Hi ha llum al final del túnel d’una setmana ‘horribilis’ del PP. Un dels homes de confiança d’Alberto Núñez Feijóo abandonava aquest dijous el Congrés dels Diputats amb un somriure d’orella a orella: “Quines ganes que comenci la setmana que ve!”, exclamava després de percebre que a Madrid l’angoixa ha canviat de bàndol. Génova 13 ha patit aquests dies una important crisi interna, perquè dilluns va saltar la notícia que els populars havien comès un “error injustificable”, en paraules d’Alberto Núñez Feijóo: aprovar sense saber-ho una reforma que permet a exmembres d’ETA convalidar les seves condemnes a França i poder passar d’aquesta manera menys anys engarjolats a Espanya. Però durant el debat d’aquest dijous a la cambra baixa saltava una notícia que dona oxigen al PP: la Guàrdia Civil situa José Luis Ábalos, qui fou fidel escuder de Pedro Sánchez, en l’epicentre de la trama corrupta del cas Koldo. La Unitat Central Operativa de l’institut armat creu que l’exministre de Foment i exnúmero tres del PSOE tingué un “paper rellevant i de responsabilitat” en la trama de les mascaretes, i que hauria cobrat per part de l’entramat. Feijóo ha decidit ara convocar la cúpula del seu partit aquest diumenge per preparar una resposta a les noves informacions sobre el cas Koldo.
“Això serà un meravellós gota a gota; aniran apareixent els àudios, els vídeos i les fotografies amb bosses de diners”, celebrava el mateix dirigent del PP després de llegir la notícia. Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo havien tingut aquella setmana una amarga picabaralla al Congrés per la convalidació de penes a etarres, i el PSOE havia furgat de valent en la ferida dels populars, per haver estat o bé uns “incompetents” o bé uns “mentiders” en la qüestió de la reducció de penes als antics membres del grup armat. Però ara els focus se situen sobre la seu de Ferraz i la Moncloa. L’endemà, divendres, Pedro Sánchez reaccionava a la notícia més inquiet del que és habitual: “No hi haurà impunitat; qui la faci, que la pagui”.
La relliscada del PP amb les condemnes d’ETA
El PP s’ha servit de les víctimes d’ETA per aconseguir rèdit polític des de fa anys i panys. Ja van començar a fer servir el 1997 la figura i l’assassinat de Miguel Ángel Blanco com a eina política i arma per disparar contra el PSOE. Per acabar-ho d’adobar, aquesta setmana van fer entrar a l’hemicicle la germana de l’exregidor d’Ermua, Marimar Blanco, mentre Pedro Sánchez compareixia davant dels 350 diputats del Congrés. Els parlamentaris del partit d’Alberto Núñez Feijóo van desfer-se en aplaudiments, i el portaveu del PP a la cambra baixa, Miguel Tellado, va rematar el xou exhibint fotografies d’una dotzena de socialistes assassinats per ETA durant la sessió de control al govern espanyol. La presidenta del Col·lectiu de Víctimes del terrorisme, Consuelo Ordóñez, va condemnar el “fastigós” gest del popular.
Així gesticulava el PP després d’haver comès un error que situa la seva relació amb ETA en una nova dimensió. Bildu i Sumar van colar un gol per l’escaire a les dretes espanyoles col·locant una esmena a la llei d’intercanvi d’antecedents penals que va passar desapercebuda: ara es tindran en compte els anys de condemna que els etarres han passat a França, i seran restats del temps que han de passar en una presó espanyola. El Consell Europeu va recomanar l’any 2008 als estats membre prendre en consideració les condemnes que un reu havia complert en altres països del club continental, i considerar-les pròpies. El govern de Mariano Rajoy va obeir i va aplicar-ho en la legislació espanyola. Però durant la tramitació del text el PP es va adonar que això podria beneficiar etarres i va afegir una disposició addicional a la norma: “En cap cas es tindran en compte les condemnes d’un estat membre amb anterioritat al 15 d’agost del 2010”. L’esmena de Sumar elimina aquesta esmena del PP de Rajoy. Pedro Sánchez, en defensa de la llei, sosté que “pertànyer a Europa comporta obligacions”.
El PP se n’ha adonat massa tard i es calcula que la reforma entri en vigor en els pròxims dies. Fonts dels populars asseguren que, malgrat la crisi interna, hi ha un absolut “tancament de files”. Però estan avergonyits pel que ha passat. La diputada del PP Ana Belén Vázquez va maniobrar perquè se la deixés d’assenyalar aquest dilluns en una entrevista televisiva en què afirmava que sí que sabia què votava el seu partit, i argumentava que les normatives europees s’han de transposar i prou. Resulta que els diputats del PP que van formar part de la comissió de Justícia del Congrés van firmar una acta en què asseguraven haver “estudiat amb total atenció la citada iniciativa, així com les seves esmenes”. Però Vázquez és una veu discordant perquè al PP tothom sosté en públic i en privat que ha estat una equivocació i prou, per molt greu que sigui per a ells. Aquesta setmana un dels ponents del PP en aquella comissió es passejava visiblement afectat pels passadissos del Congrés. Admetia que estava abatut perquè apareix en la llista de responsables en l’anàlisi interna que fa el seu partit.
El govern espanyol talla en sec les sospites sobre Sánchez davant l’escàndol d’Ábalos
Però les imatges de periodistes perseguint José Luis Ábalos per tots els racons del Congrés donen esperances als populars. Confien sufocar la crispació interna gràcies al renaixement del cas Koldo. El PP sempre ha acusat Pedro Sánchez de, com a mínim, ensumar-se alguna cosa de qui fou el seu home de confiança. Si no, no li troben el sentit que l’any 2021 el president decidís fulminar-lo dels seus càrrecs a l’executiu i al partit. Per això Alberto Núñez Feijóo denunciava divendres que “la corrupció a la Moncloa avança a un ritme que espanta; cap president honest esquivaria la seva responsabilitat i continuaria amagat sense donar la cara”.
El primer a deslligar-se d’Ábalos va ser el mateix Pedro Sánchez divendres des del Vaticà. José Luis Rodríguez Zapatero va aplaudir la reacció “clara i positiva” de l’actual president espanyol. Va sortir en defensa del líder socialista el seu nou escuder, el ministre Félix Bolaños, a banda de membres d’alta jerarquia a l’executiu com Pilar Alegría, Óscar Puente i Óscar López. “Avui hi ha a Espanya un president contundent contra la corrupció”, sentenciava aquest últim.