L'ofensiva del Partit Popular contra l'amnistia no s'atura. Primer, presentant mocions als parlaments autonòmics perquè els diputats del PSOE s'hagin de posicionar respecte d'aquesta mesura que exigeixen els partits independentistes per investir Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Després, convocant o participant en manifestacions arreu de l'Estat, per exemple la d'aquest cap de setmana a Barcelona, que només va aconseguir reunir unes 50.000 persones segons la Guàrdia Urbana. I ara també la porten a Brussel·les, intentant que la Comissió Europea es pronuncï públicament contra l'amnistia, tot i que sense èxit. Concretament, l'eurodiputat del Partit Popular, Javier Zarzalejos ha plantejat una pregunta al comissari de Justícia Ddier Reynders durant la seva intervenció en una comissió parlamentària, en referència a l'amnistia. En aquesta, el popular subratllava que si finalment Pedro Sánchez arriba a un acord amb els partits independentistes per a aquesta mesura, la llei deixaria "privades de contingut" sentències judicials i procediments en marxa per delictes que ha titllat de "molt greus" com la malversació o la desobediència. Tot i aquest plantejament, Reynders ha contestat l'eurodiputat que la Comissió Europea estaria "atenta a la manera en què el dossier evoluciona", en referència a una llei d'amnistia que encara s'està negociant, "en especial quan hi hagi vincles amb problemes de malversació o apropiació irregular de fons públics".
La Comissió Europea no vol opinar fins no tenir la llei
Així, el PP ha fracassat en l'intent que Reynders es posicioni obertament en contra d'una possible amnistia, ja que, com ha aclarit, ara mateix no pot fer una "avaluació precisa de la llei d'amnistia perquè no hi ha cap document formal sobre la taula que pugui examinar". Des de les eleccions del passat 23 de juliol, l'executiu comunitari s'ha negat a opinar sobre aquesta possibilitat, ja que no en coneix els detalls i perquè és una qüestió d'àmbit nacional. Tant ERC com Junts, amb set diputats al Congrés cadascun, reclamen al PSOE una llei d'amnistia per donar suport a la investidura de Sánchez, a banda d'avenços en l'autodeterminació i, en el cas dels republicans, millores en el que descriuen com el "benestar" de la ciutadania de Catalunya, en referència al traspàs de Rodalies, a més d'acabar amb el dèficit fiscal. Amb tot, si bé des del partit d'Oriol Junqueras asseguren que l'amnistia ja està pactada, ja que formava part del seu acord per a la Mesa del Congrés, tant des del PSOE com per part de Sumar adverteixen que encara no s'ha arribat a cap pacte. Precisament aquest dimarts, el partit de Yolanda Díaz presentarà a Barcelona la seva proposta de llei d'amnistia, molt similar a la que el 2021 els partits independentistes van presentar al Congrés dels Diputats.
Sánchez trenca el gel davant Von der Leyen
Si fins a la setmana passada Sumar acollia amb els braços oberts aquesta possibilitat, però el PSOE era molt més caut i es limitava a dir que qualsevol pacte que s'arribés amb l'independentisme seria dins del marc de la Constitució, el discurs de Pedro Sánchez va fer un tomb el passat divendres, quan va pronunciar per primer cop el mot "amnistia" que fins llavors no havia sortit de la seva boca. Ho va fer, precisament, davant la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, després de la reunió informal del Consell Europeu a Granada, en el marc de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea. I ho va fer per deixar clar que la proposta que demà presentarà Jaume Asens a Barcelona és només de Sumar i no de l'executiu de coalició.