El Partit Popular mira cap a una altra banda. Gènova intenta desviar l’atenció del futur de Carlos Mazón i, malgrat les darreres novetats judicials i el descrèdit creixent del president valencià, intenta evitar esquitxar-se. I torna a marcar distàncies amb ell. “Aquest no és el tema d’avui, a mi no m’agrada canviar d’opinió. Deixem que les coses transcorrin i continuem atents als fets. Cada cosa al seu moment i, de moment, no hi ha cap novetat que em faci canviar de posició”, responia el dijous Alberto Núñez Feijóo en ser preguntat per aquesta qüestió. Però 24 hores després feia un cop de volant i, per primera vegada, vinculava la continuïtat de Mazón a la investigació judicial i no a la reconstrucció, com repetia des de feia mesos. “Esperarem al contingut i l’abast de la interlocutòria i de la investigació. Mentre sigui president del PP, vull saber què va passar i quins van ser els responsables i que s’investigui fins al final”, va assegurar Feijóo el divendres des d’un celler de Valladolid. I insistia: “Veurem on són les responsabilitats, deixarem que les investigacions avancin” perquè posteriorment els polítics puguin “assumir les responsabilitats que corresponguin”. Evitava donar suport a Mazón i deixava entreveure que el seu futur polític depenia dels jutjats.
Tot plegat arribava tres dies després que la jutgessa de Catarroja que està investigant penalment la gestió de la DANA constatés una “inactivitat patent de l’administració autonòmica” el dia del temporal. Això va portar a imputar l’exconsellera Salomé Pradas, però la interlocutòria anava més enllà i era molt contundent sobre la responsabilitat de la Generalitat Valenciana: “Corresponia a les autoritats autonòmiques alertar la població, acordar les mesures pertinents en l’àmbit de protecció civil i garantir i minimitzar les conseqüències”. “L’atribució de les funcions a l’administració autonòmica i, per tant, als càrrecs i autoritats que exercien les seves funcions, els converteix en garants que no es produïssin les morts”, va subratllar. Així mateix, la jutgessa va insistir que l’avís massiu a la població, que es va enviar a les 20.11 hores del 29 d’octubre, va ser “tardà i erroni” davant d’un fenomen meteorològic que “no va ser imprevist”, sinó que estava anunciat per l’AEMET.
A parer de la magistrada, la convocatòria del CECOPI es va fer amb una “gran demora”, a la qual s’ha de sumar que la presa de decisions per l’administració autonòmica “es va produir amb un retard encara més gran”. A més, la jutgessa va rebutjar de ple les múltiples i repetides acusacions del PP que faltava informació: “El problema devia residir no en l’absència d’informació, n’hi havia de sobres i per innombrables mitjans en temps real a l’abast dels responsables, sinó en el fet que s’ignorés la informació o no se’n comprengués l’abast”, va esgrimir. “Total respecte des del punt de vista d’evitar qualsevol valoració, que puc tenir i que, per respecte, em reservaré”, va respondre Carlos Mazón. El president valencià va abanderar la “màxima col·laboració” amb la justícia i va garantir “totes les facilitats per poder avançar en la fase d’instrucció”, però va descartar comparèixer voluntàriament com a testimoni com li havia ofert la jutgessa. Col·laboració intermitent.
Qui sosté que la interlocutòria no canvia res és Miguel Tellado. “Respectem les decisions i els processos judicials, creiem que és bo que se sàpiga tot, i aquesta és la nostra postura”, va verbalitzar el portaveu del PP al Congrés. Repreguntat dues vegades per aquesta qüestió, i en dues inusuals breus respostes, va retirar que la interlocutòria “deixa Carlos Mazón en la mateixa situació en la qual estava perquè no l’afecta” i va manifestar que declarar voluntàriament davant la jutgessa és una “decisió que només compet a ell”. En la mateixa línia, Ester Muñoz, vicesecretària de Sanitat y Educación del PP, va assegurar el divendres a Antena 3 que la postura del partit “no ha canviat” perquè la interlocutòria “no canvia absolutament res”. “Estem en una interlocutòria que encara és molt inicial, falta moltíssima gent per declarar”, va afegir.
Francisco Camps es rearma i obre la porta a tornar a liderar el PP valencià
L’actor que ha eclosionat amb força les últimes setmanes és Francisco Camps. Va ser president de la Generalitat Valenciana entre el 2003 i el 2011, fins que va dimitir arran de les investigacions judicials per presumptes casos de corrupció. Va al·legar que feia un pas enrere com a “sacrifici” perquè el PP aconseguís governar Espanya. I fa catorze mesos va posar punt final a quinze anys de processos judicials després de ser absolt per l’Audiència Nacional de la trama Gürtel. Poc després de conèixer-se la seva absolució, ell mateix va fer un pas endavant: “Personalment, tinc ganes de tornar a l’arena política. Al primer nivell i a la primera línia”, va anunciar. A més, aquell mateix dia va parlar per telèfon amb Alberto Núñez Feijóo per traslladar-li aquest desig.
Ara fa deu dies, militants del PP valencià afins a Camps van difondre un manifest en el qual reclamaven que el Congrés ordinari del partit que s’ha de celebrar el pròxim mes de juliol, donat que l’últim (el que va entronitzar Mazón) va ser el juliol del 2021, no es posposi i tingui lloc “tal com marquen els Estatuts”. La seva voluntat és “reconstruir”, “reunificar” i “reactivar” els populars valencians amb els “valors d’unitat, lideratge, coordinació territorial i lleialtat a Espanya” i mobilitzant-los amb “personalitat pròpia” per poder “assolir amb èxit les majories electorals que necessita el PPCV per no estar condicionat políticament a les Corts Valencianes”. Els signants volen un partit amb “tota la militància activa i compromesa” i en el qual els militants siguin els que “elegeixin directament la seva presidència, direcció i equips”. “Un Congrés que defineixi i decideixi la nova línia política per reunificar tots els votants que fins a l’any 2011 confiaven en nosaltres i així tornar al PPCV de les majories absolutes”, concloïen.
I l’esperit del manifest concorda amb el que ha anat expressant Francisco Camps les últimes setmanes. “A mi el que m’agrada és que el PP guanyi i governi amb majoria absoluta”, va reivindicar a El Matí de Catalunya Ràdio. Li faria il·lusió fer el pas de presentar-se per encapçalar el PP valencià? “Si la responsabilitat correspon, per descomptat”, va respondre evitant tancar-hi la porta. “Tinc un projecte per a la Comunitat Valenciana”, va assegurar sense aclarir o explicitar com es traduiria això: “De moment, el que estem fent és intentant recordar la importància de la militància [...] i dinamitzar el partit amb una xarxa de militants actius que ja supera pràcticament les 1.000 persones”, va relatar. Camps està recorrent de dalt a baix tot el País Valencià, defensa la “necessitat peremptòria” que la militància del PP “torni a estar en la força i en la potència que ha tingut sempre”. I què en pensa de tot això Gènova? Qui se n’ha pronunciat recentment és la secretària general, Cuca Gamarra, que el dilluns va limitar-se a replicar que la “primera prioritat” de la Direcció del PP és la “reconstrucció de València”.
“Molta il·lusió per continuar desenvolupant tot allò que es va congelar en la meva vida”
Fa un mes i mig, en una entrevista a The Objective, Francisco Camps va assegurar que no està pensant en “càrrecs determinats”, però va reconèixer la seva “vocació d’estar en algun lloc de desenvolupament polític de primera línia” per “servir” el PP i “fer el possible perquè es reactivi” al País Valencià. Preguntat per si es veuria com a successor de Carlos Mazón, va apel·lar a una futura conversa amb Alberto Núñez Feijóo: “És una qüestió que hem de parlar amb tranquil·litat. Prefereixo no pensar exactament a quin lloc seré, sinó esperar a parlar amb el president del partit i anar prenent les decisions corresponents”.
En la mateixa línia es va expressar en una entrevista en Antena 3, potser fins i tot amb més claredat: “M’agrada l’activitat política, tinc molta il·lusió per continuar desenvolupant tot allò que es va congelar en la meva vida el juliol del 2011, em ve de gust continuar contribuint al meu partit amb força, amb il·lusió i amb optimisme”, va afirmar. En els últims mesos, ha contactat amb companys de partit a tot el País Valencià i cada setmana té reunions amb exalcaldes o exregidors, “persones que tenen moltes ganes de continuar al projecte polític” del PP: “Això em va donant molts ànims, el partit continua tenint en mi una referència d’esperança”.
En tots els casos, quan ha estat preguntat per la gestió de la DANA, ha disparat contra Pedro Sánchez. A Antena 3, va assegurar que el govern espanyol va ser “l’únic i absolut” responsable “d’haver pres les mesures necessàries i immediates”. “Qui ha fallat, sense cap dubte, ha estat el govern d’Espanya, perquè era una emergència nacional” i hauria hagut d’actuar de “manera automàtica” i “sense preguntar i sense negociar”, va afegir a Catalunya Ràdio.
El Congrés del PP Europeu se celebrarà a València malgrat el risc de protestes al carrer
Una de les futures proves de foc serà a finals d’abril, quan la ciutat de València acollirà el Congrés del Partit Popular Europeu. Estava programat des de fa mesos, però fa deu dies Alberto Núñez Feijóo va obrir la porta a canviar-ne la ubicació adduint que els diputats del PP haurien d’anar a votar a la Cambra Baixa i això complicava la seva presència al conclave. Va ser ell qui va situar l’ombra de dubte sobre la cita. I una setmana més tard, el PP va confirmar que el Congrés del PPE es mantenia al País Valencià. Ara bé, 72 hores abans que transcendís la decisió, el digital Politico va alertar del “risc” que la cimera quedi “eclipsada” per les protestes per la mala gestió de la DANA. No seria només una “vergonya local”, sinó que seria un revés per l’inici dels “grans plans per a Europa” de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el canceller electe d’Alemanya, Friedrich Merz, i el president del PPE, Manfred Weber.
De fet, just el divendres les entitats socials i sindicats van convocar la sisena manifestació per reclamar la dimissió de Mazón. Serà el dissabte 29 de març, quan es compliran cinc mesos del temporal. La primera va ser el 9 de novembre i va congregar 130.000 persones amb proclames com “Mentre tu dinaves, la gent es moria”. Un mes més tard, gairebé 100.000 persones van reiterar crits com “El president, a Picassent”. I el carrer ha continuat alçant la veu contra el president valencià: 80.000 persones el 29 de desembre, 25.000 persones l’1 de febrer i 30.000 persones l’1 de març.