Autogol del PP a costa de l’amnistia. Una de les grans estratègies dels populars en la seva dura ofensiva contra la llei d’amnistia era l’anomenat conflicte entre òrgans constitucionals entre el Senat i el Congrés per la tramitació de la llei d’amnistia. Un xoc institucional que va anunciar a so de bombo i platerets i que ara ha acabat en res. La pilota era a sobre de la taula del PP, que havia de decidir si, després que el Congrés es negués a retirar la iniciativa, culminava la batalla acudint al Tribunal Constitucional. I la resposta és que no. Gir copernicà. A tal efecte, el PP ha registrat aquest dimarts un escrit d’urgència que es debatrà, també amb presses, demà passat en nou ple del Senat amb l’objectiu de “suspendre i, en conseqüència, deixar sense efecte” l’acord relatiu al plantejament del conflicte d’atribucions.

 

En el seu text, que ha aparegut de manera sorprenent aquest matí a la Plaza de la Marina Española, el PP acusa la Mesa del Congrés d’haver “frustrat completament l’únic requisit de procedibilitat” que contempla la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional i, en conseqüència, haver “impedit” un debat i votació en el ple de la cambra baixa sobre la “competència de les Corts Generals per concedir amnisties mitjançant llei”. Els populars entenen que la Mesa del Congrés “va contestar incorrectament el requeriment, arrogant-se competències que no li corresponen” i que, d’aquesta manera, “ha perjudicat irreversiblement” el ple de la cambra baixa, que “no ha pogut complir, dins del termini, amb aquest imprescindible acte previ a la judicialització del conflicte”.

Des d’Esquerra Republicana, la portaveu al Senat, Sara Bailac, ha denunciat que, amb el nou text que ha registrat el PP, “queda demostrat” que els populars “funcionen a base d’ocurrències”, donat que “la realitat és que no s’atreveixen” a anar fins al final per portar al TC el conflicte de competències entre les dues cambres que van plantejar inicialment.

El Congrés ha “entorpit” el “dret” del Senat a plantejar el conflicte

Així doncs, l’escrit resa que, mentre el Senat “ha complert el tràmit d’aprovació de la llei d’amnistia”, la Mesa del Congrés “no ha complert la seva obligació” de sotmetre al Ple el requeriment previ. El PP s’escuda adduint que només podia anar al TC sense “incomplir els pressupostos processals” havent conegut “la posició del ple del Congrés”. Igualment, el text reitera la necessitat de “restablir el legítim equilibri entre els poders dels òrgans constitucionals de l’Estat”.

Consegüentment, la resposta del PP és declarar que l’acord de la mesa del Congrés és “nul conforme a les regles més elementals de validesa dels actes” i lamentar que només hagi servit per estar “entorpint” l’exercici per part del Senat del seu “dret a plantejar el conflicte”. Així mateix, denúncia que l’òrgan de govern de la cambra baixa “ha suplantat al ple” i “li ha furtat la possibilitat de pronunciar-se sobre aquesta matèria, a ell reservada únicament, lesionant així els drets fonamentals de representació política de tots els diputats”. “És evident que es frustra per complet la finalitat del requeriment, si aquest és contestat per l’òrgan que no és competent”, lamenta. A més, demana que el Congrés “mostri el degut respecte institucional” al Senat.

Un conflicte entre òrgans constitucionals davant d’una “reforma encoberta de la Constitució”

El conflicte entre òrgans constitucionals impulsat pel PP es remunta a un informe dels lletrats del Senat, que van guiar els populars a través d’una mena de manual d’instruccions per torpedinar l’amnistia. El PP es va aferrar a aquest dictamen esgrimint que l’amnistia és una “reforma encoberta de la Constitució” i, vint dies més tard, va activar el xoc justificant que era una “obligació ètica, moral i plenament democràtica”.

Els següents passos van provocar una guerra oberta entre els lletrats del Congrés i del Senat. Després de la petició de la cambra alta, el Congrés va denunciar la “clara ingerència” promoguda pel Senat i la Mesa de la cambra baixa va respondre que no retiraria la llei d’amnistia. La rèplica del Senat va ser acusar el Congrés d’estar “entorpint” el seu “dret a plantejar” el conflicte d’atribucions. El PP s’havia mantingut en silenci sobre aquesta qüestió d’aleshores ençà, fins que ara ha decidit deixar-ho tot en paper mullat.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!