible a altres comunitats autònomes que així ho desitgin”.
Finalment, els republicans tornen a fer una crida a Junts, ja que la cristal·lització del pacte requerirà modificar, entre altres, la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA). “Existeix també una majoria de partits al Congrés dels Diputats que, almenys sobre el paper, estan a favor d’una reforma fiscal a l’Estat que acabi amb un dèficit fiscal i d’inversions en els Països Catalans”, relaten. “Aquesta majoria ha de fer-se valer per implementar els canvis legislatius necessaris”, reclamen. I acaba amb un missatge directe a la formació capitanejada a Madrid per Míriam Nogueras: “El govern espanyol depèn en la gran majoria de les votacions dels vots favorables d’ERC i Junts, dues formacions nítidament favorables al finançament singular per a Catalunya que poden condicionar l’acció legislativa”.