El paquet fiscal impulsat per Pedro Sánchez (i que inclou acords concrets amb Junts) continua el recorregut que l’ha de portar al Butlletí Oficial de l’Estat. Aquest dimecres ha fet dos petits passos més al Senat abans de tornar al Congrés dels Diputats per rebre el segell definitiu. Després que el PSOE salvés la llei a la cambra baixa en una exhausta negociació gràcies a acords in extremis amb Podemos i amb ERC, Bildu i el BNG, el PP ha passat la norma per l’adreçador. Ha tret a lluir la seva majoria absoluta i, sense marge de maniobra per a la resta de partits, ha incorporat la majoria de les seves esmenes al text. Els populars defensen que serveixen per “protegir” els ciutadans d’una “destralada impositiva” de 8.700 milions d’euros. Una de les incògnites era saber quin seria el paper que farien Junts i el PNB, que conflueixen en qüestions fiscals amb el PP (sense anar més lluny, el dilluns juntaires i populars van pactar posar fi a l’impost sobre la producció energètica, cosa que el PSOE ha obstruït guardant la llei en un calaix). Ara bé, finalment, tant Junts com el PNB s’han oposat al text que s’ha aprovat a la Comissió d’Hisenda de la cambra alta amb 17 vots a favor i 14 en contra. ERC no ha participat en la votació perquè hi era present Bildu, que comparteix grup parlamentari amb els republicans. El següent filtre que haurà de passar serà el ple de la setmana que ve, que validarà la llei i l’enviarà de tornada al Congrés. El segon interrogant serà quin dia es votarà definitivament a la cambra baixa: com que el Senat ha forçat al màxim els terminis, els diputats hauran de celebrar un ple extraordinari, que es preveu pel 20 o pel 27 de desembre.
“Des de Junts, s’ha pactat amb el govern espanyol un paquet de mesures fiscals i, en conseqüència amb això, votarem en contra d’algunes esmenes que potser podem compartir el seu contingut, però, per seriositat, per rigor i per compromís amb el acord que hi ha hagut amb el govern espanyol, votarem en contra moltes de les esmenes que puguin quedar vives per al debat”, ha argumentat Joan Bagué. Així mateix, el senador de Junts ha reiterat que els juntaires no formen part de “cap bloc governamental”: “Volem recordar-ho perquè a vegades hi ha perill que algú es despisti o doni per segures coses que no cal donar per segures”, ha afegit.
A més, Joan Bagué ha esgrimit que la seva “obligació” és “protegir autònoms, classes mitjanes, emprenedors i persones que tenen iniciativa per crear empreses, negoci i economia real”, que són els que “cal afavorir i no castigar carregant sempre les mateixes esquenes la pressió fiscal i l’esforç fiscal”. “Nosaltres, amb tota modèstia, però amb tota convicció, volem representar els catalans que aixequen la persiana del seu negoci cada matí”, ha reblat. Per la seva banda, la senadora del PNB María Dolores Etxano ha reiterat el seu suport al projecte de llei tal com va arribar al Senat amb els “acords assolits en la tramitació al Congrés”. “Pel que fa a la resta d’esmenes, actuarem en conseqüència amb els acords que ja hem aconseguit, amb aquelles posicions que ha mantingut el nostre grup”, ha afegit.
Derogació de l’impost a les energètiques
Una de les esmenes que ha incorporat el PP a la llei (la núm. 54) ataca directament l’impost a les energètiques, el mateix dia que el Ministeri d’Hisenda s’ha reunit amb Sumar, ERC, Bildu, Podemos i el BNG, amb l’absència de Junts i el PNB, per abordar el camí per prorrogar-lo de cara a l’any que ve. Els populars han introduït la derogació de l’impost a les energètiques, que es va crear a finals del 2022: és una via per posar més bastons a les rodes, dificultar la seva continuïtat i obligar Junts i el PNB a pronunciar-s’hi més endavant.
D’altra banda, no s’ha arribat a votar una altra esmena que abordava aquesta qüestió (la núm. 56). El que feia era introduir dos filtres extres si el govern espanyol vol prorrogar el gravamen mitjançant un reial decret llei, que és el compromís que ha refermat aquest dimecres el Ministeri d’Hisenda després de la reunió al Congrés entre els partits polítics implicats que hi han volgut assistir. L’esmena estableix que tramitar qualsevol modificació normativa per reial decret que afecti el gravamen energètic requerirà l’informe previ del Consell de Política Fiscal i Financera i estipula que la justificació de les causes “d’extraordinària i urgent necessitat” per actuar a través d’un reial decret llei haurà de comptar amb un dictamen previ del Consell d’Estat, que n’haurà de “valorar l’oportunitat”. Com que els aliats habituals del govern espanyol s’han emplaçat a tornar a reunir-se el pròxim dimecres, 18 de desembre, l’aprovació del decret al Consell de Ministres seria a partir del 23 de desembre, moment en el qual la llei podria estar ja publicada al BOE. Ara bé, de moment, aquest doble filtre no s’ha introduït.
“Protegir” els ciutadans d’una “destralada impositiva” de 8.700 milions d’euros
I quins altres canvis ha promogut el PP? Els populars defensen que les seves esmenes permetran “protegir” els ciutadans d’una “destralada impositiva” de 8.700 milions d’euros. Les seves modificacions inclouen ajudes directes a joves de 18 a 35 anys en habitatge, emprenedoria, formació o natalitat a través de l’exempció gradual de l’IRPF, la redirecció de la recaptació de 3.000 milions d’euros de l’impost a la banca en ajudes a les hipoteques o a construir habitatge de preu taxat que permeti accedir als joves a un habitatge i la previsió que la rebaixa del tipus de l’Impost de Societats per a pimes es faci des del 2025 de manera automàtica i sense prorrogar-la a tres anys. Així mateix, per als afectats de la DANA, ha introduït l’exempció de l’IRPF i de l’Impost de Donacions per als ajuts als afectats per tal que el govern espanyol “no es beneficiï de la tragèdia”, un IVA del 0% per al canvi de vehicle i arranjament de la casa i l’extensió al 2025 de l’exempció de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) i de l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE).