El PP respon a l’amnistia abanderant el Codi Penal. Els populars proposen endurir-lo amb una reforma per incorporar un seguit de delictes de “deslleialtat constitucional” i que podria arribar a suposar la dissolució de partits i d'entitats que promoguin, entre altres, “referèndums o consultes il·legals”. És l'anunci que ha fet aquest dimecres el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, en una roda de premsa per donar a conèixer la seva esmena a la totalitat de text alternatiu a la proposició de llei d’amnistia. Concretament, el PP aboca per castigar les autoritats, càrrecs públics i funcionaris públics que promoguin la inobservança de les lleis o l’incompliment de les resolucions judicials “buscant perjudicar la unitat” d’Espanya, tipificar les declaracions d’independència i els “referèndums o consultes il·legals” i promoure la dissolució de les organitzacions o persones jurídiques que incorrin en qualsevol d’aquests delictes.
Fonts de la direcció popular afegeixen que es tractaria de la dissolució i la suspensió d’activitats de les persones jurídiques que un jutge acrediti que han participat en “activitats que portin a la deslleialtat constitucional”. Els populars reclamen incorporar el delicte de referèndums o consultes il·legals “perquè no hi hagi dubtes”, assenyalen les mateixes fonts, que confirmen que un nou 9N entraria dins d’aquesta tipificació. A preguntes dels periodistes, Tellado ha aclarit que la seva proposta se circumscriu al Codi Penal i no afecta la llei de partits polítics. Sigui com sigui, queden al centre de la diana els partits independentistes i les entitats que els han acompanyat durant tot el Procés, tant l’Assemblea Nacional Catalana com Òmnium Cultural.
El redactat registrat pel PP parla de la “pena de dissolució” i especifica que aquesta no s’aplicarà (i s’imposarà, a canvi, una pena de suspensió d’activitats o de multa) si la persona jurídica fa abans de l'obertura de judici oral “actes inequívocs de col·laboració activa dirigits a l’esclariment dels fets i la restauració de l’ordre constitucional”. En relació amb la deslleialtat constitucional, puntualitza que les penes seran de 5 a 10 anys de presó i de 6 a 12 d’inhabilitació absoluta per qualsevol autoritat, funcionari públic o parlamentari que “declari la independència d’una part del territori nacional” o faci actes dirigits a aconseguir-ho o que ho propiciïn.
Una tramitació amb “certa nocturnitat”
Els populars presenten la seva esmena a la totalitat com “el punt de partida d’una activitat política, social i legal que desplegarà el PP per rearmar l’Estat” amb l’objectiu de “frenar i revertir” el dany que els independentistes i els socialistes “estan fent a les institucions”. “Els han deixat les mans lliures per tornar-ho a fer si és que és el que volen i els independentistes diuen que això és el que volen”, ha recriminat Miguel Tellado al PSOE.
El portaveu del PP al Congrés ha denunciat que el PSOE ha volgut tramitar la proposició de llei d’amnistia de manera “exprés”, des de “certa nocturnitat” i amb un “calendari pervers” ideat des de la Moncloa amb l’objectiu de “garantir com sigui i tan aviat com sigui possible la impunitat dels socis de Pedro Sánchez”. Al·ludia a la tramitació d’urgència que va acordar la Mesa del Congrés, prevista al Reglament del Congrés, que redueix a la meitat els terminis a la Cambra Baixa. Tellado ha definit la llei d’amnistia com una “llei d’impunitat” que vol “reescriure la història recent d’Espanya” i que “avergonyeix moltíssims socialistes i la immensa majoria de demòcrates” de l’Estat.
Aquesta esmena a la totalitat es debatrà el dimecres que ve, 10 de gener, juntament amb la que ha presentat Vox per introduir al Codi Penal penes de 6 a 10 anys de presó per qui negociï investidures amb “pròfugs de la justícia”. Excepcionalment, el ple tindrà lloc a l’hemicicle del Senat a causa de les obres que hi ha a la Cambra Baixa.
El PP argumentava fa un mes que dissoldre un partit polític és una de les “mesures més greus” en democràcia
La il·legalització o dissolució dels partits independentistes no és una proposta nova per part de la dreta espanyola. Sense anar més lluny, el passat mes de novembre el Senat va debatre una moció de Vox que instava el govern espanyol a sol·licitar la il·legalització d’ERC i Junts, però el partit d’extrema dreta es va quedar sol i va ser rebutjada per 257 vots en contra i només 3 a favor. La senadora del PP María Yolanda Ibarrola va argüir en aquell moment que “la dissolució d’un partit polític és una de les mesures més greus que es poden adoptar en democràcia”. Durant el debat al ple, va asseverar que el “pluralisme polític és un valor superior del nostre ordenament” i va apuntar que una eventual il·legalització no tindria recorregut al Tribunal Suprem i no existeix “ni una sola sentència ferma” que ho avali.
La segona passa del camí parlamentari de l’amnistia
El debat de totalitat de la proposició de llei d’amnistia és la següent fase que ha de superar la proposició de llei d’amnistia. El recorregut de l’amnistia a les Corts Generals va començar el dilluns 13 de novembre, quan el PSOE va registrar la iniciativa en solitari. Un mes més tard, va superar el seu primer examen parlamentari, la presa en consideració, amb 178 vots a favor i després d’un debat en el qual ERC i Junts van fixar l’amnistia com el punt de partida per al referèndum.
Quan el Congrés hagi rebutjat les esmenes a la totalitat, arribarà el torn de les esmenes parcials, aquelles que pretenen retocar alguns aspectes del redactat. Les esmenes es debatran primer a la ponència, que es reunirà a porta tancada i haurà d’elaborar el seu informe, i posteriorment a la Comissió de Justícia, que aprovarà el seu dictamen en una sessió que sí que serà pública. Finalment, el text haurà de rebre la llum verda del ple del Congrés per majoria absoluta abans d’enviar-se al Senat.
Quan hi arribi, la Cambra Alta retindrà l’amnistia dos mesos (el temps màxim que fixa la Constitució) gràcies a la reforma del Reglament que va impulsar el PP i que permet a la Mesa del Senat decidir sobre la tramitació d’urgència d’una iniciativa que arriba del Congrés (abans de la modificació, l’amnistia s’hauria pogut quedar només vint dies a la Cambra Alta perquè la Mesa del Congrés sí que ha acordat tramitar-la d’urgència). El PSOE va recórrer la reforma al Tribunal Constitucional, esgrimint que xoca contra l’article 90 de la Carta Magna i confiant que el TC prengui una decisió aviat per evitar que es produeixi aquesta maniobra de filibusterisme.
Per la seva banda, la Comissió de Venècia, òrgan consultiu del Consell d’Europa format per experts independents en dret constitucional, farà pública la seva opinió sobre la llei d’amnistia abans del març, després que el PP també fes servir la seva majoria al Senat per demanar-li un dictamen urgent.