La polèmica en torn la presumpta creació d'una nova formació política liderada per l'expresident espanyol José María Aznar no preocupa el Partit Popular perquè la troben fictícia. Segons fonts de la direcció popular, si allò que motiva les queixes d'Aznar i la seva renúncia com a president d'honor és el to de l'Operació Diàleg, o altres mesures del govern de Mariano Rajoy, a Gènova sempre hi tindrà casa seva per a exercir de "Pep Consciències". És a dir, que creuen que deixaria de tenir sentit la creació d'un nou espai si realment allò que busca és influir en la línia del seu històric partit.
"No crec que hi hagi cap qüestió que no coneguem, ell segueix sent membre del PP i els actes que té a FAES aporta en el debat de les idees", deia en obert el vicesecretari de Comunicació, Pablo Casado aquest dilluns. La polèmica s'havia originat conseqüència d'una enquesta publicada pel diari El Español, on s'assegurava que la presumpta formació podria arribar als 51 escons i causar un greuge electoral per al PP. Al seu torn, la demanda d'una nova candidatura té origen en una petició a la plataforma Hazte oír, on 11.000 usuaris demanaven a Aznar que formés un partit.
Però malgrat que els genovesos descarten de ple que això sigui possible, la marxa d'Aznar com a expresident d'honor neix d'una crítica profunda a Rajoy, i la seva mà dreta, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Sobre el primer, l'expresident n'ha lamentat en diverses ocasions accions de la Moncloa i el PP, com ara les pujades d'impostos, o el tracte donat a l'exalcaldessa de València Rita Barberá, abans de la seva mort. Sobre Santamaría, denunciava que "critiqués" la recollida de firmes per tombar l'Estatut català, on va participar també Rajoy el 2010. La qüestió és que la vicepresidenta sols va assegurar que PP i PSOE haurien d'haver actuat conjuntament i abans contra el procés sobiranista.
El fet és que existeix als cercles mediàtics de Madrid una idea de fons sobre la vinculació tàcita entre Ciutadans i Aznar, com a dos ariets en contra del rajoyisme. Fins i tot, s'havia arribat a creure que les polítiques liberals de la formació d'Albert Rivera eren àmpliament compartides per l'aznarisme –qui advoca per reduir la pressió fiscal– i que C's comptava amb suport moral d'Aznar. De fet, és la mateixa tesi que ell ha tornat a defensar en un col·loqui de FAES a València aquest dilluns. De fons, la idea invalidaria la tesi "d'un nou partit", perquè ja n'existiria un que fa pressió sobre l'actual PP.
Així i tot, des de la direcció popular encara no entenen com l'expresident espanyol va abandonar un càrrec de prestigi, com és ser president d'honor. "No s'entén", deien a aquest diari poc després de la renúncia. L'estat de molèstia era elevat en privat i no entenien aquesta crítica pública continuada a Rajoy dels darrers mesos. Ara, però, veuen justificable que si continua com a militant, és perquè no es preveu cap incursió que rivalitzi amb la candidatura del PP. "Només coneixem la carta que va remetre" deia Casado aquest dilluns sobre el text de queixa d'Aznar.
Finalment, el darrer argument que fonts de la direcció assenyalen per tombar la hipòtesi del nou partit és el caràcter pragmàtic que històricament s'ha atribuït a la dreta espanyola: criticar sense trencar files. "Fraga també sortia sempre emprenyat de les reunions" diuen, sobre quan el fundador d'Alianza Popular va deixar de ser-ne president. El mateix Casado troba indeslligable la presència d'Aznar i valora el tret diferencial que suposa per als genovesos que tingui una agenda "molt activa". "Seguirà sent una referència per al PP", assegurava.