El PP ha presentat aquest dijous un recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional contra la llei d’amnistia. Consuma d’aquesta manera la seva amenaça i situa, per primer cop, la llei que hauria de reparar la persecució judicial a independentistes sobre la taula del tribunal de garanties. Igual que en l'any 2007, el TC té actualment una composició de majoria progressista. I és per això que, igual que en el recurs contra l'Estatut, els populars també fan una segona ofensiva: recusar tres magistrats perquè l’ens es pronunciï a favor seu. Concretament, han demanat que s’aparti el president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, argumentant que ja va apartar-se en una qüestió relacionada amb el Procés; així com Juan Carlos Campo i Laura Díez, amb l’argument que han passat per La Moncloa i no podrien ser imparcials en la deliberació sobre el recurs contra la llei d’amnistia. Segons informa el mateix tribunal, el seu president té la intenció de portar aquest recurs per la seva admissió a tràmit en el Ple del dimarts 24 de setembre.
Segons ha valorat aquest dijous la secretària general dels populars, Cuca Gamarra, el partit ha complert amb la seva “obligació moral”. Perquè, en opinió seva, el PP és “l’únic partit d’Estat” actualment a Espanya que és “fidel a la Constitució i defensa la igualtat davant la llei”. Ha definit la norma com una “llei injusta contrària a la separació de poders”. Ha tornat a dir que és una “autoamnistia” dels líders independentistes a canvi que Pedro Sánchez es mantingui al poder.
El pròxim onze de setembre, casualment en la Diada de Catalunya, acabava el termini que tenia el PP per presentar aquest recurs. Alberto Núñez Feijóo ha decidit esperar que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre aquesta llei (Pablo Llarena i Manuel Marchena han denegat l’amnistia a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras retorçant el text de la norma). Aquest dilluns, en una entrevista, el líder dels populars va assegurar que el PP és “un partit d’Estat que respecta les institucions” i que acceptarà les resolucions judicials, en cas que el Constitucional es pronunciés en contra de la seva petició.
Malgrat tot, va reconèixer que el PP “no està d’acord en la composició” del Tribunal Constitucional, que és un “greu antecedent en la democràcia espanyola”. El líder popular considera que l’actual TC és “el que té més sospites de parcialitat” i va avisar que si les persones que el PP recusi “no accepten la seva exclusió”, ell tindrà “moltes dificultats per entendre que la seva decisió estigui dictada per persones independents”. El PP ha recusat Conde-Pumpido, Campo i Díez perquè han estat, respectivament, fiscal general de l’Estat en l’etapa de Zapatero a La Moncloa, ministre de Justícia, i directora general d’Assumptes Constitucionals i Coordinació Jurídica.
A l'espera del recurs en sentit contrari: Puigdemont contra Llarena
Amb el moviment del PP, el Constitucional ja ha rebut el primer recurs sobre la llei d'amnistia. Cal que en rebi, almenys, un més: el de l'independentisme contra alguns jutges espanyols. Però aquest encara haurà d'esperar. Un dels moviments que s’ha de produir en els pròxims dies és la resolució, per part de Pablo Llarena, del recurs de reforma que va presentar Carles Puigdemont contra la no-aplicació de l’amnistia i el manteniment de la seva ordre de detenció. Un cop el magistrat hi tanqui la porta, l'advocat Gonzalo Boye haurà de recórrer en apel·lació a la Sala Segona del Suprem abans d’elevar la qüestió al Tribunal Constitucional a través d’un recurs d’empara, que és la via que podria fer servir el president a l’exili per aconseguir ser amnistiat.