De camí a la col·lisió entre el Congrés dels Diputats i el Senat. El Partit Popular recull el guant dels lletrats de la Cambra Alta i aposta per plantejar un conflicte entre òrgans constitucionals arran de la llei d’amnistia. Ho ha anunciat la portaveu dels populars al Senat, Alicia García, que ha argumentat que l’amnistia és una “reforma encoberta de la Constitució” que fa que “estigui en joc la defensa de l’estat de dret”. El primer pas que faran els populars és “instar formalment” al Congrés a “retirar” la llei d’amnistia: és la manera d’activar un mecanisme que pot acabar al Tribunal Constitucional i que no paralitza la tramitació de l’amnistia al Senat. Aquesta via que obre ara el PP se suma al recurs d’inconstitucionalitat que fa setmanes que han anunciat els populars contra l’amnistia un cop sigui aprovada, però té un matís afegit: el TC s’haurà de pronunciar sobre el conflicte entre òrgans constitucionals amb uns terminis taxats i molt més de pressa. Pas a pas.
📝 Els lletrats del Senat guien el PP per entorpir l’amnistia: conflicte entre òrgans constitucionals
La decisió del PP arriba l’endemà que transcendís un informe dels lletrats del Senat molt crític amb l’amnistia i amb la seva tramitació al Congrés i que incloïa una mena de manual d’instruccions indicant el camí a seguir pas a pas per plantejar el conflicte entre òrgans constitucionals. És un mecanisme que està regulat a la Llei del Tribunal Constitucional i que està previst pels casos en els quals el Congrés, el Senat o el Consell General del Poder Judicial adoptin decisions “assumint atribucions que la Constitució” atribueix als altres. Fonts del PP al Senat apunten que aquesta possibilitat sobrevolava Gènova des de feia dies, però reconeixen que el pronunciament dels lletrats va desencadenar-ho tot plegat.
El dictamen dels lletrats esgrimeix que el conflicte es basaria en el “frau constitucional”, donat que l’amnistia “està menyscabant l’atribució constitucional del Senat en la tramitació de reformes constitucionals”. L’argument és el següent: “Se li demana al Senat que participi en un procediment que materialment hauria de ser una reforma de la Constitució”, en la qual “hi ha un bicameralisme perfecte” i “pesa el mateix la voluntat de les dues cambres en el text final de la norma”, cosa que no passa amb totes les altres lleis.
Al ple del Senat, la portaveu del PP, Alicia García, ha retret al PSOE que estigui “acostumat a recórrer a tramitacions fraudulentes per tal de sortir-se’n amb la seva” i ha subratllat que el PP “no està disposat a doblegar-se davant els seus menyspreus”. També ha asseverat que mentre la Comissió de Venècia demana una majoria qualificada alta, l’amnistia té una “majoria raspada al Congrés i una àmplia majoria en contra al Senat”. “Qualsevol govern espanyol que tingués una mica de dignitat retiraria aquesta llei perquè és l’única sortida decent”, ha reblat. La rèplica li ha fet el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, que ha etzibat al PP que hagi intentat “convertir el Senat en una cambra dilatòria, obstruccionista i de confrontació amb el Congrés” i en un “fre de l’activitat parlamentària”. El ministre ha criticat que l’estratègia del PP té l’única voluntat “d’agradar una mica a la ultradreta perquè no s’enfadi”. A la sortida del Ple, ha expressat la tranquil·litat del govern espanyol davant d’aquesta maniobra i l’ha qualificat de “pur artifici”.
La possibilitat (o no) de suspendre la tramitació al Senat
L’escrit dels lletrats reconeix clarament que el plantejament d’aquest tipus de conflictes “no paralitza la tramitació” al Senat, ja que això deriva directament de la Constitució i la regulació del conflicte entre òrgans constitucionals “no fa menció expressa que la seva interposició tingui un efecte suspensiu ni la possibilitat de sol·licitar mesures cautelars”. Fonts de la Mesa del Senat insisteixen que un conflicte entre òrgans constitucionals “ni paralitza ni alenteix” els tràmits. Tanmateix, els lletrats també apunten en el seu escrit que “es podria sol·licitar al Tribunal Constitucional la mesura cautelar per si, excepcionalment, l’admet ponderant les circumstàncies urgents i extraordinàries”, ja que si no s’adoptés, hi hauria un “perjudici irreparable” per les atribucions del Senat.
El pronunciament del Tribunal Constitucional podria ser a l’agost
En paral·lel a la tramitació de l’amnistia al Senat, que està previst que culmini el 16 de maig (de tal manera que el Congrés posaria el segell definitiu a la llei el 23 de maig), el conflicte entre òrgans constitucionals tindrà els seus propis terminis. El recorregut, regulat a la Llei del TC i recollit a l’informe dels lletrats de la Cambra Alta, es podria allargar fins al mes d’agost, un cop l’amnistia ja estigués publicada al BOE i els jutges l’haguessin començat a aplicar. El que permet la maniobra del PP és tenir un pronunciament de l’Alt Tribunal més de pressa i sense haver d’esperar que el Constitucional resolgui el futur recurs d’inconstitucionalitat (ja que, en aquests casos, no hi ha una data límit).
I quin és el camí i els terminis d’un conflicte entre òrgans constitucionals? El primer pas l’ha de donar el PP, que demà presentarà l’escrit justificant els motius. Tot seguit, la Mesa l’haurà de qualificar, en una reunió extraordinària que, segons fonts de l’òrgan de govern del Senat, es convocarà per Setmana Santa. A continuació, la previsió del PP és que al ple del 2 d’abril es voti i s’aprovi la petició dels populars. Això engegarà el calendari:
- El Congrés tindrà un mes per respondre la demanda del Senat: la Cambra Baixa podrà fer cas omís de la reclamació i mantenir-se en silenci o retirar la proposició de llei. Tindrà marge fins a principis de maig.
- Si passat aquest mes, el Congrés no ha rectificat o respon que ha actuat legítimament, el PP tindrà un mes més per plantejar el conflicte davant del Tribunal Constitucional. En aquest cas, seria la Mesa, sense necessitat del ple, qui ho acordaria. És de preveure que els populars s’afanyin a presentar-lo.
- Quan el recurs arribi al Tribunal Constitucional, l’Alt Tribunal, després d’un marge de deu dies, haurà de fixar un termini d’un mes al Congrés per formular al·legacions i traslladar la qüestió al Senat i al CGPJ. Això ens situa a mitjan juny.
- A més, el TC podrà fixar un termini de trenta dies més per presentar informació, aclariments i precisions que finalitzarà a mitjan juliol.
- Finalment, el Constitucional tindrà un mes més per prendre una decisió i determinar “a quin òrgan correspon les atribucions constitucionals controvertides”. Per tant, els primers càlculs orientatius situen el pronunciament final a l’agost.