Una distopia que evoca les novel·les de l'escriptor Franz Kafka assalta "l'imperi de la legalitat" de l'Estat. El govern espanyol té dubtes sobre si és de la seva competència dur al Tribunal Constitucional el tràmit ratificat aquest dimarts per la Mesa del Parlament sobre la desconnexió exprés, la reforma del reglament proposada per JxSí. La voluntat és fer-ho, per tal d'aturar l'avanç del full de ruta de la Generalitat cap a la independència, segons han comentat fonts de la Moncloa als passadissos del Senat. Però estan estudiant la qüestió, i el principal interrogant que tenen rau en el fet que en tractar-se d'un tràmit relatiu al reglament de la Cambra catalana i que es poden estar vulnerant suposadament drets dels parlamentaris, s'haurien de buscar vies alternatives, com que ho faci el Partit Popular català.

El tràmit podria acabar igualment al TC perquè el senador popular Xavier García Albiol es mostra partidari de liderar un front comú amb el PSC, Sí Que Es Pot i Ciutadans per demanar un recurs d'empara, en cas de ser aprovat. Ho ha explicat Albiol durant la sessió plenària de la Cambra Alta, on s'ha protagonitzat un nou cara a cara entre el senador del PDeCAT Josep Lluís Cleries i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. El motiu és que per al govern de l'Estat, suposadament, el procés sobiranista no té legitimitat social, ni internacional, ni tampoc en la legalitat, sinó que la Generalitat viu "una realitat paral·lela" amb el procés, que és diferent als "anhels dels catalans". 

El coordinador del PP català ha denunciat que la reforma del reglament del Parlament català "marca la línia de bogeria" en la qual al seu parer es troba l'executiu de Carles Puigdemont i "fins a quin nivell s'ha degradat la política" en aquesta comunitat. "Es demostra que a Catalunya els grups majoritaris del Parlament han perdut la vergonya i no tenen cap complex a posar en risc la democràcia i el parlamentarisme. Una decisió d'aquest tipus és una vulneració clara dels drets dels diputats", ha sentenciat.

La qüestió és que Santamaría ha fugit de respondre les preguntes dels periodistes sobre com estava el tràmit d'impugnació a l'Alt Tribunal. "Hem donat sempre una resposta política, alhora que legal al desafiament. Ho diuen partits d'allà, miri si tenen respecte per l'opinió dels catalans que no es sotmeten ni a un debat", ha dit, tot esquivant d'explicar que tenien dubtes.

S'acumularan igualment les peticions del bloc unionista, quant a la partida dels pressupostos catalans per al referèndum. Després de ratificar l'acord de relació amb el PSOE que lamina la sobirania de la formació catalana, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha indicat que es personaria al TC, en cas de ser necessari, si la partida és aprovada al Parlament.

Li ha pres el relleu el president de la gestora, Javier Fernández, qui tampoc s'ha tancat a donar suport a l'executiu central a l'hora d'aplicar l'article 155, en cas de referèndum. Creu que Espanya té una sèrie de mecanismes jurídics que són "la pròpia autodefensa de l'Estat de dret, per evitar la il·legalitat", ha indicat. Tot i així, no s'ha volgut posicionar abans que el govern de Mariano Rajoy sobre què passarà. "Ni m'ho ha dit, ni m'ho ha comunicat, ni per tant he de fer cap valoració", ha insistit, un cop reconegut que hi manté interlocució sobre qüestions "prioritàries" i "indispensables", preguntat per si ho feien sobre Catalunya.