El PP ha presentat una moció al Senat per intentar frenar in extremis el projecte de la NASA Catalana, el qual preveu llançar el 20 de març el seu primer nanosatèl·lit a l'espai, desenvolupat per l'start-up catalana Sateliot, des de la base de Baikonur, al Kazakhstan
Tal com ha compartit el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, en el seu perfil de Twitter, "no han passat ni 24 hores que anunciéssim la data del llançament del primer nanosatèl·lit de la Generalitat i ja tenim el PP intentant aturar el projecte de la NASA Catalana amb una moció al Senat". "Doncs que sàpiguen que 'ladran luego despegamos'", ha afegit.
No han passat ni 24h que anunciéssim la data del llançament del 1r nanosatèl·lit de la Generalitat i ja tenim el PP intentant aturar el projecte de la #NasaCatalana amb una moció al Senat.
— Jordi Pu1gnerO (@jordiPuignero) January 28, 2021
Doncs que sàpiguen que "ladran luego despegamos". 🚀 pic.twitter.com/uEwMDJD95F
Al document, els populars argumenten que "els recursos de les administracions públiques han de dedicar-se a atendre les necessitats dels ciutadans seguint els criteris d'eficiència i eficàcia". Per això, demanen que el ple del Senat aprovi una moció que insti el govern espanyol a frenar la NASA Catalana, i la titllen d'un exemple dels "malbarataments innecessaris dels ingressos obtinguts amb els impostos de tots".
El llançament del primer nanosatèl·lit
Així ho va anunciar el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, en l'acte de signatura dels contractes entre l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), que licita els dos projectes en nom del Govern, i Sateliot i Open Cosmos, la qual ha contribuït al projecte amb la fabricació del nanosatèl·lit i que preveu llançar un segon dispositiu a finals del 2021 o principis del 2022.
El primer dels nanosatèl·lits serà de tres unitats i oferirà serveis de connectivitat global d'internet a tot el territori català, després d'un primer període de prova. L'objectiu d'aquest dispositiu serà permetre la comunicació i l'obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori, fins i tot en zones de difícil accés o que no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals. En aquest sentit, el conseller delegat de Sateliot, Jaume Sampere, va recordar que la cobertura actual només arriba al 10% de la superfície i ha parlat de la "revolució" que representarà "donar connexió de forma global".