El Partit Popular acaba l’any exhibint els seus triomfs parlamentaris i posant el dit a la nafra de les derrotes de la Moncloa al Congrés. En els últims dies, a Gènova han celebrat l’aliança amb Junts a la cambra baixa i han anticipat que la complicitat es prorrogarà el 2025. I ara aprofiten per disparar contra Pedro Sánchez pel seu “bloqueig” d’altres lleis que posarien novament en evidència la debilitat parlamentària del govern espanyol. “El que veuen que no guanyaran no permeten que es voti. O es retira o es paralitza o es veta: aquesta és la democràcia per al PSOE de Sánchez”, ha lamentat Miguel Tellado en roda de premsa. El portaveu del PP al Congrés ha equiparat l’executiu espanyol amb un “govern cadàver" i un “govern en rigor mortis” i ha denunciat que “si el govern entra en descomposició, els problemes del país es podreixen”. “Prometre tot a tots ja no dona més de si. El resultat és la paràlisi parlamentària i del govern espanyol. Ni surten les lleis del govern perquè no tenen majoria al Congrés, ni les que tenen majoria perquè les bloqueja el mateix govern”, ha reblat. De cara al 2025, Tellado pronostica que no arribarà un “any normal de legislatura”, sinó un “remake dolent del Padrí protagonitzat per Pedro Sánchez”. “Si vol tornar una miqueta de normalitat democràtica a Espanya, el pròxim text que haurien de remetre a la cambra seria el decret de dissolució de les Corts i convocatòria electoral, això sí que seria un bon regal de Reis”, ha conclòs.
🔎 El gir del PP amb Junts: de plantejar la dissolució a assolir acords “satisfactoris”
Durant la seva última roda de premsa de l’any, Miguel Tellado ha carregat contra les estratègies del PSOE per evitar noves derrotes parlamentàries. En la seva particular pugna contra Francina Armengol, un dels seus dards l’ha llançat contra el que anomena “congelador” de la presidenta del Congrés, la maniobra dels socialistes per prorrogar successivament i sine die els terminis d’esmenes de les proposicions de llei per evitar que s’hagin de debatre i votar, cosa que obriria la porta a noves aliances entre el PP i Junts. “Si una llei es torça en ponència, no es porta. Si la comissió es torça, es desconvoca”, ha denunciat. Al·ludia, per exemple, a la decisió del PSOE de congelar la llei en la qual el PP, Junts, ERC i el PNB van aconseguir introduir la derogació de l’impost a la producció elèctrica. Es va introduir una esmena transaccional a la ponència, però el PSOE va desconvocar la Comissió de Transició Ecològica per obstaculitzar que el text arribi a bon port. També es referia a la Comissió d’Hisenda que havia de votar el paquet fiscal i que el PSOE va posposar en dues ocasions per evitar perdre la votació.
“No m’estranya que els faci tanta ràbia que mentre ells no aconsegueixen aprovar res malgrat retorçar els seus principis, el PP guanyi votacions simplement proposant coses del programa electoral”, ha esgrimit Tellado, que ha carregat contra un PSOE que “continua patint per aprovar les seves lleis fins i tot després de cedir amb allò que havia promès no cedir mai”. I ha reiterat les seves desqualificacions a la Moncloa: “Un govern en caiguda lliure i en descomposició que vol estendre la seva podridura a les Corts Generals i vol fer del Congrés una institució zombi”.
A més, reiterant l’avís a navegants, el PP deixa clar que seguirà el mateix camí que ha traçat en les últimes setmanes. “Ens sentim profundament orgullosos de portar en forma d’esmena el nostre programa electoral perquè hi ha altres partits que se sumen a les nostres propostes, com és el cas de Junts i el PNB”, ha reivindicat Miguel Tellado. “No vol dir que hagi canviat la nostra posició respecte a Junts”, ha afegit. Així mateix, ha tornat a allunyar una hipotètica reunió entre Carles Puigdemont i Alberto Núñez Feijóo i ha retret a Pedro Sánchez que es vulgui reunir amb el líder de Junts “com si fossin presidents de dues nacions equiparables”.
2024, l’any sense eleccions amb menys lleis aprovades
Per començar la seva compareixença, Miguel Tellado ha portat a col·lació les dades de les lleis aprovades durant 2024, un total de 25 textos, sumant lleis orgàniques i ordinàries, reials decrets llei convalidats i la reforma de l’article 49 de la Constitució. “És l’any no electoral amb menys lleis aprovades a Espanya”, ha lamentat. “L’any que les Corts Generals han estat menys útils per a la societat espanyola”, ha afegit. I ha puntualitzat que només hi ha hagut dos anys amb menys lleis aprovades, ambdues amb eleccions generals: el 2008 i el 2016. “Fins i tot en la majoria d’anys amb el Congrés dissolt per eleccions hi ha hagut més lleis aprovades que el 2024”, ha afegit el portaveu del PP.
Per la seva banda, el ministre Félix Bolaños feia gala fa uns dies que, en comparació amb els executius autonòmics, el govern espanyol és el que ha aprovat més lleis en els últims dotze mesos. “Inclosos els que compten amb majoria absoluta”, subratllava a Twitter. Per darrere dels 25 textos de la Moncloa, el govern de Navarra ha aprovat 23 normes, la Generalitat Valenciana ha aconseguit l’aval a 19 textos i la Junta d’Andalusia ha rebut llum verda a 17 lleis.