La commemoració de la mort de Francisco Franco aviva l’enfrontament públic entre el Partit Popular i la Moncloa. Al llarg de l’any 2025, coincidint amb el 50è aniversari de la mort del dictador (el 20 de novembre del 1975), el govern espanyol organitzarà més d’un centenar d’actes per “posar en relleu la gran transformació aconseguida en mig segle de democràcia” i “homenatjar totes les persones i tots els col·lectius que la van fer possible”. Així es va expressar Pedro Sánchez el 10 de desembre quan ho va anunciar. La resposta immediata del PP va ser desconfiar dels plans del president espanyol i retreure-li que s’escudi en el “comodí” de Franco per tapar dels seus problemes. “Ells, amb la seva amargor, a tornar als anys quaranta, cinquanta, seixanta i els setanta. Quina mandra fan!”, va ser la primera reacció d’Alberto Núñez Feijóo. Malgrat que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va anar un pas més enllà: “Pedro Sánchez ha embogit, ha decidit cremar els carrers i provocar violència”, va publicar a X. “Sense Franco, Pedro Sánchez no és res ni ningú”, va proclamar més tard. I d’aquesta manera va esclatar un nou incendi entre populars i socialistes. Tot això ha portat el PP a plantar la commemoració organitzada pel govern espanyol. “La intencionalitat d’aquests actes és més personal i partidista que simbòlica i amb sentit d’Estat, el seu propòsit només és desviar l’atenció”, esgrimeixen fonts populars consultades per ElNacional.cat. Per cert, el rei Felip VI no assistirà al primer acte, que se celebrarà el 8 de gener al Museu Reina Sofia, perquè estarà rebent les cartes credencials de sis nous ambaixadors.
Just aquesta setmana, es va produir un contacte telefònic entre Gènova i la Moncloa. Segons ha pogut saber ElNacional.cat, el director de gabinet del president del govern espanyol va trucar a la directora de gabinet del líder del PP per traslladar-li informació general sobre els actes de commemoració de la mort de Franco. Fonts del PP consultades per aquest mitjà relaten que Marta Varela va respondre a Diego Rubio que els populars van tenir coneixement dels actes a través dels mitjans de comunicació i, posteriorment, mitjançant un “simple mail de convocatòria” al primer d’ells. “Entenem que aquesta trucada no respon a cap objectiu de consens que, d’existir, s’hauria d’haver impulsat amb caràcter previ”, lamenten les mateixes veus, que denuncien que els actes han estat “impulsats unilateralment” per l’executiu. Varela va traslladar a Rubio que un govern del PP “sí que celebrarà amb respecte i unitat” el 50è aniversari de la Constitució del 1978, que es complirà el 2028, una data posterior a les pròximes eleccions generals.
Com ho justifica el govern espanyol? Pedro Sánchez va esgrimir que, “gairebé mig segle” després de la mort de Franco, les “conseqüències d’aquella ferida” encara són “tangibles” i exigeixen “veritat, reparació i justícia”. “Si avui estem aquí, és perquè al final van triomfar la llibertat i la democràcia, però aquesta victòria mai no és definitiva”, va argumentar. “Avui discursos de reivindicació de la dictadura profanen fins al temple de la democràcia, que és el Congrés. Per tant, el perill de la involució és real, existeix i és allà”, va reblar en al·lusió a Vox. Un exemple: “L’etapa posterior a la Guerra Civil no va ser una etapa fosca com ens ven aquest govern, va ser una etapa de reconstrucció, progrés i reconciliació per aconseguir la unitat nacional”, va reivindicar a finals de novembre el diputat Manuel Mariscal. “No hi ha concòrdia quan s’equipara víctimes amb botxins, quan es perpetuen mentides històriques i quan es pacten lleis amb aquells que són els enemics de la llibertat i de la igualtat”, va concloure el president del govern espanyol.
Alberto Núñez Feijóo: “Quina mandra fan”
Ara bé, fa setmanes que Alberto Núñez Feijóo tanca la porta a aquests actes i expressa públicament amb contundència les seves reticències als plans de la Moncloa. “Ells a l’Espanya amb Franco perquè ja són tan passat com ell. I nosaltres a l’Espanya sense Sánchez, que és l’Espanya amb futur. Ells, amb la seva amargor, a tornar als anys quaranta, cinquanta, seixanta i els setanta. Quina mandra fan! I nosaltres, amb els espanyols del demà”, va exclamar el líder del PP el 16 de desembre en el seu discurs davant del Comitè Executiu Nacional del partit. “Poden desenterrar Franco cent vegades i poden actuar com a nostàlgics de l’enfrontament entre espanyols, però això no evitarà que la resta vulguem construir un avenir junts”, va afegir. I va retreure a Pedro Sánchez que llanci la “culpa” a Franco quan no la pot atribuir a ell, als presidents autonòmics, als jutges o a les mentides o quan no li “serveix” el “mantra” de la dreta i la ultradreta.
És la mateixa tesi que va defensar Cuca Gamarra el cap de setmana passat en una entrevista a Europa Press. “Com més problemes té, més surt Franco. I més actes li prepararà sense cap dubte per intentar tapar la seva realitat política”, va afirmar. La secretària general del PP va considerar que els actes formen part d’una “estratègia curtterminista” de Pedro Sánchez per “tapar les seves vergonyes polítiques” i va denunciar que el president espanyol “sempre treu Franco a passejar” quan “té problemes”.
“Jo estic disposat a celebrar la Transició espanyola, la vinguda de la democràcia i la Constitució espanyola, no estic disposat a jugar a la divisió i a la fractura del meu país. Això li ho deixo als que viuen del passat”, va contestar Alberto Núñez Feijóo dies després en ser preguntat per si considerava que la mort de Franco era una efemèride a celebrar. “Nosaltres hem superat el passat. El PSOE va superar el passat, si el sanchisme no el va superar, que torni al passat. Nosaltres no estem en la dècada dels quaranta del segle XX. Nosaltres estem iniciant la dècada dels trenta del segle XXI, aquest és el nostre objectiu”, va concloure durant la roda de premsa de balanç de l’any. I el seu vaticini per al 2025 va ser que l’any “discorrerà entre els jutjats, Waterloo i una mica de Franco”. “Preguntar a un espanyol si condemna o no el franquisme em sembla tan cutre, tan oportunista”, va esgrimir posteriorment en una entrevista a El Español, en la qual va relatar que ell “tenia catorze anys quan es va morir Franco” i va considerar que “preguntar a un xaval de catorze anys si condemna la dictadura és ridícul”. “És el govern espanyol el que viu del franquisme. La societat espanyola està absolutament a anys llum, la majoria dels espanyols no van conèixer el franquisme”, va reblar.
Isabel Díaz Ayuso: “Sense Franco, Pedro Sánchez no és res ni ningú”
Isabel Díaz Ayuso no s’ha volgut quedar enrere i també hi ha ficat cullerada. La seva primera reacció va ser clara: “Pedro Sánchez ha embogit”, va afirmar a X després de conèixer la notícia. “Com que el seu govern està en les seves últimes hores, ha decidit cremar els carrers i provocar violència amb grups molt minoritaris, que últimament surten just quan ell ho passa malament”, va afegir. I va anunciar que el govern madrileny no s’afegiria a cap dels actes: “Madrid, amb la democràcia i contra el guerracivilisme”, va reblar. “Sense Franco, Pedro Sánchez no és res ni ningú”, va proclamar la presidenta madrilenya més tard durant una sessió de control a l’Assemblea de Madrid. “No comptin amb nosaltres per promoure guerres ni bàndols perquè el president li ha declarat la guerra a una part dels espanyols i no ens trobaran en això”, va afegir Ayuso, que en els últims dies també ha al·ludit al “Francany” i al “Francomodí”.
“Qui s’encarregarà dels problemes reals? Franco? No, senyor Sánchez, Franco no serà aquí per ajudar-los. Potser a vostè, però no a la resta dels espanyols”, va proclamar en un acte a Múrcia. “Com podem inaugurar l’any 2025 amb l’amenaça que cada dia hi haurà actes per recordar que entre nosaltres ens hem d’odiar?”, es va preguntar. I va acusar el president espanyol de liderar un moviment “repressiu, lliberticida i fals” i de voler “fabricar una nova Espanya que estigui dividida en bàndols i remuntant-se dels pitjors moments de la història”. “Aquesta és la situació política nacional, no hi ha pa per a tant xoriço. Això no ho tapa ni Franco”, va proclamar durant el sopar de Nadal del PP de Madrid.
Miguel Tellado i Ángel Víctor Torres s’enfronten per la “flebitis” de Franco
“Qualsevol recordarà que Franco va morir al llit un 20 de novembre del 1975. No sé què se celebra el 8 de gener del 2025. Suposo que la flebitis que patia el dictador”. Va ser la resposta de Miguel Tellado en ser preguntat pels actes que organitzarà el govern espanyol. Al·ludia a la tromboflebitis que va patir el dictador poc més d’un any abans de morir. El portaveu del PP al Congrés va considerar que Pedro Sánchez utilitza el “comodí” de Franco perquè està “desesperat” i “necessita” el dictador “més viu que mai”. “Necessita fins a cent actes per intentar tapar la degradació judicial en la qual ha instal·lat al seu propi govern”, va afegir.
La resposta de la Moncloa va arribar a través del ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica. En una entrevista al Hoy por Hoy de la Cadena SER, Ángel Víctor Torres, va replicar que “ningú celebra la flebitis” de Franco, va contestar que les declaracions de Tellado “queden a evidència en si mateixes” i va lamentar que el portaveu del PP al Congrés estigui “constantment intentant tenir espai als mitjans” sense construir “absolutament res” i amb una política de “destrucció”. El ministre socialista va reivindicar que “aquí no es commemora cap flebitis de ningú”, va afirmar que “encara bo que la dictadura va acabar amb la mort del dictador” i va subratllar que en aquell moment es va començar un “procés no senzill de trànsit cap a la democràcia”.
Posteriorment, la resposta de Miguel Tellado va ser a les xarxes socials: “Defensar avui la democràcia no és donar batalletes contra dictadors morts fa cinquanta anys, sinó lluitar contra dictadors vius amb qui algun exdirigent socialista espanyol fa negocis”, en al·lusió a Nicolás Maduro. “Defensar la democràcia és denunciar i exigir la dimissió de polítics corruptes que van utilitzar els seus càrrecs per enriquir-se”, va concloure.