El PP és un niu de corbs i sembla que ja tenim (si a algú li feia falta) les proves irrefutables. Ara ja es pot considerar que es tracta d’un fet objectivable i el primer aniversari de la caiguda de Pablo Casado ha servit perquè El País hagi tingut l’ocasió de destapar-ho amb una filtració molt del nostre temps: uns molt eloqüents pantallazos de Whatsapp (encara que siguin captures simulades, això sí). El diari encén el ventilador i exposa els missatges que l’actual portaveu parlamentària popular, la vehement Cuca Gamarra, va enviar a Casado després de l’entrevista a la COPE que va desencadenar la gran crisi al partit.
Recordem que Casado, poc abans de la puntada de peu al cul que li van donar els del seu partit, va anar a la ràdio a deixar verda la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, acusant-la d’haver-lo espiat. La cúpula del partit que rodejava Casado, a la qual ell mateix havia donat poder per poder confiar-hi i estar tranquil, va enviar-li missatges d’elogi i ‘El País’ té les captures. Després no van dubtar a desfer-se d'ell. El reportatge deixa al descobert aquest vessant de la política que es caracteritza per la traïció, les punyalades, la hipocresia i l’oportunisme més descarat... en definitiva, la pitjor política.
Tot el que envolta el poder i la política a Madrid (i més enllà?) és fang. O almenys a aquesta conclusió podem arribar fàcilment si d'El País passem a l’ABC i llegim l’entrevista que el diari conservador li fa a l’excomissari José Manuel Villarejo. Fa por. L’home de les clavegueres de l’Estat diu que el volen veure mort i fer que sembli un suïcidi. D’això semblaria ser que també en tindria proves: àudios, àudios i més àudios de Villarejo, interminables, que no s’acaben. Comenceu a tremolar per les portades futures.
No perdre l'esperança: ni a la vida, ni a les portades
El motiu per l’esperança (allò que mai s’hauria de perdre) us l'ofereix ‘La Razón’ amb una entrevista al nou portaveu del niu de corbs, Borja Sémper. El seu ‘look’ d’actor guaperas en portada de Men’s Health fa que el gran públic se’l miri amb més bons ulls i acabi valorant que potser diu la veritat, que potser no menteix com els altres quan diu que el capità Feijóo “legislarà sin sectarismo y para todos”. A més a més, Sémper prova de convèncer-nos d’altres coses: “Las medidas que necesita España no responden al eje izquierda o derecha; el PP es ecologista y feminista”. Respirem tranquils?
Per a rematar el monogràfic pepero, El Mundo duu en portada una entrevista a l’expresident del govern espanyol José María Aznar. El titular no és gaire sorprenent i del tot previsible: “Solo un PP muy fuerte evitará una España plurinacional”. És la sempiterna obsessió d’Espanya i de molts espanyols: “España es una y no 51” (atenció, això és un lema franquista, no confondre amb el discurs inflexible d’Aznar a favor de l'Espanya uniforme).
Portades catalanes amb el focus a Ucraïna
Les portades dels diaris catalans tiren, per una altra banda, i posen el focus ja en el primer aniversari de la guerra d’Ucraïna. Aquesta setmana es complirà un any d’ençà que els tancs russos van començar a envair territori ucraïnès. La Vanguardia dedica la foto als caiguts ucraïnesos en aquesta guerra, que acompanya amb el titular “Un any de guerra”. L’ARA s’ha copiat (o potser qui ha copiat és La Vanguardia, o potser és qüestió de telepatia) i la seva portada també llueix un “Un any de guerra”. En aquest cas, la foto és del camp de batalla. El Punt, per la seva banda, tira per la crisi a l’ANC i El Periódico innova i facilita “una plataforma per aportar idees i solucions als cinc reptes” que té la ciutat de Barcelona. La idea que la ciutat la fem “Entre Tots” 😊.
