Veneçuela continua sobrevolant la política espanyola. I el Partit Popular vol treure’n profit. L’últim episodi ha estat la detenció de dos espanyols a Veneçuela acusats de formar part d’una xarxa per “desestabilitzar” el país. El règim de Nicolás Maduro va acusar José María Basua i Andrés Martínez de ser agents del CNI (el Centre Nacional d’Intel·ligència) i de tenir la intenció de captar “mercenaris” per generar “violència”. Ràpidament, el Ministeri d’Afers Exteriors va desmentir aquestes acusacions i va rebutjar “rotundament” qualsevol insinuació que Espanya estigui implicada en una operació de desestabilització política Veneçuela. Tanmateix, això no ha estalviat els retrets actius del PP, que ha censurat que la Moncloa no els hagi donat cap informació sobre els fets. A més, un dels principals focus d’oposició en el qual vol aprofundir el PP són les divergències a les files socialistes sobre si Veneçuela és una dictadura. Margarita Robles i Josep Borrell consideren que sí, però José Manuel Albares evita pronunciar-se en aquests termes. Just demà, Feijóo es reunirà amb Edmundo González Urrutia al Congrés dels Diputats.
“Fa 48 hores que hem tingut coneixement d’això, però el principal partit del nostre país no té cap informació per part del govern espanyol, i quan dic «cap» és «cap»”, ha afirmat Alberto Núñez Feijóo en un acte en una escola infantil a Alacant. El líder del PP ha assegurat que els populars no saben “des de quan estan detinguts, de què se’ls acusa, quines són les seves condicions personals i on estan retinguts” i ha censurat la “falta d’informació del govern espanyol”, tant sobre la detenció de dues persones espanyoles com sobre les “negociacions amb el règim de Maduro per donar asil a qui ha guanyat les eleccions i per veure què és el que estan fent” amb els dos detinguts.
La idea que la Moncloa va negociar amb Veneçuela l’arribada d’Edmundo González a Espanya com a asilat polític la va posar a sobre de la taula el fiscal general de Veneçuela, Tarek William Saab, que va afirmar que els governs espanyol i veneçolà van pactar la sortida del dirigent opositor perquè “abandonés el territori nacional i s’acollís a l’asil d’Espanya”. Tanmateix, el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, va negar “cap mena negociació política” i va assegurar que Espanya no havia donat “cap contrapartida”. Albares no va voler donar detalls de quan es va produir la sol·licitud “per motius de seguretat”, però va reconèixer que feia “molts dies” que preparaven “aquest moment”.
A més, demà dimarts Alberto Núñez Feijóo es reunirà amb Edmundo González al Congrés dels Diputats, una ubicació escollida a propòsit: és la seu de “representació de la sobirania” i és “la mateixa Cambra que l'ha reconegut com a president electe de Veneçuela”. Des de l’equip del líder del PP, no aclareixen l’hora de la trobada al·legant que és una reunió sense convocatòria, de la qual es distribuiran imatges una vegada hagi acabat. Aquesta cita arribarà després que Mariano Rajoy i José María Aznar s’hagin avançat a l’actual president del PP i ja s’hagin reunit amb el líder opositor veneçolà.
“Agraeixo a dirigents del PSOE que comencin a parlar amb claredat”
El PP també vol aprofitar per fer punta de les contradiccions al si del PSOE i del govern espanyol sobre si Veneçuela és o no és una dictadura. “Agraeixo a militants i a dirigents del PSOE que comencin a parlar amb claredat i que es refereixin el règim de Maduro com una dictadura perquè, lamentablement, ho és”, ha afirmat aquest matí Alberto Núñez Feijóo, que ha lamentat que, a parer seu, s’estigui “soterrant la voluntat inequívoca del poble veneçolà en funció dels interessos econòmics i ideològics del govern de Maduro”.
Y... qui ha parlat “amb claredat”? El PP enarbora dues veus socialistes: Margarita Robles i Josep Borrell. La ministra de Defensa va voler enviar la setmana un “record als homes i dones de Veneçuela” que “han hagut de sortir del seu país, precisament per la dictadura que viuen”. Són unes paraules, aplaudides pel mateix PP, que van provocar que Veneçuela cités l’ambaixador d’Espanya a Caracas. Dos dies més tard, l’Alt Representant de la Política Exterior de la Unió Europea va definir Veneçuela com un “règim dictatorial” perquè té “més de 2.000 persones detingudes arbitràriament després de les eleccions”, el líder de l’oposició “ha hagut de fugir” i els partits polítics “s’han sotmès a mil limitacions en la seva actuació”. Lluny d’ambdues declaracions, José Manuel Albares continua evitat qualificar Veneçuela com una “dictadura”. L’últim exemple va ser divendres passats en una entrevista a Las Mañanas de RNE, però Ja ho havia fet a finals d’agost, quan en una entrevista al Hoy por Hoy de la SER va al·legar que “un ministre d’afers exteriors no és un politòleg” per “caracteritzar” un país estranger.
Per reblar el clau, el PP voldrà aprofitar la sessió de control de demà al Senat per a poder el dit a la nafra. Per això, els populars han canviat a última hora una de les seves preguntes per interrogar directament Albares si “avui Veneçuela és una dictadura”. “Entenem que el ministre Albares no tindrà cap impediment a acceptar la pregunta i a aclarir-nos si per a ell i per al govern espanyol Veneçuela és avui una dictadura o no”, assenyalen fonts populars. A més, dimecres la cambra alta votarà el reconeixement d’Edmundo González com a president de Veneçuela, tal com va fer el Congrés la setmana passada amb els vots de Vox, el PNB, UPN i Coalició Canària. Des del PP animen Pedro Sánchez a “seguir la seva afició a canviar d’opinió i donar suport a la iniciativa del PP”.