Poques hores després d'haver sabut que el govern espanyol no mourà fitxa, el Partit Popular ha anunciat que porta al Tribunal Constitucional el decret de la Generalitat per les fiances del Tribunal de Comptes imposades a 34 excàrrecs del Govern per l'acció exterior entre 2011 i 2017.

Així ho ha fet saber la portaveu dels populars al Congrés, Cuca Gamarra: "Hem formalitzat el recurs davant del Constitucional". "No es pot avalar la sedició amb fons públics, malversar per avalar malversadors", ha expressat a Twitter.

El recurs presentat per 88 diputats del PP encapçalats pel seu líder, Pablo Casado, discrepa de l'argumentari adoptat a l'exposició de motius del decret llei català, on s'indica que l'advocat de la Generalitat pot assumir la representació i la defensa dels membres del Govern, dels alts càrrecs, dels funcionaris i dels empleats públics de l'Administració de la Generalitat (i dels seus organismes) "quan els procediments se segueixin per actes o omissions relacionats amb l'exercici del càrrec, a menys que els interessos del representat i els de la generalitat siguin oposats o contradictoris", sigui quina sigui la posició processal.

Alhora, el text discrepa pel dret a ser "beneficiari de les garanties necessàries per fer front a les reclamacions que contra els empleats públics es puguin presentar, amb la finalitat d'evitar que aquestes reclamacions puguin suposar un perjudici al patrimoni personal de les persones involucrades".

Una norma "absolutament desconcertant"

Els populars també manifesten la seva discrepància amb el fet que, "de forma absolutament desconcertant", la norma catalana indica que "l'exercici lícit d'aquests drets en cap cas pot comportar un perjudici econòmic a la Generalitat". "En un nou gir de l'argumentació s'assenyala que tampoc es pot fer responsable d'aquestes actuacions als empleats públics que hagin intervingut en les actuacions administratives corresponents donant compliment a tots els tràmits legalment preceptius, ja que el control d'oportunitat està especialment prohibit, en paraules del Tribunal Constitucional, als òrgans de control o d’intervenció", afegeixen.

De la mateixa manera, el PP veu inconstitucional que la llei consideri "necessari i urgent" que la Generalitat adopti mesures complementàries als mecanismes ja existents "dirigides a garantir i protegir el dret a la indemnitat de les persones afectades en l'exercici de les seves funcions, almenys fins que hi hagi un pronunciament judicial que declari amb caràcter ferm la seva responsabilitat disciplinària, comptable o penal".

 

La formació de Casado tampoc està d'acord amb el que considera "la veritable raó de l'aprovació de la norma", que és la causa oberta al Tribunal de Comptes contra els responsables del procés i rebutgen el paràgraf del decret llei que estipula el següent: "La brevetat dels terminis en molts d'aquests supòsits i la manca de mecanismes per donar cobertura a la situació produïda obliguen la Generalitat de Catalunya a adoptar, amb caràcter urgent i general, les mesures necessàries per a garantir tant el principi d'indemnitat com la protecció dels drets fonamentals de tots els servidors públics afectats per sinistres no coberts per les pòlisses de responsabilitat civil i patrimonial actuals de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la creació d'un fons específic complementari de les pòlisses subscrites".

Així, els populars presenten el recurs d'inconstitucionalitat contra tot el decret llei perquè "tot ell resulta contrari a les prescripcions de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i de la Constitució espanyola". I subratlla que el veritable objectiu de la norma és "eximir, de facto, de tota responsabilitat pels actes de malversació de cabals públics comesos per determinats càrrecs de la Generalitat per promocionar la secessió catalana".

Vox ja ho havia fet

Tot això porta, "per pura lògica", a creure que el decret llei impugnat "es converteix en un nou instrument de suport i promoció de la causa secessionista declarada inconstitucional en infinitat d'ocasions pel Tribunal Constitucional en la modalitat en què s'està desenvolupant pels responsables polítics de la Generalitat de Catalunya".

No és el primer cop que aquest decret llei és recorregut. El partit d'ultradreta Vox va presentar el passat 2 de setembre un recurs per declarar-lo nul. A més, la fiscalia va iniciar una investigació d'aquests fets, tot donant resposta a una denúncia presentada pel president del grup parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa.

 

Imatge principal: La façana del Tribunal Constitucional / ACN