El PP estudiarà la manera de tombar l’ús del català, l’aranès, el basc i el gallec al Congrés dels Diputats, o almenys frenar-ne o alentir-ne la normalització a la cambra baixa. Així ho afirmen fonts populars, després d’haver-se oposat aquest dimecres a l’acord de la Mesa de la cambra baixa per començar a emprar aquestes llengües a partir del ple de la setmana que ve. Així, el grup parlamentari estudiarà, fins i tot, si cal recórrer a la justícia espanyola, perquè consideren que s’estan “vulnerant els drets dels diputats”. Apunten, a més, que contractar traductors implica “malgastar” diners de “tots els espanyols” quan el castellà existeix com a “llengua comuna” de tots els ciutadans de l’Estat.
Concretament, fonts populars del Congrés dels Diputats asseguren que ara el partit començarà a examinar quins són "tots els instruments" que hi ha al seu abast per frenar la normalització lingüística del Congrés dels Diputats. Tot plegat, al PP consideren que aquesta reforma del reglament és de "dubtosa constitucionalitat", per molt que fins ara els lletrats del Congrés només hagin arrufat el nas amb les presses per aprovar-la, però no pas per la reforma en sí mateixa. L'argument que donen els populars és que el tribunal de garanties només considera el català, el basc i el gallec oficials als seus territoris respectius, motiu pel qual no tenen caràcter d'oficialitat a Madrid.
El partit d'Alberto Núñez Feijóo també apunta que, més enllà de totes aquestes qüestions, no entenen el caràcter d'urgència per aprovar aquesta reforma del reglament, després de dècades d'ús exclusiu del castellà. També critiquen que el PSOE hagi canviat tan bruscament d'opinió, després d'anys situant-se al costat del PP en el rebuig de l'ús de les llengües cooficials a les Corts espanyoles. Tot i la insistència dels populars de perseguir el català, el basc i el gallec, les mateixes fonts també apunten que el PP "no té res en contra de les llengües cooficials" i que consideren que fomenten "la riquesa" de l'estat espanyol.
Acord de la Mesa per la normalització lingüística imminent
La Mesa del Congrés ha desestimat aquest dimecres l’informe dels lletrats i ha acordat que el català, l’aranès, el basc i el gallec es puguin començar a fer servir ja de manera oral a partir de la setmana que ve, al ple del 19 de setembre. Així, s'ha imposat la proposta de la presidenta de la cambra, Francina Armengol, d'afanyar-se en el compliment d'un dels seus compromisos per assolir la presidència.
Es tracta, tot plegat, d'un simple acord que comportarà la contractació dels mateixos traductors que actualment treballen al Senat expressament per als plens de la setmana que ve al Congrés. Els traductors faran la interpretació simultània de les llengües que siguin cooficials als diversos estatus d'autonomia i que els parlamentaris sentiran per l'orellera. Els diputats també podran emprar llengües com l'asturià, que no són oficials, però que sí que es consideren part del patrimoni de l'Estat. En aquests casos, però, el diputat haurà de fer una "autotraducció al castellà", tal com informen fonts de la presidència de la cambra baixa.