La nineta dels ulls del Ministeri de Foment espanyol és l'alta velocitat i, tot just estrenar el càrrec, el ministre Íñigo de la Serna ha tancat el contracte 'del segle' amb l'empresa Talgo per impulsar la construcció d'una flota d'AVE de luxe. La concessió ascendeix a 786,5 milions d'euros per 15 trens amb tecnologia d'última generació, pels quals el ministeri havia pensat gastar inicialment un 28% més. La inversió supera el pressupost incomplert d'un any amb Rodalies i arriba ara que el ministre de la Serna intenta esquivar la cessió del servei a la Generalitat.
Segons fonts del Ministeri de Foment, l'objectiu de la inversió en vehicles d'AVE és dotar Espanya de la flota de trens "més moderna d'Europa, amb cotxes d'última generació, tecnologia wi-fi, gran capacitat, versàtils i accessibles". Per aquest motiu, els nous vehicles de Renfe disposaran d'un conjunt de comoditats i enginys, entre els quals es troben un seguit de pantalles LED, a més d'una nova aplicació d'oci anomenada Play-Renfe; la possibilitat de segmentar per ambients els espais del tren; o els sistemes de senyalització i seguretat vial "més avançats" del moment per assolir els 330 km/h.
L'Estat invertirà en 15 AVE el pressupost destinat per a l'any 2016 en la xarxa ferroviària catalana, del qual s'havia executat només el 9% al juny
Renfe també exhibeix orgull cap al nou vehicle anomenat Avril, que arriba quatre anys abans de la liberalització del sector que la Unió Europea va estipular per al 2020. A més, el nou AVE busca fer-se un lloc dins del marc de l'economia sostenible, com a conseqüència del "mínim consum" i perquè es registra la "màxima" eficiència energètica del sector i un pes 30% inferior al d'altres trens. En el vídeo promocional la veu en off comenta que està cridat a ser la "referència exportable de l'alta velocitat" per la seva "innovació i protecció del medi ambient".
Els 30 AVE de la concessió suposen tres vegades els diners que l'Estat ha gastat en 7 anys en el Pla de Rodalies a Catalunya
Així les coses, en principi la inversió és per a 15 unitats de vehicles i 30 anys de manteniment, però el contracte estipula la possibilitat de ser ampliat a 15 unitats més –en total 30 trens AVE– i un manteniment que s'allargaria fins als 40 anys. Tot això suposaria una despesa total de 1.495,4 milions d'euros. D'aquesta manera, els preus d'adjudicació millorarien en un 28,2% sobre el que pensava gastar el ministeri –almenys pel que fa a les primeres unitats– i serien més beneficiosos en un 43% en relació amb els pressupostos de què partia Foment, que en un inici eren d'uns 2.600 milions d'euros.
Exemples d'espais que es poden crear:
FOTO: Guarderia a dins l'AVE
FOTO: Sala de Juntes amb mampara de vidre per dividir els espais
La desinversió d'un any a Catalunya
El contrast que el nou AVE suposa amb l'estat de la xarxa a Catalunya emergeix per la inversió que Foment fa en la xarxa ferroviària catalana i, en concret, a Rodalies. Segons fonts de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat consultades per El Nacional, l'Estat va pressupostar durant l'any 2016 uns 657,5 milions d'euros per a Adif, Renfe i el Seitt (Societat Estatal d'Infraestructures de Transport Terrestre). D'aquests, fins al mes de juny se n'havien executat menys del 9%, per a Renfe i Adif. És a dir, que l'Estat invertirà en 15 AVE més pressupost del que s'havia adjudicat a Catalunya i del qual de no en va complir ni un 10%.
Fins que arribi el tancament de l'any, les fonts consultades han aportat a aquest diari l'històric d'inversions no satisfetes. L'any 2015 es van pressupostar 603,8 milions, dels quals sols es van invertir un 26% de facto per a Adif. És a dir, que el 74% va quedar incomplert. A això, s'hi suma el conveni de 4.000 milions d'euros que es va signar amb l'Estat per al període 2008-2015, del qual se'n va executar el 10% per al pla de Rodalies. Finalment, per al període 2014-16, es van adjudicar 306 milions per a inversions urgents, del qual se'n va dur a la pràctica el 4,1% d'actuacions en servei.
A aquestes dades s'hi sumen les queixes de l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, fa uns dies, quan va denunciar que el Pla director d'infraestructures 2012-2020 estava pressupostat en 4.848 milions d'euros, dels quals només se n'havien executat 247 el 2016.
El nou pla de De la Serna per a Rodalies
Davant els incompliments econòmics de l'Estat i les múltiples queixes dels usuaris, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va prendre la determinació que Foment traspassés tot el servei a la Generalitat. Per això, el passat 26 d'octubre, tant el president Carles Puigdemont, com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a més d'un seguit d'institucions i entitats, van participar en un acte conjunt per protestar i reivindicar la cessió de la xarxa. "No és una qüestió de puntualitat ja. És una qüestió de dignitat. És el moment de dir prou", va dir Puigdemont aleshores.
Però la sorpresa per part de La Moncloa va saltar aquesta setmana, quan De la Serna va anunciar que el ministre contemplava un nou pla. Aquesta notícia va produir-se per la pregunta "pel caos ferroviari", feta del diputat al Congrés d'En Comú Podem, Fèlix Alonso, durant la sessió de control a l'Executiu de Mariano Rajoy. Rull no va trigar a replicar i va dir que no calia cap pla nou, sinó que l'Estat "havia de pagar" tots els incompliments. Així i tot, el ministre i el conseller es van emplaçar a mantenir una reunió per resoldre la mobilitat catalana, ara que Espanya compta ja amb un nou AVE de luxe.