Una de les sospites era que Pedro Sánchez havia convocat eleccions pel 23 de juliol per evidenciar la dependència electoral del PP amb Vox arran de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig. Per empènyer-los a pactar a les portes dels comicis. I en aquest sentit, els rumors afirmaven que Alberto Núñez Feijóo faria mans i mànigues per dilatar al màxim les negociacions amb l’extrema dreta per deixar-les després de les generals. En algunes comunitats, el reglament permetia estirar com un xiclet el calendari, però la sorpresa ha saltat tan bon punt el PP i Vox han pactat una coalició des del primer moment al País Valencià, vist i no vist. La velocitat valenciana i l’obligació de pactar en desenes d’ajuntaments per fer fora el PSOE han constatat que a Feijóo no li ha tremolat el pols per acordar amb Santiago Abascal i, de retruc, assumir-ne els postulats ideològics, a cinc setmanes perquè s’obrin les urnes d’estiu. Tot i això, el PP, pel que fa a la violència de gènere, s'està desdient del pacte al sud del Principat en les últimes hores.

L’experiència valenciana és simptomàtica i qui sap si paradigmàtica. El laboratori al País Valencià ha fet aflorar la influència de Vox sobre el Partit Popular. D'acord amb les 50 mesures conegudes aquest dijous, Carlos Mazón integra el marc ideològic i conceptual de la ultradreta. Com? Amb un missatge clarament anticatalà, prometent arraconar el valencià a les aules, negant la violència masclista, agitant la xenofòbia amb un discurs de la por contra la immigració i insuflant l’euroescepticisme. Tot i l'evidència del text, en les últimes hores, el mateix Feijóo ha sortit al pas arran de la negació de la violència de gènere per part de dirigents valencians de Vox. En aquest sentit, el líder popular ha escrit a Twitter que "la violència de gènere existeix" i ha recordat que "cada assassinat d'una dona ens commociona com a societat". "El PP no farà cap pas enrere en la lluita contra aquesta xacra", ha sentenciat Feijóo per posar distància amb els seus socis valencians.

 

Per ara el valencià és un primer projecte, que Alberto Núñez Feijóo ha validat, a l’espera que el PP i Vox tanquin les negociacions que tenen obertes a l’Aragó, Extremadura, les Illes Balears i Múrcia. En aquesta última comunitat, l’extrema dreta ha amenaçat de repetir eleccions després que els populars els hagin exclòs de la mesa per un pacte amb el PSOE. A la Regió de Múrcia, el PP necessita dues abstencions de Vox per governar en minoria. A Cantàbria s’ha deslligat del partit d’Abascal gràcies a l’abstenció del Partit Regionalista de Cantàbria (PRC). En qualsevol cas, la rapidesa a València contrasta amb la lentitud de la negociació de la resta de comunitats. 

Als municipis, que s’han de constituir aquest dissabte i n’ha de sortir un alcalde peti qui peti, les dues forces a la dreta del PSOE han accelerat els acords, i les coalicions de dretes estan caient una a una. Fins aquest divendres, ja s’han avançat desenes de pactes per governar plegats, també en capitals de província com Toledo, Burgos, Valladolid, Guadalajara i Ciudad Real. També s’han sumat a aquest bloc l'acord a la població valenciana d’Elx. El degoteig de pactes és qüestió d’hores.

La justificació del PP: "L'estabilitat"

En qualsevol cas, el pacte al País Valencià ha estat ràpid, contundent i ple de cessions a l’extrema dreta. La línia argumental de Feijóo per justificar-lo és que el PSOE no ha volgut deixar governar la llista més votada i que, per tant, “no hi havia cap altra opció” que fer la coalició amb Vox per assegurar “l’estabilitat”. De fet, aquest dijous, des de Palma de Mallorca, el líder conservador ho ha assumit com un mal menor i s’ha defensat dels atacs criticant la política de pactes del PSOE. “Sánchez decideix amb qui es pot pactar i amb quin no (...) Quan el PSOE perd s’han de repetir eleccions. I quan el PP guanya no pot pactar amb ningú”, ha asseverat al costat de la futura presidenta balear, Marga Prohens.

D’aquesta manera, sota l’argument que la negativa del PSOE no ha deixat altra possibilitat, Feijóo assumeix el risc de naturalitzar els acords amb Vox, a falta de més d'un mes per a les eleccions generals del 23 de juliol. Més enllà de València, cal recordar que el PP i Vox ja governen plegats a Castella i Lleó des del febrer de l’any passat. De fet, Feijóo va validar aquella foto quan tot just acabava d’assumir les regnes del partit. En aquella ocasió hi va passar de puntetes, no va assistir a la investidura i va atribuir aquella coalició a l’etapa anterior de Pablo Casado. Tot i l’assumpció d’aquesta realitat, la direcció del PP fonamentarà la campanya electoral pel 23-J amb la idea de tenir força suficient per governar en solitari, en contraposició al soroll que al seu entendre han provocat el PSOE i Unides Podem. En una entrevista a Onda Cero, Feijóo va demanar als espanyols “una majoria suficient” per repetir els resultats d’Andalusia, Galícia o Madrid. Després del 23-J, tan sols la calculadora tindrà la solució.