La llei de l’avortament avalada pel Tribunal Constitucional (TC) està enredant la direcció del Partit Popular (PP) amb els sectors més conservadors, que recorden que la ponència aprovada en l’últim congrés del partit és meridianament clara en aquest aspecte. Dit d’una altra manera, la decisió d’Alberto Núñez Feijóo de donar per bona l’anomenada llei de terminis ha provocat una autèntica indigestió entre els antiavortistes que tenen forta influència a l’estructura territorial del partit. Això ha provocat que els caps visibles de la formació hagin de fer equilibris per calmar els ànims fins al punt de fer malabars argumentals. Incomoda tant que el mateix líder del PP aquest dimarts ha desviat el focus d'atenció cap a la revisió de la sentència del Tribunal Suprem pels condemnats pel Procés i ha esquivat la pregunta que sobrevola Gènova: "L'avortament és un dret o no?". Al primer que li ha tocat mullar-se és el portaveu de campanya, Borja Sémper, que ha explicat aquest dilluns que l’avortament “no és un dret” tot i que ha reafirmat el suport a la norma aprovada fa 13 anys pel govern de José Luis Rodríguez. “El problema no és terminològic. Nosaltres acceptem la sentència del TC i pensem que una regulació de terminis és perfectament compatible amb la defensa de la vida, i amb posar l’accent en la maternitat i la natalitat”, va assegurar.

Sémper va intentar apaivagar l’enuig dels referents més durs del Partit Popular. En un comunicat, l’exministre Jaime Mayor Oreja, a través de la fundació NEOS, considera “preocupant el suport expressat pel president del PP” a la llei de terminis i li reclama que “reconsideri” la seva postura que, interpreta, significa “un allunyament i un abandonament de les conviccions profundes d’una part substancial del seu electorat”. En un article a La Razón publicat aquest dimarts, el també exministre del PP Jorge Fernández Díaz recorda a Feijóo que “rectificar és de savis” i que el seu partit va obtenir els millors resultats de la història després de plantar cara a la llei de l’interrupció voluntària de l’embaràs fa 12 anys. “Això no és una hipòtesi de càlcul de pèrdues i guanys electorals, sinó un fet empíric ratificat pels votants a les urnes".

La cúpula eclesiàstica també rugeix

Els bisbes espanyols també s’han sublevat contra la que consideren una "traïció" del PP. El més vehement ha estat el bisbe de la diòcesis d’Oriola – Alacant, José Ignacio Munilla. “La traïció del PP a la causa de la vida és total i absoluta, ja no es pot anar més lluny, han assumit completament tots els paràmetres de l’esquerra més radical a l’assumir l’avortament com un dret”. Munilla emmarca en la normalitat l’aval del TC a la norma, però li ha cridat l’atenció el posicionament del PP després de recórrer-la el 2010. A qui també li bull la sang és al bisbe de les Illes Canàries, José Mazuelos, que després de la sentència del Constitucional, va afirmar que els magistrats “acabaran demanant perdó” per la “barbaritat” de la llei.

Sigui com sigui, el sector conservadors creuen que Feijóo ha modificat la posició del PP sobre l’avortament. En aquest sentit, assenyalen la ponència política social debatuda i aprovada en l’últim congrés del PP. Data de 2017 i des de llavors no s’ha actualitzat. El redactat és clar: “El Partit Popular està fermament compromès en la defensa i protecció del dret a la vida. Per això entenem que l’avortament no s’ha de considerar com un dret, sinó com un fracàs de la societat. Continuarem desenvolupant plans de suport a la maternitat per ajudar a aquelles dones que vulguin ser mares”.