El Congrés ha donat via lliure aquest dimarts per tramitar la llei de regulació de l'eutanàsia presentada pel PSOE, que ha comptat amb el suport de tota la cambra, a excepció del Partit Popular. L'objectiu del Grup Socialista és que aquelles persones que pateixin un dolor físic i psíquic "intolerable, insuportable i irreversible", amb una discapacitat greu i en situació de dependència, puguin exercir l'acte deliberat de posar fi de forma anticipada a la vida, a petició pròpia, i que això estigui inclòs com una possibilitat dins del sistema de salut de l'Estat.

D'aquesta manera, la llei va més enllà de la presentada pel Parlament de Catalunya el passat mes de maig –a la qual el PSOE i la resta de grups van donar suport, tot i que va comptar igualment amb el rebuig del PP i Unión del Pueblo Navarro–. Aquesta no únicament persegueix la despenalització de l'eutanàsia –i la reforma conseqüent de l'article 143 del Codi Penal–, sinó que també la dota d'un marc legal alternatiu, tal i com estableixen diversos marcs jurídics europeus i com ja s'aplica a Holanda, Bèlgica i Luxemburg. 

Segons el text inicial del PSOE –que passarà fins un llarg camí entre comissions i esmenes– un cop sol·licitada l'eutanàsia pel pacient, i després de ser informat i format degudament per un professional mèdic, haurà de comptar amb una segona opinió i, posteriorment, passar per les comissions de seguiment de les diferents comunitats autònomes, els que tindrien l'última paraula com a conseqüència de la transferència de competències en matèria de sanitat. Aquest procés no podria trigar més de 32 dies des de la petició fins a la resolució final.

En aquest sentit, la portaveu Adriana Lastra ha exposat que els metges podrien apel·lar a l'objecció de consciència per no practicar-la. Per això, la diputada del PDeCAT, Lourdes Ciuró, n'ha resaltat la "seguretat jurídica" amb què es dota els metges, tant si accepten endegar un procés d'aquestes característiques, com si en resten al marge.

El fet és que el PP s'ha quedat sol defensant la posició contrària. "Estem a favor de la cultura de la vida i no de la mort. Ja estem tramitant una iniciativa sobre cures pal·liatives en situació terminal i em sembla que aquest és el camí i no transmetre a la societat que aquí es pot matar a la gent en virtut de determinades situacions" ha dit el portaveu Rafael Hernando. Fan referència a una Llei de Mort Digna, impulsada per Ciudadanos, que busca garantir un final de la vida on aquell pacient en situació terminal i amb greu patiment pugui rebre el tractament necessari per evitar-li el sofriment.

Segons el PP, estadístiques demostren que millor funciona aquesta legislació, menys persones volen acollir-se a l'eutanàsia. De fet, la formació taronja ha trobat "irresponsable" que s'impulsi tramitar la petició del PSOE, sense abans haver acabat la seva. El PSOE fa la diferència que una cosa és un final digne de la vida, i altre, aturar el patiment psicològic i físic a persones que no estan al caire de morir, però que no volen perpetuar la seva situació. Lastra ha posat l'exemple de Ramon Sampedro, que era tetraplègic.

El PP ha trobat l'enfrontament amb el PNB, qui ha dit que això no era una forma "d'abaratir" el perdre la vida, sinó que anava a "casos molt concrets", com l'esmentat pel PSOE, en "situacions molt greus".