El PP ha presentat aquest dimecres un recurs d’empara al Tribunal Constitucional per posar fre a les esmenes introduïdes en la proposició de llei que deroga el delicte de sedició per tal de canviar la llei orgànica del Poder Judicial i la llei del Tribunal Constitucional. Segons els populars, es tracta d’una maniobra del PSOE i Podemos que fa un ús fraudulent dels tràmits parlamentaris, ja que consideren que no hi ha cap relació entre una proposició de llei que pretén derogar un delicte com el de sedició amb la voluntat de canviar les normes per renovar el Consell General del Poder Judicial i el mateix Tribunal Constitucional.

La portaveu del PP al Congrés dels Diputats, Cuca Gamarra, ha afirmat que el seu partit ha presentat "el primer" de més recursos que presentarà davant d'aquest mateix tribunal. Ha assegurat que "l'objectiu" de la Moncloa és "controlar el Tribunal Constitucional, cosa que necessiten perquè es pugui celebrar el referèndum del qual tant es parla aquests darrers dies". L'esperança dels populars és que el TC es pronunciï abans del Ple d'aquest dijous, quan s'han de votar les esmenes a la derogació de la sedició. 

La voluntat del PP de recórrer aquestes esmenes de PSOE i Unidas Podemos ja fou coneguda fa uns dies. Gamarra va anunciar que el PP portaria al Tribunal Constitucional un recurs d'empara davant "l'atropellament del poder legislatiu" per fer servir la proposició de llei i la via de l'esmena per "saltar-se tots els controls de legalitat", com a "primera mesura d'acció" davant les reformes plantejades pel govern espanyol al Codi Penal i al Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Segons el PP, la voluntat del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, és utilitzar la via d'esmena per "dur a terme reformes que no poden fer servir aquesta via". Gamarra ja va advertir que el PP exigiria la compareixença al Congrés dels Diputats de Sánchez perquè "està amagat" i perquè "doni la cara davant dels espanyols a qui va mentir".

La setmana passada PSOE i Podemos van presentar dues esmenes en la reforma del Codi Penal per tal de desbloquejar la situació del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional. La primera esmena pretén reformar la Llei orgànica 6/1985 del Poder Judicial per canviar la majoria de tres cinquens que ha de sumar el CGPJ en l'elecció dels dos magistrats al Constitucional que li corresponen, de manera que ara estableix un nou sistema pel qual es nomenarà els dos magistrats que treguin més vots.

La segona esmena pretén modificar la Llei orgànica 2/1979 del Constitucional de manera que si passats els 9 anys i 3 mesos de mandat dels magistrats proposats pel CGPJ i pel govern espanyol, "un d'aquests dos òrgans no hagués fet la seva proposta", es procedirà "a la renovació dels magistrats designats per l'òrgan que hagin complert amb el seu deure constitucional". Així s'acaba amb el debat sobre si la renovació per terços, que en aquest cas és de dos triats pel govern espanyol i dos pel màxim òrgan de govern dels jutges, ha de fer-se conjuntament, i s'elimina la necessitat de verificació per part del Tribunal Constitucional dels nous magistrats.