El líder del PP Extremeny, José Antonio Monago, ha carregat durament contra la reunió bilateral Estat-Generalitat celebrada ahir, la qual titlla de "vergonyosa". En unes declaracions recollides per Europa Press, el popular ha afirmat que la reunió trenca amb "el principi de solidaritat interterritorial" recollit a la Constitució. En aquest sentit, també ha acusat Sánchez i Aragonès d'estar-se repartint els fons europeus en una "taula braser", malgrat que aquesta qüestió no estava entre els punts a debatre a la reunió.
Així mateix, ha assegurat que la trobada entre ambdós executius no busca la "consolidació de l'Estat de Dret, sinó la consolidació dels privilegis de l'independentisme i que el president passi per caixa per pagar els peatges que el mantenen a la Moncloa". D'aquesta manera, Monago considera que, tenint en compte pretensions com el traspàs de 56 competències i "regant sistemàticament de diners per a infraestructures només a una part de país Sánchez no fa més Espanya".
Els fons europeus no es van debatre
Els fons europeus no va ser una de les qüestions a debatre entre les 56 punts que portava la Generalitat a la reunió, malgrat la voluntat de la delegació catalana. Els dos acords més importants de la trobada van ser el traspàs de les beques universitàries, que es tancarà a l’octubre i hauria de ser vigent per al curs 2022/23 i la inversió de 200 milions d’euros que corresponen al deute de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que estableix que la inversió de l’Estat a Catalunya ha de ser proporcional a la seva aportació al PIB estatal.
El cop d'efecte: l'aeroport
El cop d'efecte, però, es va donar amb un acord fora de la reunió. En una reunió fora d'agenda, el vicepresident Puigneró i la ministra de Transports Raquel Sánchez van pactar una inversió de 1.700 milions d'euros a l'aeroport del Prat entre els anys 2022 i 2031, que podria crear la creació de 83.000 nous llocs de treball directes.
Hi ha altres qüestions, però, que no estan tan avançades, i per a les quals s’activaran les comissions mixtes previstes a l’Estatut. També es crearan grups de treballs específics, com el que haurà d’estudiar el canvi necessari a la legislació estatal per a fer efectiu el traspàs de l’ingrés mínim vital, que reforci la renda garantida de ciutadania; un per estudiar els canvis legislatius en la normativa estatal que donin cabuda a la llei catalana de lloguers. En aquest sentit, tant la Generalitat com el govern espanyol s’han conjurat per a reduir la conflictivitat institucional, que tants cops ha acabat dirimint el Tribunal Constitucional. També hi ha el compromís d’estudiar el traspàs íntegre de Rodalies a la Generalitat.