Un dia després que el TSJC plantegés una qüestió d'inconstitucionalitat sobre les normes aprovades pel Govern i el Parlament en resposta a la imposició del 25% de castellà a les aules, el PP i Ciutadans s'han aliat per portar la nova normativa al Tribunal Constitucional. Entenen que el Govern vulnera la Constitució en ometre qualsevol referència al castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya.

La presentació dels recursos ja va ser avançada el maig passat, una vegada aprovada la nova llei en el Parlament amb el suport d'ERC, Junts el PSC i els comuns. El recurs afecta els articles que fixen els criteris aplicables a l'elaboració, aprovació, validació i revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius, així com als referits a l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari. El recurs afirma que tant el decret com la llei ometen qualsevol referència al castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament a Catalunya, vulnerant la Constitució espanyola, l'Estatut i la mateixa|pròpia doctrina del Tribunal Constitucional.

Contra el decret

El PP considera que la justificació del Govern per utilitzar un decret Llei, al·legant que és per preparar el curs escolar 2022-2023, no és vàlida, ja que considera que "en realitat, la inajornable urgència que predica el decret és la pretesa cobertura jurídica per eludir l'immediat compliment de la sentència del TSJC respecte de la qual s'ha suscitat incident d'execució que obliga la Generalitat a executar-la". El recurs afegeix que es pretén erigir l'esmentada norma en un supòsit d'"impossibilitat legal" d'executar la sentència del TSJC i que "l'extraordinària i urgent necessitat únicament deriva de la urgència en disposar d'un instrument normatiu que li permeti oposar aquesta 'impossibilitat legal' d'execució en els terminis processals propis de l'incident d'execució de la sentència".

El PP i Ciutadans també impugnen que s'elimini totalment qualsevol referència normativa al castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, quan, al seu entendre, és constitucionalment obligat que les dues llengües cooficials siguin reconegudes com vehiculessis. Afirmen que en les esmentades normes es recull l'ús del català com a llengua normal en l'acollida de l'alumnat, pel qual el català pot desplaçar i excloure per complet el castellà.

Altres fonaments del recurs se centren que les normes vulneren preceptes constitucionals relacionats amb l'autonomia dels centres garantida per la normativa bàsica de l'Estat i amb l'alta inspecció com a competència exclusiva d'aquest, a més de la competència de l'Estat per a la regulació de l'ús del castellà.