Amb la derogació de la sedició i la reforma de la malversació aprovades abans que arribin les festes de Nadal, el govern espanyol s’assegura que el pacte amb Esquerra Republicana no li passi més factura a partir de 2023. Però no passarà el mateix amb la reforma del poder judicial, la modificació de la norma que pretenia renovar el Tribunal Constitucional i desencallar així el bloqueig a la justícia espanyola. És aquí on el PP hi veu una victòria política i on considera que pot treure’n rèdit electoral.

Així ho asseguren fonts del PP, que apunten que l’electorat espanyol ja haurà oblidat a partir del gener que la Moncloa ha pactat amb l’independentisme la sedició o la malversació, però no que des del PSOE i Unidas Podemos es vol fer una modificació exprés de la llei per tal de renovar els magistrats del Constitucional. Per què? A causa dels ‘timings’ parlamentaris a Madrid. La intenció del govern espanyol és que els seus grups presentin aquest dijous una proposició de llei al Congrés com a contraatac al TC. Però això tampoc no està clar del tot, perquè l’executiu vol ser prudent i esperar que arribi a les seves mans la interlocutòria del tribunal de garanties, amb tots els arguments pels quals va decidir acceptar les mesures cautelaríssimes exigides pel PP i tombar d’aquesta manera la seva pròpia renovació.

De totes maneres, si la proposició es presentés aquest dijous, les vacances de Nadal són a la cantonada. I no només això: el mes de gener és inhàbil a la cambra baixa. De manera que bé s’hauria de convocar de manera extraordinària un ple per aquell mes o bé obeir el calendari i esperar que fos febrer. Per, posteriorment, aprovar el text de manera definitiva al Senat. Amb el pronunciament que va fer aquest dilluns el Constitucional, el que havia de convertir-se en una reforma judicial exprés pot acabar dilatant-se a les cambres espanyoles durant les pròximes setmanes. I, per tant, la pugna entre PSOE i PP pot empastifar l’any electoral, el que des de Génova veuen amb bons ulls. 

Les dues esmenes de PSOE i Podemos

PSOE i Podemos van presentar dues esmenes per reformar el poder judicial i desbloquejar d'aquesta manera els nomenaments pel Tribunal Constitucional. En primer lloc, pretenien canviar la majoria de tres cinquens que ha de sumar el CGPJ en l'elecció dels dos magistrats al Constitucional que li corresponen per un nou sistema pel qual es nomenaria els dos magistrats que traguessin més vots. També volien permetre al govern espanyol i al Consell General del Poder Judicial fer el seu propi nomenament encara que l’altra part no ho faci en els terminis fixats. També volien establir un termini per a aquella elecció que, en cas que els vocals l’incomplissin, podrien arribar a tenir responsabilitats penals.

Aquestes esmenes, però, anaven incloses dins la reforma del Codi Penal que deroga la sedició i inclou els desordres públics agreujats. És a dir, no tenia res que veure una cosa amb l’altra. Es tracta d’unes esmenes que en cap cas venen a detallar o fer pinzellades del que es diu en el text original: una reforma del Codi Penal. És per això que el Constitucional ha donat la raó —de moment, a través de mesures cautelaríssimes— al PP i ha aturat el debat del Senat.

Davant d’això, la reacció del govern espanyol és proposar una proposició de llei. Les proposicions de llei no són el mateix que els projectes de llei. Els primers sorgeixen del Congrés, i són els grups parlamentaris qui presenten aquests textos. Mentre que els projectes de llei sorgeixen del Consell de Ministres. És a dir, de la Moncloa. Aquest dimecres, el líder d’Esquerra Republicana al Congrés, Gabriel Rufián, ha reconegut que la seva formació ja té el text sobre la taula, però ha detallat que encara s’ha “d’estudiar”.