El Partit Popular busca les pessigolles al Govern del PSC. L'executiu presidit per Salvador Illa va fer públic les Creus de Sant Jordi del 2024 a principis de desembre, entre les quals hi havia el futbolista del Barça Aitana Bonmatí i l'exlíder d'Esquerra Republicana Josep-Lluís Carod-Rovira. Doncs bé, aquest últim atorgament ha aixecat cert rebombori entre l'espanyolisme i, per això, el Partit Popular català ha demanat explicacions al Govern. Sobretot, recordant quan l'aleshores conseller en cap del Govern de Pasqual Maragall va haver de dimitir del seu càrrec per haver-se reunit amb la banda terrorista ETA a la Catalunya Nord.
En una pregunta parlamentària, els d'Alejandro Fernández demanen a l'executiu el següent: "Ha tingut en compte el Govern en el moment de concedir la Creu de Sant Jordi a Josep Lluís Carod-Rovira que el guardonat va ser cessat com a conseller del Govern de la Generalitat per haver mantingut una reunió amb la banda terrorista ETA en el que va demanar a l’organització criminal que deixés d’atemptar a Catalunya?". L'executiu, usualment, triga uns mesos a respondre per escrit aquest tipus de preguntes, però caldrà estar atent a la polèmica que podria haver-hi entre el govern socialista i els populars.
Una reunió que va provocar la primera gran crisi del tripartit
Carod-Rovira va ser nomenat conseller en Cap del Govern de Pasqual Maragall el 22 de desembre del 2003 després del pacte del Tinell que iniciava una nova etapa a Catalunya acabant amb vint-i-tres anys de governs pujolistes. Començava el primer tripartit entre el PSC, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya Verds. Però aquell executiu estaria lluny de la tranquil·litat, fins al punt de ser anomenat el 'Dragon Khan' pels alts i baixos polítics que patia. Precisament, una de les primeres grans crisis va ser el setembre del 2004, quan l'aleshores president d'Esquerra Republicana es va reunir en secret amb la banda terrorista d'ETA amb l'objectiu de cercar un acord de pau.
Ho va fer sense que el president Maragall en sabés res, mentre era president de la Generalitat en funcions i sent descobert pel govern espanyol de José María Aznar. Precisament, després de la trobada ETA va declarar una treva únicament a Catalunya, tot i que l'exlíder republicà negués tenir-hi res a veure. La crisi es va saldar amb la seva destitució com a conseller, sent substituït per Josep Bargalló. Carod-Rovira va tornar al Govern com a vicepresident del segon tripartit presidit per José Montilla el 2006.
L'argument del Govern d'Illa
El Govern de Salvador Illa argumenta l'atorgament de la Creu de Sant Jordi a Carod-Rovira per la seva "destacada dedicació als afers públics, com una figura cabdal dintre de la vida cívica i política de Catalunya". En el comunicat de premsa que argumentava les Creus de Sant Jordi, el Govern recorda que des de ben jove va estar implicat en la lluita social i lingüística, com un "fort defensor de la democràcia, la llibertat i els drets lingüístics al país". De fet, recorden la seva estada a la presó com a militant antifranquista i com un dirigent amb una "gran sensibilitat i estima per la llengua i la cultura catalana".