El Partit Popular ha confirmat que votarà a favor de la derogació de la llei de memòria democràtica a les Illes Balears, segons ha revelat la portaveu adjunta del grup, Marga Durán, aquest dilluns en roda de premsa. Aquesta era una de les qüestions que estava a l'aire després de la ruptura, per part de Santiago Abascal, de l'acord entre PP i Vox a les Illes. Duran ha detallat que la preocupació del seu partit si es derogava la normativa balear "era que quedés alguna cosa pendent que no estigués recollida en la llei de fosses o en la llei de memòria estatal", però en veure que la llei nacional recull aquestes qüestions, consideren que no era necessari presentar cap esmena sobre aquest tema. El PP no ha presentat cap esmena a la presa en consideració de la proposta de derogació perquè no ho considera necessari, perquè creu que totes les qüestions que contempla la llei balear de 2018 queden cobertes per la llei estatal, ha explicat Durán en una roda de premsa. "Votarem en el mateix sentit que votem en la presa en consideració", ha assegurat. Ha afegit que a més el PP continuarà amb els treballs "per trobar les fosses que poden estar pendents", en compliment de la Llei de Fosses.
Iniciativa de Vox
El Parlament balear va aprovar el passat 18 de juny la presa en consideració de la derogació de la Llei de Memòria de les Balears, en un ple carregat de polèmica on el president de la Cambra, Gabriel Le Senne, de Vox, va estripar una foto d'Aurora Picornell, afusellada pel franquisme, i d'altres víctimes assassinades durant la Guerra Civil que els diputats socialistes que formen la taula havien enganxat als seus ordinadors. Les famílies i associacions de víctimes van denunciar els fets i Le Senne declararà com investigat per un delicte d'odi el dia 27, en el jutjat d'Instrucció número 1 de Palma.
Vox va ser qui va registrar fa uns mesos la proposició per derogar la llei de memòria democràtica al Parlament balear. La supressió d'aquesta normativa formava de part de l'acord de legislatura (ja trencat) aconseguit entre PP i extrema dreta, pel qual els de Santiago Abascal es comprometien a abstenir-se en la investidura de la popular Marga Prohens com a presidenta del govern. Entre els arguments que defensa la formació d'extrema dreta és que la llei "atempta contra la igualtat de tots els espanyols", ja que segons el seu judici, “vulnera l'article 14 de la Constitució que serveix de clau per als drets fonamentals”. I afegeixen que "aquesta llei discrimina i apartar a una part del poble espanyol per la seva opinió, les seves circumstàncies personals, socials o històriques, com per exemple el bàndol en el qual van lluitar". Segons Vox, la llei "promou el rancor i evita el reconeixement a tots aquells que, en algun moment de la història i per diverses causes, van vessar la seva sang per Espanya sense importar el bàndol en el qual estiguessin".