Marxa enrere i marxa endavant. El Partit Popular Europeu ha decidit finalment celebrar el seu congrés a la ciutat de València, tal com estava previst en un inici i després de la possible batzegada que va anunciar Alberto Núñez Feijóo la setmana passada. La cita està al calendari des de fa mesos, però la permanència de Carlos Mazón al capdavant de la Generalitat Valenciana després de la DANA, la seva nefasta gestió i els dubtes que l’envolten havien instal·lat un interrogant sobre el futur del conclave. I fa set dies el líder del PP va verbalitzar públicament que s’estava estudiant canviar de lloc el Congrés del PPE, que se celebrarà el dimarts 29 i el dimecres 30 d’abril, perquè coincideix amb un ple del Congrés dels Diputats i això dificultaria l’assistència a València dels parlamentaris populars. “Vull informar-los que, després de considerar-ho, continuem amb els preparatius per al nostre congrés a València. Juntament amb vosaltres, espero amb il·lusió un gran congrés a Espanya!”, ha comunicat aquest matí per correu electrònic Manfred Weber, el president del PP Europeu, als membres de la formació.
Va ser després d’assistir a la cimera del PPE a Brussel·les, quan Alberto Núñez Feijóo va relatar que quan van conèixer les “dates concretes” del calendari dels plens ordinaris de la Cambra Baixa, van demanar un “canvi” per poder assistir sense problema al Congrés del PPE i “poder tenir la seguretat en les votacions”. “La resposta del Congrés ha estat una resposta negativa i de forma taxativa. Per tant, no estan disposats a canviar l’ordre del dia, ni estan disposats a canviar la sessió de control, ni estan disposats a canviar l’horari de votacions”, va lamentar el líder del PP, que va obrir així la porta a moure el congrés popular a Madrid per facilitar la logística dels diputats. Tanmateix, a ningú se li escapa el significat polític d’aquesta decisió per intentar allunyar-se de Carlos Mazón, que continua enormement qüestionat.
“No se’ns vol deixar anar al congrés del nostre partit”
El líder del PP va reprovar la “falta de comprensió institucional” de Francina Armengol, presidenta del Congrés dels Diputats, i es va mostrar caut davant la possibilitat que la Moncloa pogués “introduir qualsevol assumpte que li interessi” a l’ordre del dia amb l’objectiu de guanyar les votacions. En aquesta línia, va recordar que l’endemà de la DANA el PSOE va decidir suspendre la sessió de control al govern espanyol, però va mantenir el debat i la votació sobre el decret que canviava les majories per renovar Ràdio Televisió Espanyola. “Si són capaços de fer-ho el mateix matí de les inundacions, comprendrà que la cautela exigeix ser present al Congrés dels Diputats durant aquests dies”, va insistir Feijóo. “Si no se’ns vol deixar acudir al congrés del nostre partit, és evident que com a diputats espanyols complirem primer amb el nostre deure de diputats, i segon amb el nostre deure d’afiliats al Partit Popular Europeu, i hem de fer-ho compatible”, va reblar.
Tot i això, des de la Presidència del Congrés expliquen que els representants del PP a la Mesa de la Cambra Baixa van avalar el calendari dels plens previstos entre febrer i juny. Des del 16 de gener, tots els portaveus parlamentaris tenien la proposta de calendari, que es va aprovar a primera hora el 4 de febrer a la Mesa del Congrés per unanimitat. Al migdia, es va portar per ser ratificada a la Junta de Portaveus, on el PP no va trobar la complicitat de cap altre grup parlamentari per aconseguir modificar-lo.
Feijóo manté el suport a Mazón, però reconeix que “no va estar a l’altura”
Una de les darreres vegades que Alberto Núñez Feijóo es va pronunciar sobre la gestió de Carlos Mazón va ser fa deu dies. “Cap dels dos governs va estar a l’altura”, va reconèixer. Però va marcar distància entre la resposta de la Moncloa i de la Generalitat Valenciana: “Hi ha hagut dos tipus de reaccions: la del govern espanyol, que ha estat de persecució a un adversari, i la de Mazón, que ha estat centrar-se en la recuperació”. “Sánchez ha ascendit als responsables de la DANA, mentre que Mazón va fer una crisi de govern i ha condicionat el seu futur a l’evolució de la reconstrucció”, va afegir. Tres dies més tard, va insistir que la “responsabilitat del govern central i del govern autonòmic existeix”. Ara bé, des de l’última providència de la jutgessa de Catarroja que investiga penalment la gestió del temporal, que va denunciar una “inactivitat patent de l’administració autonòmica”, el líder del PP guarda silenci.