El Partit Popular registrarà aquest dimecres una proposició de llei per modificar la llei de l'esport i la llei trans. La intenció dels populars és aconseguir la "no discriminació" de les dones esportistes en les competicions esportives femenines perquè "sigui exclusivament el sexe biològic el que ordeni les categories esportives". El text planteja dues modificacions legals. D'una banda, la llei de l'Esport, i per l'altra de la 'llei de trans' que el PP ja adverteix que derogarà en cas que Alberto Núñez Feijóo "aconsegueixi la presidència del govern espanyol". Segons argumenten els populars, l'objectiu és crear un "marc normatiu just, estable, predictible, integrat, clar i que doti de certitud a l'esport femení". En aquest sentit, el PP afirma que "és condició sine qua non que sigui exclusivament el sexe biològic" el criteri que s'utilitzi per determinar qui competeix en cada disciplina. Els de Feijóo asseguren que amb les normes actuals, les dones cis, és a dir, aquelles que s'identifiquen amb el gènere que van néixer, estan en situació de "desigualtat i desavantatge" quan practiquen esport.
"Fi a la discriminació"
Segons el PP, la situació actual està privant a "moltes nenes i dones" de guanyar premis que segons defensen serien seus si les dones trans no hi participessin en la competició. És més, adverteixen que la legislació actual posa "en risc" l'esport femení. Amb la proposició de llei que presentaran al Congrés pretenen "aclarir" un aspecte que "va quedar obert a interpretacions ideològiques" en la redacció de l'anomenada Llei Trans, que va entrar en vigor el febrer del 2023 i que "ha provocat situacions de discriminació".
Precisament, aquest dimarts el sotssecretari de Cultura i Esport del PP, Borja Sémper, va convocar una reunió amb els directors generals d'Esports de totes les comunitats autònomes governades pel PP. A la cita també estaven convocats Javier Merino i Vicente Azpitarte, portaveus en matèria esportiva en el Congrés i el Senat, respectivament. "Només així es podrà posar fi a la discriminació que pateixen aquelles dones que competeixen amb persones que posseeixen una major densitat òssia, major capacitat pulmonar, major massa muscular o major grandària i altura mitjana" afegeix el PP en el seu comunicat. Des del PP recorden que "fins al 30 de març del 2024, més de 600 esportistes femenines van perdre més de 890 medalles en més de 400 competicions de 29 esports distints", citant l'informe que la Relatora Especial sobre la Violència contra les Dones i les Nenes, Reem Alsalem, que es va presentar davant l'Assemblea General de Nacions Unides sobre la violència exercida contra les dones i les nenes en l'esport el passat 8 d'octubre de 2024.
Polèmica a les competicions
Amb aquesta modificació, el PP busca "evitar la discriminació de les dones en les categories esportives femenines", que exemplifiquen en les polèmiques dels últims Jocs Olímpics de París. El 2021, el Comitè Olímpic Internacional (COI) va decidir que les decisions sobre els criteris que s'aplicaven a les dones trans quedés en mans de cada federació. Així el COI es treia la responsabilitat delegant la responsabilitat a les federacions de cada país perquè la polèmica no es traslladés a les Olimpíades. Amb tot no ho va aconseguir, i un dels casos més sonats va ser el de la boxadora algeriana Imane Khelif, que va aconseguir la medalla d'or als Jocs Olímpics de París. Tot i que, un any abans dels jocs, l'Associació Internacional de Boxa la va desqualificar per "alts nivells de testosterona".
Un altre cas polèmic va ser el de la nedadora trans Lia Thomas, que abans de fer el canvi de gènere, era el segon millor nedador adolescent del país. Les seves victòries en categories femenines, després de fer la transició, van provocar que la Federació Internacional de Natació (FINA) prohibís que les dones trans competissin si no havien completat la transició abans dels 12 anys. Una limitació gairebé impossible de complir, ja que no es permet fer el canvi de gènere abans dels 12 anys.