Galícia va a votar i Espanya s’ho mira amb atenció. Des que quatre dies abans de Nadal el president de la Xunta, Alfonso Rueda, va anunciar l'avançament electoral, els partits han focalitzat tots els esforços en aquesta cita, que inevitablment s’ha acabat convertint en un test d’estrès de la legislatura al Congrés dels Diputats. Els líders estatals s’han implicat a fons en la campanya i, a mesura que anaven pujant l'aposta, contribuien a ampliar el prisma i a anar empetitint l'òptica gallega dels comicis per imposar una dimensió estatal. Ho deia dies abans de començar la campanya electoral Bran Barral, professor de la facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universidade de Santiago de Compostela: “Mai s’havia parlat tant d’una campanya gallega”. I els pronòstics s’han complert. L’ona expansiva dels terratrèmols del panorama polític estatal ha arribat a Galícia, i Catalunya ha tornat a ser protagonista. A això s’ha de sumar la relliscada del PP sobre l’indult condicionat a Carles Puigdemont que ha pres molta força i ha donat tots els ingredients per qüestionar l’estratègia del PP en aquestes eleccions. El que està en l’aire és la Xunta de Galícia, però es parla de Catalunya mentre el duel el disputen Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo. Sigui quin sigui el resultat, totes les mirades aniran cap a ells.
🎥 Betanzos, l’Ohio gallec capaç de predir els resultats de les eleccions
Passejant per Galcía, es palpen els ànims de renovació al govern gallec. I el canvi l’encarna el BNG. Poca gent parla del PSdeG, sinó que la persona que s’ha erigit en lideressa de l’alternativa i que està seduint a banda i banda per estimular la participació i concentrar el vot en el nacionalisme gallec, Ana Pontón, és l’esperança de bona part de l’electorat. Fa quatre anys ja va aconseguir tornar a fer el sorpasso als socialistes, com ja havia passat el 1997, després de recuperar bona part del vot que havia perdut des del 2012 en benefici de les plataformes de les esquerres estatals a l’esquerra del PSOE. I ara multiplica l'ambició per convertir-se en “a primeira presidenta do noso país”. Una xifra que caldrà mirar avui amb lupa serà la de la participació: si hi ha una alta mobilització o es detecta que a les grans ciutats la ciutadania està sortint al carrer, les esquerres es convenceran que el canvi es pot produir. Però per arribar a aquest moment cúspide, encara falta tota la jornada electoral.
🔎 Les claus per entendre les eleccions gallegues: la barrera del 5%, l’eix atlàntic i la participació
👤 Qui és qui a les eleccions gallegues: Alfonso Rueda, Ana Pontón, José Ramón Gómez Besteiro i Marta Lois
El PP, amb una campanya erràtica i titubejant, esquiva les acusacions de nerviosisme
Qui té més a perdre aquest 18 de febrer és, sens dubte, el Partit Popular. I no només se la juga Alfonso Rueda, que confia mantenir-se a la Xunta, sinó que, gairebé al mateix nivell, també està en joc el futur d'Alberto Núñez Feijóo; pel simbolisme que representaria perdre Galícia, que podria ser una maçada de difícil recuperació per l’actual president del partit, i pel fet que Rueda sigui el seu deixeble i també s’estigui jutjant la gestió de Feijóo al capdavant del govern gallec. Feijóo s’ha bolcat en aquesta campanya electoral amb una caravana paral·lela que l’ha dut a fer una vintena d’actes. Tanmateix, aquesta serà recordada com la campanya electoral de l’indult a Puigdemont. Des del PP, reconeixen que fa una setmana van haver de modificar el marc discursiu per no parlar tant de Catalunya i centrar el missatge en Galícia. De moment, estan confiats: les seves enquestes els donen 39 diputats.
El BNG anhela arribar a la presidència de la Xunta seduint els vents de canvi
El nacionalisme gallec mai havia estat tan a prop d’ostentar tant poder. Ana Pontón ha sigut capaç de posar rostre al cansament que acumulen bona part dels gallecs amb un discurs que escapa dels marcs del sobiranisme per focalitzar-se en els serveis públics i les reformes que requereix Galícia. No és casualitat que sigui la líder més ben valorada i que tant el BNG com Pontón siguin vistos amb molt bons ulls pels votants socialistes. Ara bé, la gran fita de la campanya ha sigut el retrobament entre el BNG i el seu històric dirigent, Xosé Manuel Beiras, que va escindir-se del partit el 2012, juntament, entre altres, a Martiño Noriega. Anova, el partit que van fundar en aquell moment, ha donat un suport sense fissures al BNG i Beiras ha auspiciat Pontón a Vigo i a Santiago els dos últims dies de campanya.
El PSdeG ho fia tot a Pedro Sánchez, però s’encamina cap al pitjor resultat de la seva història
Les enquestes no són favorables al PSdeG. En general, els sondejos apunten a un descens dels socialistes gallecs i a una pèrdua d’escons, cosa que suposaria empitjorar el que ja és el pitjor resultat de la seva història. Està clar que la condició perquè el PSdeG faci una lectura positiva dels comicis depèn més de l’èxit electoral del BNG i de les opcions de sumar amb els nacionalistes gallecs, que del rendiment de José Ramón Goméz Besteiro. Per intentar remuntar els mals presagis demoscòpics, Pedro Sánchez, el gran gruix dels ministres i Ferraz s’han implicat en aquesta campanya per mirar de propulsar la candidatura socialista. L’objectiu és mobilitzar l’electorat que els va fer confiança el mes de juliol.
🔵 El PP s’aferra a l’esperit de Feijóo amb l’ambició d’aconseguir la cinquena majoria absoluta seguida
🟣 El BNG aspira a reconstruir la casa comuna del nacionalisme gallec des de la presidència de la Xunta
🔴 Un PSdeG en hores baixes confia en l’empenta de Sánchez per mobilitzar el vot progressista
Democracia Ourensana i les possibilitats que un partit local entri al parlament gallec
En tot aquest mapa electoral, hi ha un actor que ha anat fent soroll i que podria tenir la clau de la praza do Obradoiro a partir de demà: Democracia Ourensana (DO). És un partit local que només es presenta a la província d’Ourense i que actualment ostenta l’alcaldia d’Ourense, a les mans del seu líder, Gonzalo Pérez Jácome. Hi va arribar el 2019 gràcies a una aliança amb el PP i el 2023 va millorar els resultats, va créixer 6.000 vots i tres regidors i va convertir-se en la primera força, a 5.000 vots del PP. A les eleccions autonòmiques del 2016, es va quedar a menys de 3.000 sufragis d’aconseguir representació i ara, amb els 18.000 vots del 28M, en tindria més que de sobres per entrar al parlament gallec. Tanmateix, Fernando Martínez, professor de Ciències Polítiques de la Universidade de Vigo, posa cautel·la sobre aquesta extrapolació i mostra dubtes sobre si DO pot aconseguir-ho "en unes eleccions que no són locals, amb una barrera del 5% i sense que es presenti l’alcalde".
Democracia Ourensana es defineix com una formació que no és “ni de dretes, ni d’esquerres, sinó d’Ourense” i el seu líder ha deixat clar que és capaç de “pactar amb el dimoni per aconseguir el cel per Ourense”. A més, Jácome va compartir un vídeo abans-d’ahir amb un fragment de la pel·lícula Jerry Maguire i una idea clara: “Ensenya’m la pasta”. En la mateixa línia cinèfila, Jácome també ha tunejat un fragment de la pel·lícula Gladiator. Fins i tot es va animar a cantar i va versionar la cançó “In the navy” de Village People. Antón Losada, professor de Ciències Polítiques de la Universidade de Santiago de Compostela, apunta que Democracia Ourensana, que li recorda bastant Donald Trump, és “un moviment que s’articula al voltant d’un lideratge molt carismàtic i mediàtic amb un discurs de populisme de manual: nosaltres davant d’ells, que són les elits”.
Les poques opcions de Sumar i el camí gairebé impossible de Podemos i Vox
D’altra banda, hi ha tres partits d’escala estatal que també aspiren a entrar al Parlament de Galícia, però que ho tenen bastant més complicat. El seu teló d’Aquil·les és la barrera electoral del 5%: han d’aconseguir el 5% dels vots en una província per poder entrar al repartiment d’escons. Allà on tenen més possibilitats és a la Corunya i Pontevedra.
De les tres formacions que sembla que estan abocades a ser extraparlamentàries, Sumar és la que les enquestes donen més punts per obtenir algun escó. El darrer CIS situava la candidatura de Marta Lois en la forquilla d’entre zero i dos diputats. Pel que fa a Vox, amb Álvaro Díaz-Mella de cap de llista, aquell sondeig obria la porta que pogués obtenir entre cap i un representant. Per la seva banda, Podemos presenta Isabel Faraldo com a número u, però cap enquesta obre la porta que els morats puguin superar el 5% imprescindible.
💬 Xosé Manuel Beiras: “Si no canvies el règim podrit, no hi ha camí per a l’autodeterminació”
🗣️ El gallec, en estat crític: “És urgent que hi hagi un govern que acompanyi”
El paper del vot exterior: el 18% del cens viu a l’estranger
Aquest 18 de febrer estan cridats a votar 2.693.633 gallecs. Ara bé, no tots poden acudir als col·legis electorals, ja que n’hi ha 476.544 que estan inscrits al Censo Electoral de Residents Absents (CERA) i voten des de l’estranger. Això obre la porta que el resultat que dilucidi l’escrutini d’aquesta nit no sigui definitiu i que hi pugui haver alguna modificació amb el recompte definitiu. Serien lleus variacions, però en un escenari just, un petit canvi pot acabar decantant la balança. De fet, malgrat que la presidència de la Xunta no ha variat mai després del vot estranger, no seria la primera vegada que un escó canvia de mans dies després de les eleccions.
Sense anar més lluny, el 2020 el PP va sumar un nou escó en detriment del PSOE a Pontevedra i va arribar als 42 diputats que té ara. Tanmateix, el reforç del vot estranger no sempre va en la mateixa direcció: el 2009, Feijóo va perdre un escó per Ourense que va guanyar el PSOE i, d’aquesta manera, els populars es van quedar als 38 diputats, just al llindar de la majoria absoluta. El 2005, el PP es va quedar a un escó de poder governar, ja que la suma del PSdeG i el BNG va ser la que va arribar als 38 diputats. En aquell moment, la majoria alternativa també estava en terreny pantanós a l’espera del vot exterior de Pontevedra, que podia capgirar el resultat. Malgrat això, la diferència entre el PP i el PSdeG va ser mínima (15.361 a 13.518 vots) i el marcador no va modificar-se. En funció de com de comprimits estiguin els resultats aquest 18F i de quin partit es jugui el darrer escó en cada província, la setmana que ve es podria repetir un escenari d’aquestes característiques.
Observant la història i mirant el futur, els gallecs i les gallegues assisteixen avui a les urnes. Entre altres coses, està en joc la fortalesa de la sanitat pública, la política industrial, la complicitat amb el govern espanyol, la presència de Galícia en el debat territorial i l’estat de salut del gallec. I en girar la mirada cap a Madrid, Ferraz i Génova pugnen per resultar vencedors d’un duel que ha quedat demostrat que també té eco a Madrid.