Alberto Núñez Feijóo, Cayetana Álvarez de Toledo i Miguel Tellado. I enmig, Consuelo Madrigal. El Partit Popular organitza el pròxim dimecres 4 de desembre un acte al Congrés dels Diputats per commemorar el 46è aniversari de la Constitució Espanyola sota el títol ReConstitución. Hi participarà la plana major política del PP i una de les convidades estrella és la fiscal Consuelo Madrigal, que va participar en el judici del procés al Tribunal Suprem i que el passat mes de juny va tornar al centre de l’actualitat per la seva ferma oposició (al costat dels seus companys de files) a aplicar l’amnistia a la malversació de l’1-O. L’acte del PP constarà d’una benvinguda a càrrec del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, de dues taules rodones i d’una clausura del portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado.

La primera taula rodona serà introduïda per la diputada Cayetana Álvarez de Toledo, estarà moderada per la periodista Maite Rico i comptarà amb la presència de Consuelo Madrigal, presentada com a “fiscal general del 2014 al 2016”. Va estar nomenada pel govern espanyol presidit per Mariano Rajoy i va ser rellevada per José Manuel Maza, que va ser qui va iniciar l’ofensiva judicial contra l’1 d’octubre. Madrigal compartirà debat amb l’escriptor Fernando Savater, el catedràtic de Dret Administratiu Tomás Ramón Fernández i el magistrat emèrit del Tribunal Constitucional Manuel Aragón Reyes.

No serà la primera vegada que Consuelo Madrigal comparteix espai amb Alberto Núñez Feijóo. Segons va revelar El País, l’abril del 2023, el líder del PP es va reunir amb membres de l’Associació de Fiscals (conservadora i majoritària a la Carrera Fiscal) i es va comprometre a derogar algunes de les lleis promogudes per Pedro Sánchez. Davant d’això, la Unió Progressista de Fiscals va demanar la “immediata dimissió” de Madrigal com a presidenta de la Comissió d’Ètica del Ministeri Públic per haver participat en una trobada que contravenia el codi ètic de la carrera, que compromet els seus integrants a mantenir lleialtat institucional i a abstenir-se d’actuacions que puguin afectar la independència i la imparcialitat. “Aquesta mena de trobades són molt desafortunades perquè es podrien confondre's amb un homenatge a un president d’un partit i sobretot a les portes d’una campanya electoral”, va lamentar Inés Herreros, presidenta dels fiscals progressistes.

Els fiscals del procés, contraris a amnistiar la malversació atribuïda a Puigdemont i Junqueras

Els quatre fiscals del judici del procés van tornar al focus de l’actualitat el mateix dia que la llei d’amnistia es va aprovar definitivament al Congrés dels Diputats. “Pot afirmar-se, sens dubte, que ens trobem davant una llei absolutament arbitrària en la seva gestació, tramitació i finalitat”, van sostenir en un escrit entregat al fiscal general de l’Estat el 30 de maig, oposant-se a amnistiar la malversació atribuïda a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. I van fer esclatar una guerra oberta al si de la Fiscalia. Dues setmanes més tard, van ratificar la seva ofensiva: “Resulta indubtable que [els líders del procés] van sostreure per si mateixos cabals públics en forma de milions d’euros”, cosa que “implica un enriquiment personal, ja que van poder disposar de fons públics per a les seves finalitats il·lícites”, van esgrimir. “Amb ànim de lucre es van apropiar dels fons públics i els van destinar al pagament d’aquells que ells mateixos havien contractat en contractes públics il·lícits”, afegien.

Posteriorment, Álvaro García Ortiz es va veure obligat a ordenar-los que demanessin amnistiar la malversació i ells quatre van plantar cara contra una directriu “improcedent”. Li van etzibar que els seus arguments per imposar-los que es posicionin favorablement a una “aplicació incondicional de l’amnistia” eren “manifestament insuficients per legitimar la viabilitat i l’ajust a la legalitat” de l’ordre i van retreure-li que era “improcedent i contrària a les lleis”. Més tard, la Junta de Fiscals va avalar la posició del fiscal de l’Estat i, finalment, va imposar el seu criteri. Poc després, els quatre fiscals van rebre el Premi Gabriel Cisneros 2024, entregat pel govern de l’Aragó (presidit pel popular Jorge Azcón), com a reconeixement a la seva “defensa de la Constitució i de la democràcia”.

judici proces fiscals Fidel cadena Javier Zaragoza Efe
Els fiscals Fidel Cadena i Javier Zaragoza durant el judici del procés / Foto: EFE

Tres moments de Consuelo Madrigal durant el judici del procés

Al llarg del judici del procés, Consuelo Madrigal va ser una de les quatre fiscals que van acusar els líders del procés de rebel·lió i va encarregar-se d’alguns dels interrogatoris als acusats i als testimonis. En els cinc mesos que va durar el judici, va protagonitzar alguns moments destacats. Durant l’interrogatori a Josep Rull, acusat com a conseller de Territori i Sostenibilitat durant l’1 d’octubre, va manipular una entrevista seva a El Nacional intentant modificar el sentit de les seves declaracions. Rull va denunciar que havia fet una “mena de construcció Frankenstein” unint frases “sense respectar punts ni comes”. En aquella mateixa sessió, Consuelo Madrigal va utilitzar un informe de Reporters Sense Fronteres desmentit pels corresponsals de l’1-O. Era un document titulat Ser periodista a Catalunya, tasca arriscada i complexa que la mateixa autora, María Dolores Masada, va haver de rectificar després que la corresponsal alemanya Julia Macher alcés la veu: “S’està tergiversant l’informe, mai he patit atacs per part de l’independentisme català que m’hagin impossibilitat la feina o hagin requerit intervenció policial”.

En un altre moment, mentre Consuelo Madrigal preguntava a Carme Forcadell, li va plantejar si ella estava “per sobre del Tribunal Constitucional”, una interrogació que l’expresidenta del Parlament va negar, tot assenyalant alguns exemples: “El govern espanyol, la Fiscalia o aquest tribunal no han fet cas de resolucions del Constitucional en nombroses ocasions”. Això va fer enfadar Madrigal, que va queixar-se a Manuel Marchena que Forcadell no responia a “qüestions que se li pregunten”. Ara bé, el president de la sala va acabar donant la raó a Forcadell: va sostenir que s’estava referint a altres resolucions del TC i que tenia “dret a expressar-ho així”.

L’estat d’alarma pel coronavirus, un “exercici antidemocràtic” i la “imposició encoberta d’un veritable estat d’excepció”

Per cert, al marge del procés independentista, el maig del 2020, Consuelo Madrigal va ser molt crítica amb l’estat d’alarma que va impulsar el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez per fer front a la crisi del coronavirus. “Constitueix un exercici antidemocràtic de poder la imposició encoberta, i sense el control intern i europeu, d’un veritable estat d’excepció, on es restringeixen greument els drets”, va argumentar en un article publicat a El Mundo. Així mateix, va acusar la Moncloa d’haver gestionat la crisi sanitària “mitjançant la privació de llibertat sota una coerció policial” que era “innecessària sobre una ciutadania majoritàriament responsable”.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!